Rússia posa en cerca i captura la primera ministra d'Estònia

BarcelonaRússia ha posat en cerca i captura al seu territori la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, segons es desprèn de la base de dades del ministeri de l'Interior, que no especifica el motiu de l'ordre. Kallas, de 46 anys, és una de les veus més fermes al si de la Unió Europea i de l'OTAN a favor del subministrament d'armament a Ucraïna i de l'enduriment de les sancions contra Rússia. El secretari d'Estat del país bàltic, Taimar Peterkop, també figura a la llista.

Encara que no hi ha hagut cap comunicat oficial, mitjans afins al Kremlin asseguren que tan Kallas com Peterkop són a la llista per haver provocat la destrucció de monuments als soldats soviètics. Les tres repúbliques bàltiques que van aconseguir la independència de l'URSS a principis dels anys 90 van començar a desmantellar monuments soviètics a l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, fa gairebé dos anys.

El ministeri d'Exteriors rus ja havia recriminat a una diplomàtica d'Estònia a Moscou la decisió de les autoritats bàltiques de desenterrar les restes de soldats soviètics del cementiri de Tallinn sense el consentiment dels seus familiars. El cert és, però, que al gener el Parlament estonià va votar contra una moció de la ultradreta que demanava retirar els monuments en homenatge als soldats soviètics que van lluitar contra el nazisme.

L'amenaça russa

Fa unes setmanes Kallas va advertir en una entrevista a The Times que els serveis d'intel·ligència del país bàltic calculen que tenen una finestra "d'entre tres i cinc anys" per preparar-se davant de l'amenaça russa. Putin, per contra, ha assegurat que no té intenció d'atacar cap estat membre de l'OTAN, que té a les repúbliques bàltiques el seu flanc oriental. Aquest dimarts el cap dels serveis secrets d'Estònia ha advertit que Rússia s'està preparant per a un enfrontament militar amb Occident durant la pròxima dècada. El seu argument és que Rússia té planificat duplicar el nombre de forces estacionades al llarg de la seva frontera amb els membres de l'OTAN, Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia.

"Rússia ha escollit un camí que és un enfrontament a llarg termini... i el Kremlin probablement preveu un possible conflicte amb l'OTAN durant la pròxima dècada", ha dit Kaupo Rosin als periodistes arran la publicació de l'informe d'amenaces a la seguretat nacional d'Estònia. Un atac militar de Rússia és "molt improbable" a curt termini, considera, en part perquè Rússia ha de mantenir tropes a Ucraïna, i continuaria sent poc probable si Europa respongués amb una acumulació de tropes similar. "Però si no estem preparats, la probabilitat [d'un atac militar rus] seria molt més gran", ha dit.

Estònia i els altres estats bàltics han augmentat la seva despesa militar fins al 2% del valor de les seves economies després que Rússia s'annexionés Crimea el 2014, i els aliats de l'OTAN han augmentat la seva presència en aquests països.