Tot el que s'amaga rere l'arribada de Musk a la política europea

LondresFa cinc dies, una de les columnistes més reconegudes de Le Monde, Sylvie Kauffmann, exeditora en cap del diari, publicava un fonamentat text d'opinió que posava en relleu els riscos per a Europa de la imminent presidència de Donald Trump: "Fins i tot abans de la inauguració, l'any Trump s'ha obert amb una ofensiva antidemocràtica i antieuropea liderada per [Elon] Musk", s'hi podia llegir.

Els objectius declarats d'aquesta embranzida, sostenia Kauffmann, són els mateixos que Trump posava a la diana del seu Twitter, amb majúscules i grolleries, durant el primer mandat: "Els líders dels principals països europeus aliats amb els EUA, preferentment socialdemòcrates". Eren aquests els que estaven "al capdavant de la llista de caça". El preocupant resum que feia l'articulista de les pràctiques del magnat de la xarxa X és que pretén "interferir en campanyes electorals mitjançant la desinformació, el finançament de partits extremistes o campanyes de desprestigi per desestabilitzar els règims democràtics" europeus. Un mètode, afegia, "en el qual el Kremlin sobresurt". I Kauffmann sap de què parla, perquè havia estat corresponsal a Moscou.

Des del primer dia de l'any, Elon Musk no ha parat de comentar l'actualitat política europea –no ho ha deixat de fer al llarg de tota la campanya per a la Casa Blanca–, llançant dards amb especial malvolença contra el primer ministre britànic, Keir Starmer. Al premier el té entre cella i cella des de l'estiu passat, de fet. Starmer hi va reaccionar dilluns, per parar els peus a aquells que "estan difonent mentides i desinformació" a través de X. Amb tot, el cap de govern no va esmentar el nom del "tecnoautoritari", com el va definir el cap del Financial Times als Estats Unit Edward Luce, en un article d'agost de l'any passat.

Però com que Musk sempre ha de dir la darrera paraula, aquesta matinada s'hi ha tornat. I ha qualificat Starmer de "malvat" pel seu suggeriment –una interpretació esbiaixada que no s'ajusta a la literalitat de les paraules del premier– que els que demanaven una comissió d'investigació nacional sobre les bandes d'assetjament contra noies blanques que van actuar entre 1997 i 2013 al Regne Unit estaven fent d'amplificadors de l'extrema dreta. "Si protegir els nens fa que siguis feixista, que així sigui", ha reblat Musk.

Croada antieuropea

Les intencions de Musk amb el soroll a la xarxa i els atacs a Starmer que recullen altres mitjans, i que han arribat al Parlament de Westminster aquest dilluns, coincideixen amb el que deia Sylvie Kauffmann. L'amo de X, de Tesla i l'home més ric del món sembla haver emprès una croada "antidemocràtica i antieuropea". I, en el cas del Regne Unit, també antiimmigració, com la de Trump als Estats Units.

Perquè aquest dimarts, un dels homes forts del Partit Conservador, Robert Jenrick, ministre de Justícia a l'ombra, ha identificat "milions de persones que han entrat al Regne Unit en els darrers anys [amb] actituds endarrerides, francament medievals, cap a les dones”. Jenrick no va moure un dit mai mentre va ser secretari d'estat d'Interior per les víctimes d'aquestes bandes de gàngsters que ara causen la seva indignació i la d'Elon Musk.

Tant capficat està pel cas el magnat, que ahir dilluns preguntava a través d'una enquesta a X si "Amèrica hauria d'alliberar el poble de la Gran Bretanya del seu govern tirànic". Una pregunta que, en el millor dels casos, només pot ser qualificada d'ocurrència i que ignora el mandat recollit a les urnes pel Partit Laborista en les eleccions del 4 de juliol. Com una ocurrència pròxima al deliri va ser demanar al rei Carles III, el 3 de gener, també des de X, que dissolgués el Parlament i convoqués eleccions.

Si l'assessor més important de Trump desconeix els fonaments del sistema constitucional britànic, les relacions a banda i banda de l'Atlàntic poden ser molt tempestuoses a partir del 20 de gener. Musk, en tot cas, també ha afegit que "no seria una mala idea" que el país es convertís en un estat més dels EUA, com ha suggerit Trump per al Canadà. Quasi dos milions de persones van respondre a la seva enquesta.

Els també reiterats estirabots de Musk contra el canceller alemany Olaf Scholz –"un boig incompetent"– recorden els de Trump contra Angela Merkel. I el festeig amb la líder d'extrema dreta Alice Weidel, d'Alternativa per a Alemanya (AfD) –"l'última espurna d'esperança"–, amb la qual mantindrà una entrevista en directe a X aquest dijous, han inquietat tant Emmanuel Macron com la Comissió Europea o el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, que s'ha de sotmetre a eleccions el mes de setembre.

Un festeig igual ha protagonitzat el multimilionari amb el cap ultra britànic Nigel Farage, del qual ja s'ha cansat –no sembla que li hagi de donar els cent milions de dòlars que li va fer ensumar–, perquè ha preferit donar suport a un líder encara més radical, Tommy Robinson, un xenòfob i racista de manual, quatre vegades empresonat, entre altres delictes, per desacatament a un tribunal del Regne Unit per contribuir a enfonsar un cas judicial dels abusos sexuals contra menors els quals preocupen tant a Musk.

Interessos comercials

La guerra de Musk contra Europa té res a veure amb els seus interessos comercials, potser? Algunes dades podrien aclarir la pregunta. Europa va llançar a mitjans de desembre el seu programa espacial més ambiciós en una dècada, la constel·lació multiòrbita Iris², signant un contracte per construir una xarxa de satèl·lits per valor de 10.600 milions d'euros. Una xarxa que és competència directa de Starlink de Musk. Una alternativa de connectivitat d'alta velocitat per als governs i per als ciutadans europeus. Aquest és el tercer gran projecte d'infraestructura d'Europa a l'espai després del sistema de navegació Galileu i Copèrnic, la xarxa d'observació de la Terra més gran del món.

Però Musk té grans admiradors a Europa. No només Viktor Orbán, el populista primer ministre hongarès, sinó també la primera ministra italiana Giorgia Meloni, que viu una lluna de mel amb Trump abans de la seva entrada a la Casa Blanca. Meloni ha dit que Musk és un "amic personal" i l'ha elogiat pel seu "enginy preciós", mentre que, al seu torn, Musk l'ha lloada per fer "una feina increïble" i ser "autèntica, honesta i veraç". Musk va ser el negociador de la reunió improvisada de Meloni amb Trump a Mar-a-Lago el cap de setmana passat. El govern italià negocia en aquests moments, amb crítiques ferotges de l'oposició, un suposat contracte de 1.500 milions d'euros amb Musk per a serveis de comunicacions a l'estat proveïts per SpaceX, una de les joguines empresarials de l'empresari sud-africà.

Però ni un crític com en les darreres 24 hores ha estat Macron –tampoc Scholz– ha pogut escapar-se dels negocis de Musk, a qui va rebre el 2023 al palau presidencial i a Versalles. A Nantes, a la riba del Loira, Tesla construeix una instal·lació per emmagatzemar bateries dels seus vehicles. Amb estirabots o amb negocis, o amb totes dues coses alhora, sembla impossible escapar-se del poder d'Elon Musk.