Internacional28/05/2024

Espanya encapçala l'ofensiva diplomàtica contra Netanyahu

Sánchez defensa que el reconeixement de Palestina "no és contra ningú, i menys contra Israel"

Madrid"Es tracta d’una decisió històrica amb un únic objectiu: que israelians i palestins assoleixin la pau". Amb aquestes paraules ha justificat el president espanyol, Pedro Sánchez, la decisió de reconèixer l'estat de Palestina en la reunió del consell de ministres d'aquest dimarts, de manera simultània a Irlanda i Noruega. El cap de l'executiu de l'Estat, que fa setmanes que liderava aquesta iniciativa perquè l'adoptessin al màxim de països europeus, fa un nou pas en l'ofensiva diplomàtica contra el govern de Benjamin Netanyahu, amb qui té oberta una crisi diplomàtica.

Per això, en una compareixença a la Moncloa, el president espanyol ha volgut deixar clar que el reconeixement de Palestina "no s'adopta contra ningú". "Menys contra Israel, un poble amic que respectem, apreciem i amb qui volem tenir una bona relació", ha subratllat. En aquest sentit, ha expressat el seu "rebuig frontal a Hamàs, que està en contra de la solució dels dos estats" i ha recordat que Espanya ha condemnat els atacs del 7 d'octubre. En la declaració institucional, pronunciada en castellà i anglès abans de reunir el seu gabinet, Sánchez ha defensat un estat que uneixi Gaza i Cisjordània amb un corredor, que tingui la capital a Jerusalem Est i que estigui governat per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Cargando
No hay anuncios

L'oficialització del reconeixement han provocat una reacció furibunda de Tel-Aviv. El ministre d'Exteriors, Israel Katz, ha acusat Sánchez de ser "còmplice d'incitació a l'assassinat del poble jueu i de crims de guerra", tant pel reconeixement en si com pel fet de no haver cessat la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que va cridar a la llibertat de Palestina "des del riu i fins al mar". En un missatge a X en espanyol i en hebreu, Katz ha tornat a acusar Díaz de "buscar la desaparició d'Israel" i l'establiment d'un "estat terrorista islàmic" palestí i l'ha comparat amb el líder suprem iranià, Ali Khamenei, i amb el líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar. Díaz ha reafirmat que el seu "compromís amb els drets humans no s'aturarà per cap amenaça".

La setmana passada, després que Espanya anunciés que faria el pas, el govern de Benjamin Netanyahu ja va cridar a consultes la seva ambaixadora a Espanya, com també els seus representants a Irlanda i Noruega. A més, el ministre d'Exteriors, Israel Katz, ha ordenat tallar la connexió entre l'ambaixada d'Espanya a Tel-Aviv i els palestins, així com prohibir al consolat espanyol a Jerusalem prestar serveis als palestins a Cisjordània. El ministre, a més, va pujar a X un vídeo on barrejava imatges tòpiques d'Espanya amb imatges de l'atac de Hamàs a Israel el 7 d'octubre i el missatge: "Hamàs agraeix els teus serveis". Albares ha assenyalat que "els pròxims dies" hi haurà una resposta coordinada amb Irlanda i Noruega contra les "calúmnies" del ministre d'Exteriors d'Israel i, a escala europea, s'estudiaran sancions econòmiques si el govern de Netanyahu no compleix les resolucions del Tribunal Internacional de Justícia perquè aturi els atacs a Rafah.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, el president palestí, Mahmud Abbas, ha agraït la decisió d'Espanya, Irlanda i Noruega i ha afegit que demostra un "consens internacional" per posar fi a la guerra a Gaza. "La presidència palestina dona la benvinguda a les valentes i audaces posicions polítiques europees, especialment les adoptades per Espanya, Irlanda i Noruega, que han reconegut l'estat de Palestina", ha dit en un comunicat divulgat per l'agència oficial de notícies palestina Wafa. Aquest dijous està previst que s'hi afegeixi Eslovènia.

Rebuda de països àrabs a Madrid

Abbas ha recordat també les declaracions de l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, que diumenge va dir des de Brussel·les que la solució dels dos estats "no és una concessió dolorosa" ni una amenaça a la seguretat d'Israel, sinó "l'única garantia a llarg termini" per a la seva seguretat i prosperitat. Sánchez i el primer ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, es reuniran aquest dimecres amb el primer ministre de Palestina, Mohammed Mustafa, i el Grup de Contacte Àrab per a Palestina —Qatar, Jordània, Aràbia Saudí, Turquia i la Cooperació Islàmica—, i Albares insistirà en la necessitat que reconeguin també l'estat d'Israel —Qatar i Aràbia Saudí no ho fan—, tot i que el ministre és conscient que fins que no hi hagi un alto al foc és difícil que es moguin.

Cargando
No hay anuncios

En dos dies, el president espanyol ha pres dues decisions en matèria de política exterior de gran rellevància: un acord per a la pròxima dècada amb Ucraïna en matèria de seguretat i el reconeixement de Palestina més de 70 anys després de l'inici del conflicte. "No ens correspon definir les fronteres, però la nostra visió està alineada amb les resolucions de l'ONU, així com amb la posició tradicional de la Unió Europea. No reconeixerem canvis en les fronteres de 1967 que no acordin les parts", ha afirmat Sánchez. A nivell pràctic, fonts del ministeri d'Exteriors apunten que no és necessari reconèixer una capital ni les fronteres del territori —subratllen que la llei fundacional d'Israel no ho fa— i que el consolat espanyol ja assumeix funcions d'ambaixada.

Cargando
No hay anuncios

L'aprovació del reconeixement de Palestina topa amb el rebuig del PP, que considera que no servirà per propiciar un alto el foc i, per tant, no beneficiarà els palestins. Però qui ha volgut entrar de ple en el debat és el president de Vox, Santiago Abascal, que precisament en aquesta data tan assenyalada ha viatjat a Jerusalem per reunir-se amb Netanyahu. Mentrestant, el soci de coalició a l'Estat, Sumar, també mira de marcar perfil i exigeix al PSOE que talli les relacions amb Israel i retiri la seva ambaixadora de Tel-Aviv.

Irlanda insta a aconseguir l'alto el foc

Per la seva banda, poc abans que s'iniciés aquest dimarts el consell de ministres irlandès en què s'ha ratificat el reconeixement de Palestina com a estat sobirà, el primer ministre, Simon Harris, ha afirmat que Europa podria estar fent "molt més" per aconseguir un alto el foc a Gaza, informa Quim Aranda. Harris ha fet front a crítiques al seu país per la possibilitat que inversors israelians i nord-americans en el sector tecnològic, molt important per a la república, abandonessin els compromisos programats com a protesta. El Taoiseach ha respost que no hi ha cap risc en aquest sentit, i ha qualificat el reconeixement com un "moviment històric [en] un moment important". Harris ha insistit que volia aprofitar el dia d'avui per repetir la seva crida "perquè tots els països facin servir totes les palanques al seu abast per aconseguir la màxima pressió" per arribar a l'alto el foc. També s'ha mostrat esperançat que la triple iniciativa de Madrid, Oslo i Dublín encoratgi altres capitals europees a actuar en el mateix sentit.

Cargando
No hay anuncios

Poques hores després de l'anunci de Pedro Sánchez, ha entrat també en vigor el reconeixement de Noruega, pràcticament alhora que el de Dublín. El ministre d'Afers Exteriors noruec, Espen Barth Eide, ha assegurat que era "un dia especial per a les relacions entre Noruega i Palestina". I la importància de la implicació d'Oslo en aquest moviment diplomàtic europeu a tres bandes va encara més enllà, perquè va ser en aquesta ciutat on es va gestar la declaració de principis sobre acords d'autogovern provisional, comunament coneguda com a Acords d'Oslo, que finalment es va signar, el 13 de setembre del 1993, a la Casa Blanca, amb Bill Clinton com a president dels Estats Units. Hi van participar el llavors primer ministre israelià Yitzhak Rabin i el negociador de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) Mahmud Abbas.

Israel va acceptar l'OAP com a representant dels palestins, i l'OAP va renunciar al terrorisme i va reconèixer el dret d'Israel a existir en pau. Les dues parts van acordar que s'establiria una Autoritat Palestina i que assumiria les responsabilitats de govern a Cisjordània i la Franja de Gaza durant un període de cinc anys. Aleshores s'haurien d'haver celebrat converses permanents sobre fronteres, refugiats i Jerusalem. Però el procés de pau va quedar encallat ben aviat per donar pas a un nou esclat de violència.