Sèrbia no vol la mina de liti més gran d’Europa

BarcelonaUna mina que, segons els seus promotors, podria suposar fins al 90% de l'abastiment de liti que necessita la UE ha generat una crisi política a Sèrbia. Fa dues setmanes, desenes de milers de ciutadans es van manifestar contra el projecte Jadar, de l'empresa Rio Tinto, que seria un dels més grans d'Europa i podria garantir un subministrament crucial per a les bateries de cotxes elèctrics. "És una batalla que ja s'ha convertit en una qüestió nacional", reivindica per telèfon a l'ARA Maria Alimpic, membre de la plataforma de protesta Protegim el Jadar i Rajevina, que alerta que "el dany ambiental seria enorme".

Després de les protestes, el president serbi, Aleksandar Vucic, va acusar els manifestants de conspirar per enderrocar-lo i va haver de convocar una reunió del govern de crisi l'endemà a primera hora.

El descontentament va esclatar quan el govern serbi va decidir desenterrar el projecte miner. La llicència per explotar el jaciment que s'havia concedit a la multinacional minera Rio Tinto va ser revocada el 2022 després d'una primera onada de protestes al país, en què van participar personalitats com el tenista Novak Djokovic. Però el pla es va reactivar el mes passat després d'una decisió del Tribunal Suprem i un gir del govern.

Amb lemes com ara "No regalarem Sèrbia", els manifestants van organitzar més de cinquanta protestes des del mes de juny a totes les ciutats del país per convèncer el govern que calia prohibir l'explotació minera a la regió. Nikola Ristic, un dels organitzadors, va ser detingut als bloquejos que van tenir lloc a l'estació central de Belgrad durant la manifestació més important. Explica a l'ARA: "El govern va dir que aturaria el projecte després de les protestes multitudinàries del 2021, però no era veritat. Quan ens vam assabentar que encara s'estava fent, ens vam començar a preparar per a una altra onada de mobilitzacions".

El principal temor dels ecologistes és que l'explotació de la mina contamini la terra i l'aigua de la vall del riu Jadar a Sèrbia, tal com apuntava un estudi publicat a la prestigiosa revista Nature a finals de juliol, que afirma que les mostres de sòl presenten "incompliments dels valors límit de reparació". "Els científics diuen que les conseqüències per a la societat i el medi seran enormes: hi ha un gran risc de perdre una font d'aigua potable i molts terrenys que són de conreu. No som un país gaire gran: quan enverinen un riu a Sèrbia, perillen tots", lamenta Ristic.

Un altre dels riscos que posa de manifest l'informe és la subsistència de les comunitats locals en una zona agrícola. En aquest sentit s'expressa Maria Alimpic: "Soc la tretzena generació de propietaris d'aquesta terra [a Rajevina]. No discutiré vendre-la ni deixar-la". I afegeix que, a l'impacte ecològic, "cal afegir-hi l'impacte cultural: afectaria vint-i-dos pobles i monuments culturals i tindria un impacte enorme en la comunitat local".

La contradicció europea

Tan aviat com es va fer efectiva la sentència que permetia a la companyia continuar explotant la mina de Jadar, Brussel·les va firmar un acord de col·laboració estratègica amb Belgrad. El canceller alemany Olaf Scholz i el comissari d'Energia de la UE, Maros Sefcovic, van viatjar a Belgrad per pactar que estats membres de la UE puguin fer servir les primeres matèries -inclòs el liti- de Sèrbia, un país que fa més de deu anys que és candidat a entrar a la Unió.

El liti, necessari per a les bateries de cotxes i per als telèfons mòbils, consta a la llista de primeres matèries fonamentals de la Comissió Europea, que inventaria materials "de gran importància econòmica per a la UE", i amb un "elevat risc que el seu subministrament pateixi interrupcions". Segons Antonio Delgado Rigal, CEO d'AleaSoft Energy Forecasting, aquest material és clau en la transició energètica perquè "és fonamental per a l'electrificació del transport, la integració d'energies renovables i l'eficiència energètica".

Es calcula que, per al 2030, la Unió Europea necessitarà entre 200.000 i 300.000 tones de carbonat de liti anuals per satisfer la demanda de la indústria de bateries. Però actualment Portugal és l’únic país europeu que extreu liti, tot i que uns altres països, com Espanya, Finlàndia i la República Txeca, estan desenvolupant projectes actualment, segons explica Delgado. I, davant d'aquesta dependència, l'oportunitat de la mina de Rio Tinto és encara més atractiva.

Entitats locals denuncien el "paternalisme" de la Unió Europea, de qui critiquen que són el pati del darrere. "El projecte Jadar és l'inici de l'era colonial de la UE", diu Alimpic. I denuncien que, a canvi d'aquest acord, Brussel·les passi per alt irregularitats democràtiques que tenen lloc al país: "La UE està donant suport a un líder autocràtic només per motius econòmics", lamenta Ristic.

A escala interna, aquest moviment ha permès al president serbi -que va rebre el president francès Emmanuel Macron a Belgrad aquest dijous- guanyar-se els líders de Brussel·les, amb qui havien augmentat les tensions a causa de la seva posició ambigua respecte a la guerra d'Ucraïna. Però s’ha posat la gent en contra. Per als manifestants, el gir de Vucic cap a Occident per garantir la transició dels europeus cap a un futur més verd condemna Sèrbia a una explotació econòmica i a una contaminació ambiental que seria inconcebible sota estàndards europeus. "A Frankfurt tindran cotxes elèctrics i energia verda, però no diuen que en canvi posaran en perill la meitat de la població sèrbia", conclou Alimpic.