Per què s'estan produint aldarulls a les 'banlieues' de França?

ParísLa violència als carrers de França no s'atura. Ciutats com Marsella i Lió s'han convertit en camps de batalla i els cossos policials no donen a l'abast. La crema de vehicles, els atacs contra edificis públics, els assalts a comerços i els enfrontaments amb la policia –sobretot a les banlieues, tot i que ja hi ha incidents a tot arreu– fa quatre dies que duren i amenacen amb allargar-se indefinidament. La mort d'un adolescent de 17 anys per un tret de la policia a Nanterre, un municipi de la perifèria de París on vivia el noi, ha estat el detonant dels aldarulls. Però al darrere de l'esclat de violència, semblant al que França ja va viure el 2005, s'hi amaga la fractura de les banlieues, un problema social profund que cap govern ha sabut resoldre i que ressorgeix periòdicament.

Els barris perifèrics i populars de les grans ciutats franceses, més coneguts com a banlieues, tenen en comú una taxa d'atur molt més elevada que la mitjana del país, una renda mitjana molt més baixa, més inseguretat, habitatges més precaris i menys serveis públics. La taxa d'immigració hi és elevada –a la banlieue de París és del 18%, però en alguns municipis pot arribar a fregar el 50%– i un gran percentatge de la població és nascuda a França, però amb pares o avis nascuts en països com Algèria i el Marroc. És el cas del Nahel, el noi mort dimarts a mans de la policia.

Els joves de segona, tercera o fins i tot quarta generació d'immigrants sovint són vistos per la resta de ciutadans com a francesos de segona. En l'imaginari col·lectiu, el terme jeune de banlieue (jove de la perifèria) fa referència als joves amb cognoms estrangers, pobres, urbans i negres o àrabs, i s'associa a tots els estereotips possibles. "Designa un tipus de perfil associat a comportaments marginals o de delinqüència. Tenen fama de ser gent que no s'estima França i que no respecta la llei", lamenta el politòleg Thomas Guénolé, autor del llibre Els joves de les 'banlieues' es mengen els nens? "Fins i tot la majoria de pel·lícules franceses que parlen d'aquests barris i d'aquests joves reprodueixen els estereotips", critica.

El detonant, la policia

La relació entre aquests joves i la policia és complicada i sol ser l'espurna que encén el foc, com en els aldarulls que des de dimarts afecten França. "És el mateix mecanisme que es repeteix sempre: el detonant és el comportament de la policia, sempre hi ha un noi que mor a mans de la policia", destaca Guénolé. El sociòleg i professor de la Universitat de Lille Éric Malière apunta que són nois que "no tenen els canals polítics tradicionals per expressar la seva ràbia i utilitzen el llenguatge de les pedres i el foc".

L'extrema dreta acostuma a qualificar els joves de les cités de persones que no s'integren i que no se senten ciutadans de la República. "És fals. Els joves de la banlieue es consideren francesos, però creuen que una part de la societat no els considera a ells veritables francesos", apunta Guénolé. "Mai es fa referència al concepte de gent de la banlieue quan es parla de persones blanques que viuen a la perifèria. I això és racisme", subratlla el politòleg. La mort d'un d'aquests nois per un tret de la policia, i més en les circumstàncies en què van passar els fets –en un control de trànsit i sense que la víctima portés cap arma–, són "la gota que fa vessar el got", són l'espurna que provoca l'onada d'aldarulls a tot França, sosté Guénolé.

Descontrol a Marsella i a Lió

En les últimes hores ha quedat clar que la violència al carrer és, ara per ara, imparable. El descontrol s'imposa. Fins i tot s'han produït aldarulls en regions d'ultramar franceses, com la Guaiana i l'illa de la Reunió. La quarta nit consecutiva d'aldarulls, la de dijous a divendres, va acabar amb 1.311 detinguts –més que qualsevol altra nit– i violents enfrontaments entre els joves i la policia, sobretot a Marsella i Lió, les dues ciutats que han registrat més incidents aquestes últimes hores. A Marsella, els violents van saquejar un comerç de venda d'armes i a Lió la policia va rebre trets de Kalàixnikov. "Estem en un clima d'insurrecció", resumia una font policial citada pel diari Le Figaro.

Ara com ara el govern descarta decretar l'estat d'emergència, però cada vegada hi ha més municipis que imposen tocs de queda nocturns i prohibeixen les manifestacions. La majoria de grans ciutats suspenen cada dia el servei d'autobusos i de tramvies al vespre, per evitar que siguin l'objectiu dels violents, i el ministeri de l'Interior ha reforçat el dispositiu de seguretat. El president, Emmanuel Macron, ha demanat a tots els ministres que es quedin aquest cap de setmana a París per si cal convocar un nou gabinet de crisi. Macron també ha anul·lat una visita d'estat que havia de fer a Alemanya de diumenge a dimarts per poder gestionar la crisi.

Aquest dissabte s'ha celebrat el funeral del Nahel amb la participació de centenars de persones, però lluny de les càmeres, tal com havia demanat la família. No n'han transcendit fotografies ni vídeos. Poc després del funeral, un dels dos nois que anaven amb ell al cotxe ha difós un vídeo –verificat per la cadena BFMTV– en què dona la seva versió dels fets i denuncia les amenaces dels dos policies. "No et moguis o et volo el cap", li hauria etzibat un dels policies al Nahel apuntant-lo amb l'arma. El segon agent li hauria contestat: "Dispara". Tot plegat, moments abans que l'adolescent morís per un tret al pit.