Putin confirma que ha llançat un míssil hipersònic contra Ucraïna en un avís a Occident

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha confirmat que Moscou ha atacat aquest dijous Ucraïna amb un míssil balístic hipersònic, tot i que ha assegurat que era d'abast mitjà i no pas intercontinental com havia informat Kíiv inicialment. En un missatge a la nació emès per la televisió pública, Putin ha concretat que el míssil, del model Oreshnik, no portava càrrega nuclear. I ha deixat clar que aquest moviment és un avís cap als països occidentals: "En resposta a l'ús d'armes de llarg abast estatunidenques i britàniques (...) les forces armades han llançat un atac combinat contra una de les instal·lacions del complex militar-industrial d'Ucraïna".

Després que els Estats Units donessin permís a Ucraïna a disparar els seus míssils de llarg abast contra territori rus, les tensions han escalat i, segons Putin, el d'Ucraïna s'ha convertit en un "conflicte global". Ha argumentat que l'ús del míssil hipersònic d'aquest dijous és una resposta a les accions agressives de països de l'OTAN contra Rússia. "Hem provat un dels sistemes de míssils russos de mitjà abast més nous en condicions de combat", ha afirmat. En el missatge, de vuit minuts, Putin ha detallat que aquest tipus de projectils ataquen objectius a una velocitat de 2,5 o 3 quilòmetres per segon i que "els moderns sistemes de defensa aèria disponibles al món i els sistemes de defensa antimíssils creats pels estatunidencs a Europa no els poden interceptar".

Al matí, el govern de Kíiv ha acusat Rússia d'haver llançat per primer cop un míssil balístic intercontinental sobre Ucraïna, en concret sobre la ciutat de Dnipró, al centre del país. Ho ha anunciat la força aèria de Kíiv, que diu que el llançament s'hauria fet des de la regió russa d'Astracan, a prop del mar Caspi. Tot i així, algunes fonts occidentals ja deien a diversos mitjans nord-americans que Moscou havia llançat un míssil balístic, però que no era intercontinental (ICBM, per les sigles en anglès). Els intercontinentals són els míssils balístics que poden arribar més lluny, amb un abast de més de 5.500 quilòmetres, i a més velocitat. "Estan pensats per a càrregues nuclears, tot i que també es poden fer servir amb càrrega convencional", explica l'analista militar Pol Molas.

En tot cas, el moviment de Rússia confirma l'escalada militar, després que Ucraïna hagi començat a llançar míssils nord-americans i britànics (de fins a 300 quilòmetres d'abast) sobre territori rus. Per això, el moviment rus s'interpreta com un avís, una forma de mostrar les seves capacitats nuclears sense fer-les servir. "Els míssils intercontinentals no es fabriquen d'un dia per l'altre i, per tant, fer-los servir amb càrrega convencional no és una estratègia intel·ligent, perquè a mesura que els gastes es redueix el teu arsenal i la teva capacitat de dissuasió nuclear", apunta Molas, director de la Societat d'Estudis Militars. Aquests míssils tan potents, de fet, tenen un rang d'error de 120 metres a l'hora de colpejar l'objectiu, i això és molt quan es tracta d'una càrrega convencional.

Igual que han fet en els últims dies experts i representants polítics de diversos àmbits, Molas també treu ferro a l'amenaça nuclear russa i creu que el canvi de doctrina anunciat aquesta setmana pel president rus, Vladímir Putin, és només retòrica. "En termes de l'amenaça nuclear estem en el mateix punt que des de l'inici de la guerra: Moscou sap que qualsevol atac nuclear rebrà una resposta per part dels Estats Units, fos qui fos el president no podrien no respondre-hi, i encara que ho fessin amb armes convencionals, Rússia té les de perdre", apunta l'analista.

L'atac rus sobre Dnipró ha colpejat empreses i infraestructures crítiques d'aquesta ciutat de la zona centreoriental d'Ucraïna. La ciutat està acostumada al so de les sirenes, que han tornat a sonar abans de les 5 del matí d'aquest dijous en una alerta que s'ha allargat més de tres hores, segons el corresponsal de la BBC. Les explosions s'han sentit en una zona industrial propera al centre de la ciutat. En el mateix atac, les defenses aèries d'Ucraïna asseguren que han abatut sis míssils de creuer Kh-101.

Putin ha assegurat que els atacs en territori rus amb míssils estatunidencs ATACMS i britànics Storm Shadow han estat repel·lits per les defenses aèries i que no han impactat als objectius russos. Però el Kremlin ja havia advertit que l'ús de míssils nord-americans i britànics per atacar objectius dins de Rússia seria interpretat com una escalada important. Aquest mateix dijous, la força de defensa aèria russa ha abatut dos míssils Storm Shadow britànics llançats per Ucraïna sobre el seu territori, segons informa l'agència Interfax. Aquests tipus de míssils es llancen des d'avions a una distància d'uns 250 quilòmetres de l'objectiu, els coets volen per sota dels radars i fan servir un GPS i una càmera ubicada a la punta per localitzar el blanc i colpejar-lo.

El permís dels Estats Units i el Regne Unit per fer servir aquestes armes en territori rus, que ha desembocat en la renovada amenaça nuclear des del Kremlin, ha estat també un canvi significatiu en la guerra. Aquesta nova capacitat "posa en risc tots els aeròdroms russos i especialment els helicòpters, que tenen menys autonomia, i en previsió d'això Rússia ja ha anat traslladant els seus caces cap a aeròdroms més allunyats, però això fa que per volar fins a Ucraïna necessitin més combustible i es redueixi la seva càrrega de munició", explica Molas.

Alhora, Rússia assegura que ha aconseguit fer caure Dalne, una localitat en el front de l'est d'Ucraïna, on l'exèrcit del Kremlin ha anat conquerint territori de forma lenta però constant en els últims mesos. Aquesta nova captura suposa un petit avenç en l'intent rus de conquerir tota la província ucraïnesa de Donetsk, un dels seus tres principals objectius militars actuals a Ucraïna, juntament amb els d'avançar a Khàrkiv i acabar de conquerir tot Luhansk. Amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca al gener, que podria forçar una negociació, Rússia s'afanya a guanyar tot el territori possible per si el nou president nord-americà obliga Kíiv a cedir el territori que ja està en mans de Rússia a canvi de posar fi a la guerra.