Sèrbia, un país plagat d'armes fora de control
El tirotejos de la setmana passada al país són només la punta de l'iceberg d'un problema d'ordre públic de primera magnitud
BarcelonaEls dos tirotejos que, la setmana passada, van commocionar Sèrbia han servit per posar el focus en un problema latent en aquesta terra dels Balcans. Dimecres passat, un nen de 13 anys va matar nou persones en un atac a l'escola de Belgrad on estudiava. Unes hores després, ja dijous, un noi de 21 anys va disparar mortalment contra cinc persones més en un carrer de la ciutat de Mladenovac. El caldo d'aquest tipus d'incidents fa temps que bull al país balcànic.
Sèrbia ocupa el tercer lloc en el rànquing mundial de nombre d'armes per cada 100 habitants, juntament amb Montenegro, segons l'Small Arms Survey del 2018, encara que és complicat determinar-ne el nombre exacte. La gran majoria d'armes estan en mans privades i provenen de les guerres dels anys noranta. Molts ciutadans les van conservar perquè se sentien insegurs durant la postguerra. La gent creu que tenir una arma a casa els permet protegir la seva família i és també un símbol de poder i d'estatus. A més, accedir a una arma a Sèrbia és molt fàcil, ja sigui comprant-la de manera il·legal al carrer o bé de manera legal sent major d'edat i amb la condició de no tenir antecedents.
Les xifres d'incidents amb armes a Sèrbia comencen a ser preocupants. Durant els primers quatre mesos de l'any 2023 s'hi han produït una mitjana d'onze incidents diaris amb armes de foc, un 20% més que l'any anterior, segons el think tank especialitzat SEESAC. Es comptabilitzen accidents domèstics i de caça, trets per celebracions i actes criminals, baralles i confiscacions d'armes. Les dades contrasten amb les de països veïns com Bòsnia i Hercegovina i Montenegro, amb poc més d'un incident diari amb armes de foc el 2022.
Alma Masić, consultora experta en entorns de postconflicte als Balcans, dona algunes claus per entendre el fenomen. "És la postguerra inacabable, la glorificació i impunitat dels criminals de guerra, la justificació de la violència per neutralitzar enemics, reals o inventats, els reality shows i el turbo folk, els diaris amb contingut tòxic i la pressió asfixiant que els pares exerceixen sobre els fills. Malauradament anirà a més".
El 42,2% dels homes i 14,7% de les dones han tingut alguna experiència personal amb una pistola: o bé n'han fet servir, o els han apuntat, o totes dues coses, segons el SEESAC.
Les armes de foc també tenen una gran incidència en la violència de gènere. S'utilitzen per intimidar les dones i els testimonis de les agressions, i per controlar i exercir violència psicològica i sexual. L'informe Gender and small arms in Serbia revela que els últims set anys un terç de les dones assassinades a Sèrbia han mort per arma de foc. El 39% de les dones mortes per la seva parella van ser per arma de foc, en el 60% dels casos a casa seva. La majoria dels perpetradors de violència domèstica amb armes de foc estan casats i amb una mitjana de dos fills. Tenen educació secundària, no estan a l'atur i la meitat no tenien antecedents. Malgrat que la xifra de denúncies augmenta cada any, hi ha molts casos que no es coneixen per la por de les víctimes a denunciar.
L'olla de pressió comença a esclatar
La reacció immediata de les autoritats sèrbies després de la tragèdia a l'escola de Belgrad també dona pistes sobre els seus governants. El president serbi Aleksandar Vučić es va declarar penedit d'haver vetat la pena de mort a Sèrbia i va ordenar el desplegament de 1.200 policies per totes les escoles del país. "El criminal ha sigut detingut i no tornarà a veure la llum del dia. No sortirà de la presó", va declarar. També va anunciar mesures legals per limitar l'accés a les armes, rebaixar fins als dotze anys l'edat per poder inculpar un menor i promoure l'entrega d'armes il·legals al govern sense fer preguntes fins al 8 de juny. Per la seva banda, el ministre d'Educació de Sèrbia, Branko Ružić, va culpar "la influència cancerosa d'internet i dels valors occidentals de la massacre a l'escola." Dies després d'aquestes declaracions va ser destituït.
Srdjan Cvijic, president del Belgrade Center for Security Policy, va piular el 8 de maig: "Des que el Partit Progressista Serbi de Vučić va arribar al poder el 2012, els mitjans de comunicació afiliats al govern s'han omplert de discurs d'odi i de promoció de la violència." L'olla de pressió ha començat a esclatar.
