La sequera fa aparèixer les 'pedres de la fam' a Alemanya

Dortmund (Alemanya)En diuen pedres de la fam. A Alemanya n’hi ha documentades des del segle XV. Són còdols allisats per rius i rierols que només es deixen veure quan la sequera és tan extrema que disminueixen notòriament els cabals. I, esclar, són un recordatori que l’escassetat d’aigua comporta rutes fluvials de transport tallades, fins i tot per als aliments. La sequera també significa camps pansits i males collites. Per això les pedres de la fam acostumen a estar marcades amb dates o inscripcions per commemorar èpoques de penúria.

A Alemanya la més antiga que es coneix és als boscos de Brandenburg banyats pel riu Spree. S’hi llegeix: “Si tornes a veure aquesta pedra, ploraràs, tan poc profunda com era l’aigua el 1417”. 

Però no cal anar tan lluny en el temps. Avui en dia es poden veure pedres de la fam en diversos punts de la hidrografia d’Alemanya. Al Rin, la navegació al sud de Duisburg es veu obstaculitzada pel baix cabal. El transport de mercaderies continua, però amb una càrrega molt reduïda, segons un portaveu de l’Oficina Alemanya de Navegació Interior. Les autoritats també informen de nivells crítics d’aigua als rius Weser, Elba, Oder i Danubi. Es tem que es batin els rècords negatius que va deixar la sequera del 2018, amb totes les males conseqüències econòmiques i mediambientals que això comporta. 

Clau en el transport

El Rin és una via important de transport de mercaderies (cereals, carbó, gasolina i gasoil de calefacció, sobretot). Les aigües poc profundes provoquen recàrrec en les tarifes i més costos per als propietaris de la càrrega. Si no hi ha prou embarcacions per cobrir el servei hi ha escassetat de subministraments. I el medi ambient també pateix. Si els rius s’escalfen massa i porten menys aigua, poden produir-se morts massives d’animals aquàtics. A Alemanya algunes organitzacions de veïns ja han intervingut per salvar peixos del riu Issel, al Rin del Nord - Westfàlia.

Al Rin cada cop apareixen més bancs de sorra i parts visibles de vaixells naufragats. Al seu pas per la ciutat d’Emmerich, prop d'Holanda, el riu ha arribat a nivells mínims de cabal durant el juliol i l’agost. Al seu pas per Bingen, prop de Magúncia, el nivell de l’aigua del riu és de 71 centímetres, quan normalment és de 2,11 metres.

També al riu Oder les conseqüències són extremes. Des de fa setmanes en molts punts no hi naveguen vaixells. Aquests dies ni tan sols és possible determinar les trajectòries dels canals de navegació, ja que el nivell d’aigua és massa baix fins i tot per a les embarcacions de mesura de les autoritats. 

La sequera també ha perjudicat molt els boscos. I no només pels incendis, sinó perquè la calor intensa fa que els arbres siguin més susceptibles a les plagues. Entre el gener del 2018 i l'abril del 2021 es va perdre quasi el 5% de la superfície forestal a Alemanya. 

Actualment, el 94% de la superfície alemanya pateix sequera. El govern federal té clar que cada cop és més urgent utilitzar l’aigua de manera més estalviadora. L’executiu del canceller Olaf Scholz ha anunciat una estratègia nacional amb l’objectiu d’adaptar la utilització de l’aigua als desafiaments que comporta el canvi climàtic. Berlín vol aprovar aquesta estratègia abans de final d’any per assegurar el subministrament d’aigua potable a llarg termini, i avançar en la neteja de les aigües i en l’adequació de les infraestructures davant la crisi climàtica.

El govern federal també vol promoure les anomenades ciutats esponja, un concepte urbanístic que descriu les ciutats que recullen l'aigua de la pluja i l’emmagatzemen en la mesura del possible. 

L’executiu de Scholz també ha fet una crida als ciutadans a responsabilitzar-se amb l’objectiu de limitar l’ús de l’aigua potable. Per exemple, intentar no utilitzar-la massa per fer les bugades o per anar al vàter. També s’insta a millorar el tractament d’aigües residuals i a regar els camps de manera més sostenible, per exemple amb aigües industrials.

També a França

A França, a l’altra banda del Rin, la situació és més tràgica. El govern central ha hagut d’activar un equip de crisi davant la sequera i en quasi tots els departaments del país hi ha restriccions d’aigua potable. 

Segons un estudi de la UE, els camps agrícoles de França, Itàlia, Espanya, Portugal i Romania estan especialment afectats per la sequera.