Els senegalesos alcen la veu pels centenars de morts camí de les Canàries

SabadellL'última setmana d'octubre, almenys 480 persones van morir o desaparèixer a l'oceà Atlàntic en diversos naufragis quan intentaven arribar a les illes Canàries en embarcacions precàries que no van resistir els més de 1.300 quilòmetres que separen les costes del Senegal d'un arxipèlag que, per a ells, representava la porta d'entrada a Europa. Va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, molts senegalesos s'han llançat a les xarxes socials per denunciar una tragèdia que dessagna el país. I que no és nova.

Amb l'ajuda del hashtag #WhatshappeninginSenegal [Què passa al Senegal], activistes i ciutadans de dins i fora del país africà han intentat visibilitzar aquestes morts i denunciar la passivitat del govern que presideix Macky Sall, que guarda silenci sobre aquests naufragis o, fins i tot, intenta minimitzar-los. El 29 d'octubre, l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), depenent de l'ONU, va informar que cinc dies abans una barca que havia sortit del Senegal en direcció a les Canàries amb unes 200 persones a bord havia naufragat, i que només s'havien pogut localitzar 59 supervivents. Hi havia hagut, doncs, almenys 140 morts, en la que va ser la pitjor catàstrofe de l'any en aquesta zona. El govern, però, va rebaixar la xifra de víctimes mortals a una vintena. Aquell va ser el primer de la sèrie de cinc accidents registrats aquella setmana, que va acabar amb la fatídica xifra de 480 víctimes mortals. I aquests són, només, els casos de què hi ha constància.

La campanya a les xarxes tindrà el seu punt culminant aquest divendres, quan hi ha convocada una jornada de dol al Senegal. Es tracta d'una convocatòria no oficial, amb iniciatives de caràcter simbòlic que es duran a terme principalment a les xarxes, com ara el canvi de les fotografies de perfil per una imatge comuna, la difusió massiva de vídeos d'homenatge a les víctimes i deu minuts de "silenci digital" a les 20 h, durant els quals els participants a la jornada solidària només difondran a través dels seus perfils un únic missatge comú de denúncia de la situació.

Joves en busca de futur

Des de l'any 2006, quan van arribar a les Canàries 32.000 persones procedents de l'Àfrica Occidental a bord de cayucos, la llarga i perillosa ruta marítima des del Senegal fins a l'arxipèlag havia quedat pràcticament oblidada, fins a finals de l'any passat. Aquest any, més d'11.000 migrants ja hi han desembarcat, i la xifra ha crescut especialment des del setembre.

Tal com explicava fa unes setmanes a l'ARA Txema Santana, portaveu de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), la principal explicació per a aquest creixement sobtat és la pandèmia de covid-19, que ha deixat sense feina i sense perspectives de futur molts joves, principalment senegalesos i marroquins, que treballaven en sectors vinculats al turisme.

Això, però, no fa més que sumar-se a una causa endèmica: la falta de perspectives de futur que molts joves pateixen al Senegal, però també en altres països pròxims com Mauritània, Gàmbia, Mali o Costa d'Ivori.

En els últims anys, a més, ha pres un paper important la sobrepesca provocada pels acords entre el Senegal i la UE, que permeten a grans empreses europees explotar les importants reserves de peix del país, i que ha perjudicat greument els pescadors locals, que representen aproximadament el 17% dels treballadors senegalesos. Altres causes com la desertització provocada pel canvi climàtic també empenyen joves de països com Mauritània o Mali (un estat colpejat, a més, pel jihadisme) a buscar un futur millor a Europa.