Rússia troba un refugi internacional en l'aliança amb la Xina, el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica

PequínEl president xinès, Xi Jinping, ha volgut marcar el to de l'obertura de la reunió dels BRICS –les economies emergents: el Brasil, Rússia, la Xina, l'Índia i Sud-àfrica– que té lloc aquest dijous i divendres, amb un discurs en què ha criticat les sancions imposades per Occident contra Rússia. Xi ha advertit que convertien l'economia global en una arma: "Les sancions són bumerangs i espases de doble tall que polititzen i instrumentalitzen l'economia mundial i la converteixen en una arma". El mandatari xinès, amfitrió virtual de la trobada, ha defensat l'eliminació de barreres per consolidar la globalització i ha demanat esforços per millorar la governança mundial donant “veu i representació als mercats emergents i als països en desenvolupament”.

La reunió anual dels BRICS ha donat l'oportunitat al president rus, Vladímir Putin, de trencar el seu aïllament internacional i participar en un fòrum global per mostrar que encara li queden aliats que no han condemnat explícitament la invasió d'Ucraïna. El mandatari rus ha demanat als seus socis d'aliança que cooperin davant del que ha qualificat d'“accions egoistes” d'Occident.

A més, Putin ha demanat lideratge a les nacions BRICS per crear un "sistema multipolar de relacions interestatals". També, en tant que Rússia necessita acords econòmics que l'ajudin a superar les sancions d'Occident, ha destacat que el comerç amb els quatre socis d'aliança ha augmentat el 38% els tres primers mesos de l'any.

Per la seva banda, en les seves intervencions inicials, els altres tres líders, Jair Bolsonaro (Brasil), Narendra Modi (Índia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica), no han parlat explícitament de la invasió d'Ucraïna ni de les sancions, però sí que han demanat que es busqui una solució dialogada al conflicte.

La trobada virtual entre Bolsonaro, Putin, Modi, Xi Jinping i Cyril Ramaphosa posa el focus en l'economia i la cooperació amb els països en desenvolupament. Entre els temes a debatre al llarg de les dues jornades hi ha la col·laboració per buscar una resposta unificada a la pandèmia, el desenvolupament d'un nou programa espacial conjunt i el reforçament de la cadena de subministraments. La Xina ha proposat crear un acord de lliure comerç entre les cinc economies, mentre que Rússia ha demanat l'establiment d’una moneda de reserva internacional que pugui substituir el dòlar i l'euro.

Creada el 2009, l'aliança BRICS reunia les economies emergents que podien canviar el rumb de l'economia mundial en un moment que la globalització impulsava el creixement. Els cinc països sumen una població de més de 3.200 milions i el PIB supera els 23 bilions de dòlars, xifra que representa una quarta part del total mundial. Atreuen el 25% de les inversions directes i representen el 20% del comerç global.

Diferències internes

Respecte al moment de la seva constitució, l'escenari ha canviat, però. La crisi provocada per la pandèmia de covid i les sancions a Rússia per la invasió d'Ucraïna han desestabilitzat l'economia mundial. Les cadenes de subministrament s'han interromput, l'energia ha pujat de preu, la inflació s'ha disparat i hi pot haver una greu crisi alimentària d'abast global, i que ja afecta l'Àfrica.

Però, abans d'això, països com el Brasil o Sud-àfrica ja havien viscut la seva pròpia crisi econòmica i la Xina ha vist frenat el creixement. I la guerra podria portar Rússia a ser un estat fallit o patir una gran recessió.

Tampoc no es pot obviar que els interessos nacionals de cadascun dels membres generen friccions. La Xina i l'Índia competeixen econòmicament i fins i tot han mantingut enfrontaments militars a la frontera de l'Himàlaia. El primer ministre indi, Narendra Modi, defensa la política de no-alineació i fa equilibris entre les seves bones relacions amb els Estats Units i els seus socis asiàtics. No ha dubtat en participar en l'aliança Quad (Austràlia, Índia, Japó i Estats Units), una iniciativa que la Xina ha qualificat d'“OTAN d'Àsia”, dissenyada per contenir la seva influència a l'Indopacífic.

Aquest és el tercer any que la reunió se celebra virtualment. Els dos anys anteriors la pandèmia justificava que no fos presencial, pero ara que a tot el món s’està recuperant l’activitat normal, mostra l’aïllament de la Xina aferrada a la política "covid zero", entestada en no obrir les seves fronteres.