MoscouRússia i Ucraïna han acordat per separat amb els Estats Units aturar els atacs al mar Negre, però les exigències del Kremlin fan difícil que la iniciativa sigui una realitat. A priori, Moscou i Kíiv han donat suport a la mesura anunciada per la Casa Blanca en dos comunicats després de les reunions mantingudes a l’Aràbia Saudita. Les parts es comprometen a “garantir la navegació segura, eliminar l’ús de la força i evitar l’ús de vaixells comercials amb propòsits militars al mar Negre”, alhora que pacten "desenvolupar mesures per prohibir els atacs aeris contra instal·lacions d’energia de Rússia i d'Ucraïna".
Ara bé, igual que va fer amb la proposta d'alto el foc parcial de 30 dies, el Kremlin hi imposa unes condicions de molt difícil compliment. En un altre comunicat, el govern rus adverteix que la treva només entrarà en vigor després que s'aixequin les sancions a "les organitzacions financeres implicades en la garantia de les operacions de comerç internacional de productes alimentaris i fertilitzants". Aquest escull va ser un dels arguments que va donar Moscou per trencar l’anterior iniciativa de treva al mar Negre el 2023. També demana que s'eliminin les sancions "a les empreses que produeixen i exporten aliments" i als "vaixells de bandera russa implicats en el comerç de productes alimentaris", a més de la fi de les restriccions al "subministrament de maquinària agrícola a Rússia". Totes aquestes mesures no només impliquen els Estats Units, sinó que també requereixen la cooperació de la Unió Europea.
Abans, el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, ja havia demanat garanties que Ucraïna no violarà l'alto el foc marítim. “Necessitarem garanties clares a l'hora de reprendre la iniciativa del mar Negre, que només poden ser fruit d'una ordre de Washington a Zelenski”, ha dit a la televisió estatal.
A l'espera de la reacció dels Estats Units a les demandes de Moscou, el comunicat de la Casa Blanca recull de manera genèrica algunes de les peticions russes. Al text diu que el govern nord-americà “ajudarà a restablir l’accés de Rússia al mercat mundial d’exportació agrícola i de fertilitzants, a abaixar els costos de les assegurances marítimes i a facilitar l’accés als ports i als sistemes de pagament”.
Per la banda ucraïnesa, Volodímir Zelenski considera que la treva ha de començar tan bon punt l'han anunciada els Estats Units. "Després que la part nord-americana emeti oficialment una declaració, les decisions ja implementades en aquest document poden començar", ha dit Zelenski. A més, el ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umerov, ha advertit que qualsevol moviment de vaixells de guerra per part de Rússia més enllà de l'est del mar Negre es considerarà una violació dels acords i, en aquest cas, donarà dret a l'autodefensa.
Sense detalls sobre la treva sobre instal·lacions energètiques
Pel que fa a l'alto el foc sobre infraestructures energètiques, tampoc s’especifica com s'aplicarà. Definir les mesures per al compliment d’aquesta treva era un dels objectius que perseguia la delegació ucraïnesa a l’Aràbia Saudita després que Putin la declarés unilateralment. A més, en el text no es parla d’ampliar l’alto el foc a les infraestructures civils, tal com demana Kíiv.
En un altre punt en què no hi ha entesa és en la data en què hauria entrat en vigor aquesta treva. Segons el Kremlin, l'alto el foc va començar el 18 de març, després de la trucada entre Putin i Trump, i durarà 30 dies "amb la possibilitat de prorrogar o retirar l'acord en cas d'incompliment per part d'una de les parts". Des del punt de vista de Zelenski, en canvi, l'alto el foc comença aquest dimarts. "Aquí no hi ha fe en els russos, però crec que serem constructius i farem la nostra feina per implementar l'acord de la reunió ucraïnesa-nord-americana", ha dit el president ucraïnès.
En les últimes hores, el Kremlin ha tornat a acusar Ucraïna de violar justament la treva energètica amb diversos drons llançats en les últimes 72 hores contra plantes de petroli i gas a Krasnodar, Crimea i Bélgorod. Segons el ministeri de Defensa rus, “continuant els atacs diaris sobre la infraestructura energètica russa, Zelenski confirma la seva incapacitat per negociar i la seva manca de control”. Per la seva banda, aquest dilluns l’exèrcit rus va ferir 101 persones, de les quals 23 criatures, en un bombardeig que va afectar un hospital i una escola a la localitat ucraïnesa de Sumi.
En els seus comunicats, tant Rússia com els Estats Units també mostren el seu agraïment als països tercers que s’han ofert a facilitar l’aplicació de les treves energètiques i marítimes. És el cas de Turquia, que ja va fer de mediador en el primer acord del gra i va permetre la navegació segura pel mar Negre. I en tots dos comunicats es referma el compromís de les parts “a continuar treballant per aconseguir una pau duradora”.
En el cas ucraïnès, la Casa Blanca afegeix el compromís “d’ajudar en l’intercanvi de presoners de guerra, l’alliberament de presos civils i el retorn de nens ucraïnesos desplaçats a la força”.
Què ha passat amb el gra ucraïnès des de la fi de l’acord de cereals del mar Negre?
El juliol del 2023 Rússia va trencar unilateralment l’acord per a l’exportació de cereals, que garantia que els vaixells ucraïnesos poguessin seguir travessant el mar Negre sense ser atacats per Moscou, sempre que no anessin carregats d’armament. Des d’aleshores els ports van quedar desprotegits, i les embarcacions eren de nou susceptibles de ser atacades. Quina afectació va tenir això per a l'exportació de gra d’Ucraïna?
Aquell estiu les vendes de cereals ucraïnesos a l'exterior van caure en picat. Però després Kíiv –ajudada per la Unió Europea– ha sabut trobar altres vies per donar sortida a la seva producció de gra.
Les noves rutes, posades en marxa l'agost del 2023, resseguien la costa occidental del mar Negre. Des d’Odessa fins a l’estret del Bòsfor, passant per les aigües territorials de Romania i Bulgària. Tot i que no és impenetrable a qualsevol atac del Kremlin, aquesta estratègia té una doble seguretat: d’una banda, els països per on passa són membres de l’OTAN; i de l’altra, les aigües que travessa són massa poc profundes perquè hi operin submarins russos.
Paral·lelament, Brussel·les va posar en marxa el programa de carrils solidaris perquè Ucraïna pogués transportar gra per terra o a través de barcasses als ports del riu Danubi.
