Rússia i Occident realitzen l'intercanvi de presoners més gran des de la Guerra Freda

WashingtonRússia i Occident han escenificat aquest dijous l'intercanvi de presoners més important des de la Guerra Freda. Més d'una vintena de persones han estat alliberades, entre les quals es troben nombrosos opositors russos, el periodista nord-americà del Wall Street Journal Evan Gershkovich o el periodista espanyol Pablo González.

Els països implicats en l'operació són Rússia, els Estats Units, Alemanya, Polònia, Noruega, Bielorússia, Eslovènia i Turquia, segons informen les autoritats turques. El lloc on s'han intercanviat les 24 persones i dos menors ha estat Ankara. Tant Rússia com els Estats Units vendran l'operació com una victòria dins de casa seva.

El president nord-americà, Joe Biden, fa temps que havia promès que portaria a casa els nord-americans que havien estat empresonats, a més de donar suport al moviment prodemocràtic dins de Rússia. Per tant, avui pot treure pit d'estar complint amb la seva paraula. Al seu torn, el president rus, Vladímir Putin, pot mostrar el retorn dels presoners russos com un exemple de com la lleialtat al règim és recompensada. Ara bé, el preu a pagar no ha estat baix: alliberar figures destacades de l'oposició russa suposa un risc per a Moscou davant la possibilitat que la dissidència torni a agafar forces. El passat mes de febrer, la mort d'Aleksei Navalni en una de les colònies penals més dures de Rússia havia deixat especialment tocada l'oposició al Kremlin, silenciada a casa i repartida a l'exili forçat per bona part d'Occident.

L'operació, evidentment, també està marcada pel nou moment geopolític sorgit de la invasió russa d'Ucraïna. L'agressió de Putin contra els ucraïnesos ha portat la tensió entre els països occidentals i Moscou a límits perillosos. No sembla, però, que l'intercanvi de presoners suposi una desescalada entre els dos blocs. La guerra d'Ucraïna s'augura llarga i els aliats occidentals fa mesos que es preparen per a un escenari inclús pitjor.

La implicació d'Alemanya en l'operació, de fet, situa el país en un rol de més pes dins la configuració geopolítica en la guerra contra Rússia. El govern d'Olaf Scholz, que ha acceptat alliberar el rus Krasikov per poder dur a terme a l'acord, ha estat reforçant els lligams amb Washington davant l'amenaça russa. Durant la cimera de l'OTAN els Estats Units van anunciar que el 2026 instal·laran míssils de llarg abast a Alemanya per ampliar el rang de les capacitats balístiques d'Europa. Un moviment que reforça més la sensació de guerra de blocs que s'està escampant pel Vell Continent i davant el qual Rússia ja va reaccionar dient que el desplegament tindria una "resposta militar".

Biden celebra el "retorn a casa"

En un comunicat enviat per la Casa Blanca, el president Joe Biden celebra "el retorn a casa" de Paul Whelan, Evan Gershkovich, Alsu Kurmasheva i Karà-Murzà. Whelan és un exsoldat que portava més de cinc anys retingut a Rússia, mentre que Karà-Murzà és un conegut periodista i opositor rus que va ser detingut el 2022 després de criticar la invasió russa d'Ucraïna. Kurmasheva és una periodista russo-nord-americana que havia estat condemnada a sis anys i mig de presó a Rússia sota l'acusació d'haver publicat "informació falsa" sobre l'exèrcit de Vladímir Putin.

Biden, en una compareixença des de la Casa Blanca, ha confirmat que tres ciutadans nord-americans i un amb la Green Card han retornat a casa aquest dijous. Karà-Murzà és el que té la Green Card.

Entre els opositors alliberats per Rússia, també hi hauria el dissident Ilià Iaixin. Els dies previs a l'intercanvi de presoners ja es va notificar que una sèrie de dissidents havien desaparegut de les seves cel·les. Iaixin formava part d'aquest grup, així com Oleg Orlov, el cofundador de l'organització Memorial, l'artista Sasha Skochilenko i dos exempleats d'Aleksei Navalni.

El secretari de Premsa del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que espera que els "enemics de Rússia" que han marxat es quedin lluny i ha donat la benvinguda als que no són considerats com a tals. "Crec que tots els nostres enemics haurien d'estar lluny, i tots aquells que no són enemics haurien de tornar", ha dit Peskov, segons cita l'agència de notícies russa TASS.

Els presoners retornats a Rússia

Entre els 10 presoners que han estat retornats a petició de Rússia hi ha el periodista espanyol Pablo González, que va ser detingut a Polònia el març del 2022 quan va dirigir-se a la frontera amb Ucraïna per cobrir l'esclat del conflicte. Les autoritats poloneses el van detenir acusant-lo de ser un espia del Kremlin. A la llista de noms que cita el mitjà rus Novaya Gazeta Europe se l'inclou com a Pavel Rubstov.

A la llista de presoners també hi ha el coronel del Servei Federal de Contraespionatge rus Vadim Krasikov, que estava empresonat a Alemanya. El 2021 va ser condemnat a cadena perpètua després de matar a trets Zelimkhan Tornike Khangoixvili, un ciutadà georgià d'ètnia txetxena. Khangoixvili era considerat un exseparatista txetxè, i és per això que Putin s'ha referit en diverses ocasions a Krasikov com un "patriota" pel fet d'assassinar el georgià.

L'agència russa RIA Nóvosti ha informat que un avió especial que s'ha fet servir prèviament en diversos intercanvis de presoners ha aterrat aquest dijous a l'enclavament bàltic de Kaliningrad i s'ha enlairat poc després. Paral·lelament, la ràdio eslovena N1 ha explicat que la justícia del país balcànic va expulsar dos suposats espies russos per tal que participessin en aquest intercanvi. Es tractaria d'Artem Viktorovic Dulcev i Ana Valerevna Dulceva, culpables dels càrrecs d'espionatge i falsificació de documents.

Els rumors d'un intercanvi imminent van augmentar diumenge, després que diversos presos polítics russos de perfil alt desapareguessin dels centres de detenció i presons de tot el país.