El sacrifici d'una morsa que divideix Noruega

CopenhagenSi algú s’ha fet famós aquest estiu a Noruega és una morsa de 600 quilos que durant un mes s’ha passejat per la costa del fiord d’Oslo. Podria ser una història anecdòtica, però té un final polèmic, perquè la morsa ha estat sacrificada per les autoritats noruegues. La mesura ha dividit el país nòrdic: per a alguns, la decisió de matar l'animal ha estat encertada perquè consideraven que la morsa posava en perill els ciutadans; d'altres creuen que s'ha pres un determini totalment desproporcionat, que es podria haver evitat. El debat a Noruega, un país que habitualment ha tingut fama de ser respectuós amb el medi ambient i la fauna, continua ben viu. I ha implicat fins i tot la classe política i els experts, que també han volgut dir-hi la seva.

Per entendre-ho, però, comencem pel principi. La morsa va arribar a la zona del fiord d’Oslo, molt a prop de la capital de Noruega, a mitjans de juliol. Abans ja se l’havia vist prop de les costes del Regne Unit, d’Holanda i de Dinamarca, però quan va arribar a Oslo va començar a cridar l’atenció perquè s’acostava molt a la costa, com si no tingués cap por de la gent. Van córrer imatges de l'animal marí enfilant-se a les embarcacions amarrades als ports. A les xarxes socials, de fet, es van fer virals vídeos en què se la veia fent llargues migdiades sobre les cobertes dels velers i dels iots.

Ràpidament es va fer famosa i se la va batejar amb el nom de Freya, la deessa de la bellesa i l’amor en la mitologia nòrdica. Es va convertir en un atractiu turístic –en una ciutat que ja és prou turística, sobretot als estius– i a cada punt on la veien es marcava en un mapa online i s’hi reunien desenes de persones.

La seguretat en el punt de mira

A mesura que la Freya s’acostava a la gent o que la gent s’acostava a la Freya, les autoritats noruegues es van començar a preocupar. Alguns ciutadans buscaven la Freya mentre anaven amb caiac i els mitjans noruecs van recollir testimonis de persones que havien passat por al veure-la a prop mentre es banyaven. 

El professor de ciències animals i director del zoo de Copenhagen, Mads Frost, explica que “les morses poden ser força agressives i, a causa de la seva mida i dels ullals, ben esmolats, poden ser molt perilloses”. Frost afegeix que hi ha constància de pocs atacs de morses contra els humans perquè “habitualment viuen en àrees remotes de l’Àrtic on no hi viu gent. En les zones on hi ha poblacions indígenes, la gent sap com no interactuar amb les morses, però aquest no és el cas de la gent de ciutats europees”.

Tot i els advertiments de mantenir la distància de seguretat amb la morsa, les autoritats noruegues van tenir coneixement d’algunes situacions de perill i la direcció general de Pesca va avaluar la possibilitat de reubicar-la. Per moure-la, es va desaconsellar anestesiar-la perquè, segons els experts, hauria buscat seguretat sota l’aigua i amb el seu pes s’hauria ofegat. També es va considerar traslladar-la amb una gàbia oberta per la part superior, però a banda de l’elevat cost econòmic, aquesta operació tampoc garantia que la morsa acabés amb vida. Finalment, el govern noruec va decidir sacrificar-la. 

"Garantir la seguretat ciutadana"

La decisió va ser d’entrada tan polèmica que fins i tot el primer ministre noruec, Jonas Gahr Stor, va haver de sortir a defensar públicament el sacrifici de l’animal argumentant que “es va fer el correcte per garantir la seguretat ciutadana”. Alguns experts li han donat suport, com el biòleg noruec Per Espen Fjeld, que considera que l'executiu no tenia cap altra opció viable. En declaracions al diari noruec VG, Espen Fjeld ha volgut deixar clar que el sacrifici de la Freya “no tindrà impacte en la supervivència de l’espècie”. Però el debat es va accentuar després que el director general de Pesca, Frank Bakke-Jensen, expliqués a la televisió pública noruega que “la mort de la Freya es podria haver evitat si la gent hagués fet cas de les recomanacions”.  

A Facebook, com en altres xarxes socials, se n'ha parlat bastant. Circulen centenars de missatges crítics amb la gestió del govern noruec, com la del biòleg Rune Aae, que explica que “sacrificar-la era del tot innecessari perquè tard o d’hora hauria marxat per si sola del fiord d’Oslo”. També ha començat una campanya ciutadana per recaptar fons per construir una estàtua de bronze en homenatge a la Freya i a la defensa dels drets dels animals.

El que és segur és que el debat continuarà durant dies perquè la qüestió es portarà al Parlament noruec, on els diversos grups analitzaran el cas i no es descarta que s'obri una investigació. Alguns, però, ja es fan una pregunta: què passarà si l’estiu que ve una altra morsa s'instal·la a la costa del fiord d’Oslo?