La premi Nobel San Suu Kyi diu que s'han "malinterpretat" les "operacions de neteja" contra els rohingyes

BarcelonaLa premi Nobel de la pau i líder brimana Aung San Suu Kyi ha defensat aquest dimecres davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia l'actuació de l'exèrcit de Birmània contra la minoria musulmana rohingya de les acusacions de genocidi. En qualitat de consellera d'Estat, l'exopositora que va guanyar les eleccions del 2015 en un règim en què els militars continuen tenint la clau del poder, ha assegurat que al seu país "no és toleren les violacions dels drets humans".

Suu Kyi ha titllat els atacs militars contra aquesta minoria musulmana en un país majoritàriament budista de "conflicte armat intern" i ha destacat les incursions guerrilleres contra comissaries de policia. Fins i tot ha argumentat que, quan els militars parlaven "d'operacions de neteja" a l'estat de Rakhine, d'on més de 700.000 persones van haver de marxar per fugir de la repressió indiscriminada entre el 2016 i el 2017, "han estat malinterpretats" perquè en la llengua de Birmània "això significa alliberar ciutats buscant terroristes".

La cap de govern de facto del país ha argumentat que no és necessària la intervenció de l'alt tribunal de l'ONU, perquè la justícia de Birmània ja ha començat a jutjar les operacions militars més polèmiques. El novembre passat set soldats que havien estat condemnats a 10 anys de presó per la mort de deu homes i criatures rohingyes van ser alliberats després de complir un any de pena. Fins i tot ha deixat anar expressions que es poden interpretar com una amenaça: ha demanat al tribunal que no apliqui mesures cautelars "que podrien agreujar el conflicte".

Gàmbia, el petit país de l'Àfrica occidental de majoria musulmana, ha presentat el cas, amb el suport de 57 estats de l'Organització per a la Cooperació Islàmica, del Canadà i Holanda, amb l'objectiu que s'emprenguin mesures cautelars de protecció, mentre es dirimeix el cas als tribunals internacionals.

Suu Kyi va escoltar impassible dimarts la primera fase, en què Gàmbia va argumentar que no cal ser una gran potència econòmica per reclamar que s'aturi un genocidi. Però els camins de la justícia internacionals són lents i poc eficients. De fet, d'ençà que es va aprovar la convenció internacional contra els genocidis, després de la II Guerra Mundial, només s'han reconegut tres casos: Cambodja a finals dels anys 70, Ruanda el 1994 i la ciutat bosniana de Srebrenica el 1995. En cap cas, però, s'ha condemnat un estat per haver comés un genocidi.

La missió de l'ONU sobre Birmània va trobar evidències "que s'han comès els crims més greus sota la llei internacional" però fins ara cap tribunal s'ha pronunciat. A més del procediment al Tribunal Internacional de Justícia, que no actua contra individus, també s'ha obert una investigació al Tribunal Penal Internacional i també un procediment a l'Argentina, que reconeix la justícia universal en cas de crims de lesa humanitat.

Assumint la defensa del seu país al judici, Suu Kyi està obtenint importants rèdits polítics interns, en un país on el rebuig a la minoria musulmana ha servit de legitimació del règim militar, i a més podrà millorar les seves relacions amb l'exèrcit. Encara que sigui al preu del seu prestigi internacional.