BerlínEl canceller alemany Olaf Scholz s'ha enfrontat aquest diumenge, en el primer duel televisiu, amb el candidat conservador Friedrich Merz, que parteix com a favorit en totes les enquestes, a dues setmanes de les eleccions federals del 23 de febrer. Com s'esperava, la immigració i el coqueteig recent de Merz amb l'extrema dreta han dominat el debat electoral, tot i que en els 90 minuts de cara a cara tots dos candidats també han parlat d'economia, energia, defensa, salari mínim i de la guerra d'Ucraïna, entre altres temes. Tot i xocar en molts punts durant el debat, els dos polítics no han arribat a trencar ponts, conscients que els seus partits no tindran més remei que entendre's després dels comicis si cal reeditar la gran coalició.
La campanya electoral alemanya s'ha vist agitada per les mobilitzacions contra l'extrema dreta, després del flirteig de Merz amb els ultres. L'esquerra retreu als conservadors que hagin trencat el cordó sanitari a la ultradreta, després que la CDU-CSU aconseguís aprovar, al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, una moció per endurir les mesures en matèria de refugiats i asil, gràcies als vots d'Alternativa per a Alemanya (AfD). Durant el debat, Merz ha reiterat que "no hi ha punts en comú" entre el seu partit i AfD i ha promès que en el futur "no hi haurà col·laboració" amb l'extrema dreta. Scholz li ha dit que no se'l creu.
Unes 250.000 persones es van manifestar aquest dissabte a Múnic, segons la policia, contra qualsevol cooperació amb la ultradreta. El cap de setmana anterior, les protestes van aconseguir reunir als carrers de Berlín 160.0000 persones.
El candidat de la CDU-CSU ha intentat presentar el socialdemòcrata com un canceller allunyat de la realitat, sigui sobre la veritable situació de l'economia alemanya després de dos anys de recessió o sobre les deportacions d'immigrants il·legals. “Vostè no viu en aquest món”, li ha retret el conservador. Merz ha acusat la coalició semàfor –formada pels socialdemòcrates, els verds i els liberals– d'haver fet “més pobres” els alemanys amb les seves polítiques econòmiques. El canceller s'ha defensat dient que ell no era responsable de la guerra d'Ucraïna, a la qual atribueix la debilitat de l'economia alemanya: “Jo no vaig envair Ucraïna, jo no vaig tallar el subministrament de gas; això ho va fer Putin”, s'ha justificat Scholz.
El canceller socialdemòcrata ha rebutjat el pla del president dels Estats Units, Donald Trump, d'expulsar els palestins de la Franja de Gaza i prendre el control d'aquest territori per convertir-lo en una Riviera de l'Orient Mitjà, una idea que ha qualificat d'escandalosa.
Merz parteix com a favorit a les enquestes, amb un 32% de suport, davant del candidat dels Verds, Robert Habeck, amb un 24%. Els segueixen Scholz, amb un 18%, i la ultradretana Alice Weidel, amb un 13%, segons el baròmetre de la cadena pública alemanya ZDF publicat divendres. Quan falten dues setmanes per a les eleccions a Alemanya, la CDU-CSU obtindria un 30% dels vots, seguit del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), amb el 20%. Els socialdemòcrates i els Verds empatarien al 15%.
Merz vol tenir la coalició de govern abans de Setmana Santa
El líder conservador Friedrich Merz vol formar govern en el termini de dos mesos, en cas que el partit guanyi les eleccions al Bundestag del 23 de febrer. “Espero que la formació del govern estigui acabada per Setmana Santa”, va dir dissabte Merz en declaracions a la premsa alemanya. Segons les enquestes, el més probable és que la CDU-CSU hagi de negociar amb un o més partits per formar un govern de coalició, ja que no tindrà prou vots per governar en solitari. No hi ha un termini legal per acabar les negociacions i caldrà veure amb quin o quins socis governaran els conservadors.
El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), segon a les enquestes, quedaria fora de l'equació, ja que Merz ha descartat aliar-se amb els ultres després del rebuig a la votació d'una llei migratòria que va tenir el suport de l'extrema dreta. El nombre de socis de la coalició governamental dependrà també de quants partits petits aconsegueixin entrar al Bundestag. Els liberals, l'Esquerra i l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) lluiten entre si per superar el llindar del 5% de vots necessari per obtenir escó.
El més probable és que la CDU-CSU tingui dues opcions: formar una gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) o aliar-se amb els Verds per governar. Això últim mai no s'ha vist fins ara a escala federal. A dues setmanes de les eleccions, els socialdemòcrates i els Verds, actualment socis al govern, lluiten pel tercer lloc, darrere dels conservadors i de la ultradreta.
![Gent al míting d'inici de la campanya electoral del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) a Halle.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
