Sánchez es queda gairebé sol a la UE contra el pla Meloni

BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ho nega. Assegura que no s'està quedant aïllat en una Unió Europea cada vegada més dretanitzada i que, especialment en migració, endureix el to al ritme del ràpid creixement de l'extrema dreta. "Jo crec que dir això... no sé... en fi", va balbotejar traient-li ferro en el Consell Europeu de dijous passat quan li van demanar si Espanya s'estava quedant sola. Ara bé, la realitat és que ha sigut l'únic líder del bloc europeu que s'ha mostrat clarament contrari a la idea de crear centres de deportació de migrants fora de la UE, el qual va impulsar la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i que pretén replicar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

La gran majoria de líders de la UE avalen l'enduriment de la política de deportacions i ni el canceller alemany, el també socialdemòcrata Olaf Scholz, tampoc no s'oposa de forma contundent a la instal·lació de camps d'immigrants a països tercers. Només s'hi ha mostrat escèptic i no per una qüestió humanitària, sinó més aviat logística. "No són la vertadera solució per un país tan gran com Alemanya", va dir el dirigent alemany, que veu molt complicat traslladar fora de la UE els 300.000 immigrants que arriben anualment al país germànic de forma irregular.

Qui s'ha posat sense miraments del costat del pla Meloni ha sigut una altra socialdemòcrata, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen. Fins i tot va ser una de les impulsores de la carta que van signar 17 estats membres –també hi constava Alemanya i, entre d'altres, França– en què demanaven a Von der Leyen endurir la política de deportacions i "sancionar" els immigrants que "no complien amb els seus deures i obligacions".

A més, la dirigent danesa va assistir a la trobada de líders europeus paral·lela al Consell Europeu que va organitzar Meloni per fer encara més pressió a favor de les seves polítiques antiimmigració. En aquesta reunió, a la qual van assistir diversos dirigents d'ultradreta, també va coincidir amb un altre socialdemòcrata, el primer ministre d'Eslovàquia, el populista Robert Fico.

Els pocs líders socialdemòcrates també endureixen el to

Cada vegada queden menys governs socialdemòcrates a la UE, i els pocs que queden en general adopten el discurs de Meloni en matèria migratòria i s'han obert a discutir polítiques que fins fa pocs mesos eren impensables. Sánchez, però, opta per minimitzar-ho. "Evidentment, en aquestes qüestions [del debat migratori] em puc sentir més pròxim a alguns primers ministres de països del Mediterrani que a alguns col·legues de la meva pròpia família socialdemòcrata", va dir en roda de premsa.

Ara bé, tot i aquestes paraules de Sánchez, tampoc no han sortit veus d'estats membres del sud de la UE a recriminar la deriva antiimmigració de la UE. De fet, a la trobada que va impulsar Meloni també hi van assistir els líders de Malta, Xipre i Grècia. Això sí, qui no ha avalat fins ara la creació de centres de migrants fora del territori comunitari ha sigut el cap de l'oposició espanyola, Alberto Núñez Feijóo, si bé aplaudeix l'enduriment del discurs del bloc comunitari contra els nouvinguts.

El president espanyol també va aprofitar per erigir-se en contrapès de Meloni. Va defensar la seva "visió positiva de la immigració" i va assegurar que els camps de migrants fora de la UE com els que Itàlia ha construït a Albània "no solucionen cap dels problemes i en crea de nous". A més, va apostar per mostrar-se "obert a la immigració" i pal·liar així els efectes del repte demogràfic del bloc comunitari. "Hem d'afrontar el repte migratori pensant en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions", va etzibar als seus homòlegs europeus, també els socialdemòcrates.

Ara bé, Sánchez també ha endurit el seu discurs contra la immigració irregular i ha col·laborat amb els acords que Von der Leyen ha firmat amb països tercers per frenar les onades migratòries que es dirigeixen a la UE, tot i que en alguns casos ni es garanteixi que aquests estats compleixin amb els drets humans. A més, sota el seu mandat Espanya ha protagonitzat retorns en calent de migrants menors que havien entrat en territori de l'Estat, decisió que el Tribunal Suprem va sentenciar que era il·legal, i, entre d'altres, ha tancat la porta a desenes de demandants d'asil saharauis reprimits per l'estat marroquí.