Els russos que fugen de Putin s'empadronen a Turquia (i els preus de l'habitatge es disparen)

IstanbulJa no són iranians ni iraquians. Els primers compradors d'habitatge a Turquia provenen de les gèlides terres russes. L'any passat es van fer al país eurasiàtic fins a un milió i mig de compravendes, i els estrangers en van representar el 4,5%: ells van ser responsables de la compra de 67.490 d'habitatges. I la nacionalitat que aquest any ha encapçalat el total de compres ha estat la russa, amb un total de 16.312 propietats. Per darrere, els més de vuit mil habitatges comprats per part d'iranians, o els més de sis mil d'iraquians.

És cert que els russos sempre havien estat un client a tenir en compte, sobretot a les àrees mediterrànies del sud, o que tenen predilecció per Turquia com a destinació vacacional, però l'augment del 2022 respecte de l'any anterior va ser del 200%. ¿I què els porta a perdre la cartera per uns metres quadrats a Turquia? Un any després que Putin iniciés la invasió a Ucraïna, molts ciutadans dels dos bàndols van veure's obligats a fer les maletes. Però davant la tancada de files per part de la majoria de països occidentals als russos, Erdogan va pensar que la millor estratègia era evitar la imposició de sancions i obrir les portes.

Durant un any, doncs, Turquia ha representat el cel per als russos, però el paradís és només permanent a canvi d'una mòdica inversió: 400.000 dòlars garanteixen una ciutadania turca. I això, enmig de tensions, guerra i sancions internacionals, ho pot significar tot.

Refugi turc

Amb la ciutadania assegurada, en cas de comprar habitatge, i també les facilitats que dona Ankara als que només busquen un permís de residència d'una durada no superior a un any, Turquia ha estat el 2022 un refugi segur per als afortunats que s'ho podien permetre. Les dades parlen: si l'any 2021 ocupaven el sisè lloc, el 2022 la russa va ser la nació estrangera més nombrosa a demanar permisos de residència del total que va emetre Ankara.

Però el govern turc, amb les eleccions generals a la vora i una onada de fòbia a l'estranger, sembla haver tallat l'aixeta. Segons denuncia la premsa russa, molts dels seus compatriotes que busquen protecció a Turquia comencen a veure com les seves sol·licituds de permís de residència són rebutjades. El George, per exemple, està tranquil perquè va rebre el permís de residència el mes de desembre, just abans que, segons expliquen, deixessin d'emetre's permisos als russos: “Caldrà esperar a veure què passa al maig”, explica a l'ARA, en referència a unes eleccions en què Erdogan se la juga.

I avui dia el gran gruix de joves russos que viuen a Turquia ho fan perquè no volen formar part de l'escalada militar de Putin. De moment, molts són arrendataris que van arribar al país eurasiàtic enmig d'una inflació de vertigen: el 2022 l'escalada en el preu del lloguer va ser del 189%. No és estrany veure apartaments que fa un any es cotitzaven a 500 euros i que ara se situen als 2.000 euros.

Segons dades de la consultora Knight Frank, Turquia va ocupar el 2022 el primer lloc entre 56 països en termes de creixement dels preus de lloguer.

Inflació

Per a l'economista Veysel Ulusoy, la inflació als lloguers ja venia d'abans, quan milions de ciutadans van abandonar Síria per buscar refugi al país veí. Però l'arribada de russos i ucraïnesos ha accentuat la situació: “Tots ells hi han contribuït –destaca l'economista a l'ARA–. Sens dubte, Turquia és el país on s'han inflat més els preus de l'habitatge, i entre les raons hi ha l'arribada de sirians, russos i ucraïnesos. Però el fet que puguin aconseguir la ciutadania afegeix una raó més a aquesta inflació”, afirma l'economista.

A més de professor universitari, Ulusoy és el fundador del grup d'economistes ENAG, que té com a tasca estudiar i comunicar la inflació real a Turquia. “La raó principal de la inflació en els preus de l'habitatge a Turquia, on la taxa d'inflació és alta i la d'interès és baixa, és que l'habitatge és una àrea per als estalviadors –diu Ulusoy–. I en un context en què totes les àrees d'inversió alternatives decreixen, els preus de l'habitatge s'han disparat”.

Els gràfics ho diuen ben clar: amb uns preus a l'alça, els compradors turcs disminueixen i els estrangers augmenten. Ulusoy insisteix que no és estrany trobar els russos com els compradors estrangers més nombrosos d'habitatge a Turquia: el país eurasiàtic ja era destinació de vacances per a milions d'ells, però a causa de la guerra alguns hi prolongaran la seva estada un cert temps. I per tant, s'hi empadronen.