Àfrica

El Senegal s'enfonsa en la crisi política: l'oposició acusa el president de "colpista"

Macky Sall ha suspès les eleccions que s'havien de celebrar el 25 de febrer

Un senegalès durant els enfrontaments amb la policia antiavalots en què ha acabat la protesta contra l'ajornament de les eleccions presidencials del 25 de febrer
Jaume Portell
06/02/2024
3 min

Abidjan (Costa d'Ivori)“Qualsevol reunió és dissolta. No només amb l’oposició, sinó amb els periodistes. Encara que et vegin amb la teva càmera, l’armilla de premsa o el micròfon, et faran fora igualment”, explica en Salif Sakhanokho, un periodista senegalès independent. Dilluns va cobrir una de les sessions parlamentàries més tenses de la història del Senegal. Hores abans de l’inici de la campanya electoral per a les eleccions presidencials del 25 de febrer, el president Macky Sall va anunciar que les posposava sine die.

El president sortint, que ha complert el seu límit de dos mandats, va dir que s’havien comès irregularitats en l’aprovació dels candidats a la presidència, i que una investigació hauria de servir per generar un procés electoral net i transparent. L’oposició ho veu com un cop constitucional. “Els sondejos diuen que guanyaria l’oposició, en cap cas el partit del poder”, explica a l’ARA Sakhanokho. La proposta de Sall va ser aprovada pels diputats de la majoria que li dona suport al Parlament, en una votació que va acabar amb la policia senegalesa desallotjant els escons de l’oposició, que hi estaven en contra. La nova cita electoral seria, si es compleixen les promeses del partit governant, el pròxim 15 de desembre.

Una regió convulsa

La situació al Senegal genera un focus més d’inestabilitat a l’Àfrica occidental, on ara mateix hi ha quatre juntes militars governant, a Guinea Conakry, Mali, Burkina Faso i el Níger. L’estancament econòmic durant la pandèmia i l’augment del preu dels aliments van generar un efecte dòmino que, des del 2020, ha afectat tots els països de la regió.

Fins ara, de portes enfora, el Senegal s’havia venut a l’exterior com un país amb unes institucions sòlides i transicions pacífiques del poder. Els enfrontaments des del 2021 entre el poder polític i una part de l’oposició, liderada per Ousmane Sonko, han generat escletxes en aquest relat. Sonko és actualment a la presó, condemnat per penes que els seus seguidors consideren un complot polític. El seu partit, el PASTEF, va ser il·legalitzat l’estiu passat, considerat com una organització terrorista. El seu substitut –amb candidatura aprovada per a les eleccions del 25 de febrer–, Bassirou Diomaye Faye, també és a la presó per haver criticat a Facebook el funcionament de la justícia al Senegal.

Al Senegal, els condemnats que compleixen pena de presó no poden presentar-se a les eleccions, però en el cas de Faye és a la presó a l’espera de judici. Per això va poder convertir-se en candidat, i els seguidors de Sonko tenen la directriu de votar-lo. “Ja no podem parlar de democràcia al Senegal”, conclou Sakhanokho, que compara el cop democràtic amb els que es van produir als països del Sahel. Però Sall no ha estat sancionat, com sí que s'ha castigat les juntes militars de Mali, Burkina Faso o Níger. Ara mateix, el Senegal i la Costa d’Ivori són els països més propers a França, l’antiga metròpoli, que segueix tenint influència a la regió. Mali, Burkina Faso i el Níger han trencat, almenys en el discurs oficial, amb París, i busquen aliats alternatius que, de moment, han trobat a Moscou.

Un nou exportador de gas

Al nord del país, entre el Senegal i Mauritània, començarà a funcionar un projecte de gas el tercer trimestre del 2024. El jaciment, explotat per British Petroleum i Kosmos Energy, ja ha generat controvèrsia entre els pescadors de Saint Louis, que perdran bona part dels seus ingressos si el projecte tira endavant. Alemanya ja s’ha interessat per la compra del gas natural, i el pastís en joc genera un altre debat al Senegal: què seria més beneficiós, exportar-lo per guanyar divises o utilitzar-lo per garantir l’electricitat a un país on el 35% de la població no en té? Els venciments del deute creixents – el 2026 representaran el 9% del PIB senegalès– aboquen el país a la primera opció.

De moment, la tensió a les principals ciutats del país no s’ha traslladat a l’interior. Un jove soldat destinat a una d’aquestes regions, en declaracions a l’ARA, comenta com creu que acabarà aquesta darrera maniobra del govern: “Ho arreglaran tot a favor seu, com sempre”.

stats