Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols, a qui declara 'persona non grata'

MoscouQuan Marcos Gómez Martínez, l’ambaixador espanyol a Rússia, ha estat citat al ministeri d’Afers Exteriors rus, al cor de la capital, es preveia el motiu: l’expulsió de personal diplomàtic espanyol. Unes hores més tard, s’ha confirmat el veredicte i 27 treballadors de l’ambaixada espanyola a Moscou i del consolat general de Sant Petersburg han rebut la notícia que serien expulsats del país. No han estat els únics. El mateix dia les autoritats russes han comunicat que 24 diplomàtics italians i 34 de francesos també hauran de sortir del país després de ser declarats persona non grata, igual que els 27 espanyols, que tindran una setmana a partir d’aquest dimecres per abandonar territori rus.

No és cap secret que, des de l’inici del que oficialment es coneix a Rússia com a “operació militar a Ucraïna”, les relacions entre Moscou i Occident han empitjorat dràsticament. El Kremlin va declarar països “no amistosos” prop de 48 estats, entre els quals els de la Unió Europea, els Estats Units, el Japó i alguns altres aliats europeus.

Rússia aplica la mesura d’expulsió del personal diplomàtic com a resposta a accions similars per part d’altres estats. Prèviament, a l’abril, Madrid va fer fora del país 27 diplomàtics russos que considerava que representaven una “amenaça per a Espanya” i també com a mostra de rebuig a la intervenció russa a Ucraïna. Un treballador diplomàtic espanyol, que prefereix no fer públic el seu nom, explica a l’ARA que fa setmanes que el personal de l’ambaixada espanyola a Moscou té “les maletes preparades”. Des del govern espanyol han apuntat que "les autoritats russes justifiquen aquesta decisió sobre la base de la reciprocitat per l'expulsió de 27 funcionaris de l'ambaixada russa a Madrid notificada el mes d'abril. Tot i això, l'expulsió decidida llavors per les autoritats espanyoles es va basar en motius de seguretat degudament justificats, que no es donen en aquest cas".

Des de l’inici de coneguda per l’oficialisme rus com a “operació militar especial” diplomàtics de diversos països ja havien patit aquest càstig, com ara Alemanya, Àustria, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, els Estats Units, Estònia, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega, Montenegro, Portugal, Romania, Suècia i el Japó.

Tot plegat en un context d'aïllament cada cop més notable de Rússia, en gran part degut a les sancions imposades pels aliats occidentals com a càstig per l'ofensiva russa a Ucraïna. Fa uns dies, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, va parlar d'"una autèntica guerra econòmica” contra el seu país. L'economia russa se'n ressent i, tot i que s'ha aconseguit evitar la caiguda del ruble, Moscou no ha pogut evitar la pujada de preus generalitzada, l’escassedat d’alguns productes o la fugida d’empreses estrangeres, molt importants per a Rússia des d'un punt de vista econòmic i social. Això últim definirà el futur de milions de russos.