Què significa la mort del president de l'Iran per al país i per al Pròxim Orient

BeirutLa mort del president de l'Iran, Ebrahim Raisi, en un accident d'helicòpter diumenge a la tarda obre nous desafiaments tant en l'àmbit intern, pel complicat relleu del mandatari, com en l'agenda exterior iraniana. Tot i que a les eleccions presidencials de la república islàmica no acostuma a haver-hi mai cap sorpresa, ja que l'aparell estatal deixa fora de la carrera electoral els candidats més allunyats dels objectius dels aiatol·làs, el descontentament social hi pot jugar en contra.

De fet, aquest dilluns no només s'han vist imatges d'iranians consternats assistint en massa a acomiadar-se del president, sinó que també a les xarxes socials s'han compartit vídeos d'alegria d'iranians i iranianes celebrant la mort d'un mandatari de línia dura, proper al líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, que ha signat milers d'execucions de presos polítics. També se'l responsabilitza de la repressió brutal de les protestes massives que van sorgir després de l'assassinat de la jove Mahsa Amini, sota custòdia de la policia de la moral, que es va cobrar un saldo de més de 500 manifestants morts.

La mort accidental del mandatari iranià podria desencadenar una crisi de successió. Raisi era, a més, un dels favorits a substituir l'aiatol·là. Amb 85 anys i un delicat estat de salut, el camí de la successió de Khamenei ja plana sobre l'esfera pública iraniana. Amb Raisi fora de joc, els moderats, com l'expresident Hassan Rouhani, seran encara més marginalitzats pel Consell de Guardians, fet que deixarà la via clara per a l'ascensió del seu fill, el clergue Mojtaba, de 56 anys.

En els pròxims 50 dies, els iranians tornaran a passar per unes eleccions per triar un nou cap d'estat. Raisi ha governat només tres anys, i deixa un país en l'abisme econòmic, cada vegada més allunyat de l'òrbita occidental per les activitats nuclears d'enriquiment d'urani i amb l'amenaça d'Israel. El buit presidencial obre un període de més inestabilitat a la república islàmica i a escala regional.

El paper de Raisi ha estat fonamental per enfortir els llaços regionals amb països com l'Aràbia Saudita, amb qui va encapçalar un procés d'apropament –després que es trenquessin les relacions diplomàtiques des del 2016– que es va materialitzar en un acord de normalització, signat el març del 2023 amb la mediació de la Xina. També va ser el primer país de la regió a restablir les relacions amb el règim sirià, amb la primera visita d'un cap d'estat a Damasc el maig del 2023, fet que va servir de suport per a la normalització de les relacions entre Síria i la resta dels països de la regió.

El president que va atacar Israel

L'expresident iranià també va promoure les converses de pau al Iemen, sumit en una guerra civil des del 2015. Tot i això, els últims mesos del seu mandat han estat marcats pel conflicte a l'Orient Mitjà arran dels atacs de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre, que van desencadenar una invasió militar israeliana a la Franja de Gaza. Si bé la mort de Raisi no canviarà significativament el curs de la guerra a Gaza, en l'últim mes hem vist com l'Iran travessava línies vermelles a l'atacar directament Israel des del seu territori. Per aquest motiu, una volatilitat regional més gran no ajudaria l'Iran a enfrontar-se novament a Israel.

El suport de l'Iran durant els últims set mesos a l'anomenat Eix de la Resistència, encapçalat per Hamàs des de Gaza, Hezbollah des del sud del Líban i els houthis des del Iemen, ha fet témer una guerra regional. I malgrat que la confrontació directa entre Israel i l'Iran ha estat limitada, no significa que en un futur pròxim el govern israelià no aprofiti el moment de feblesa de Teheran per a una resposta més agressiva.

A través del suport militar i financer de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Hezbollah ha estat a l'avantguarda dels atacs contra Israel des del Líban, però encara no ha mostrat l'armament més avançat de què l'Iran l'ha dotat. En el seu últim discurs, el secretari general de Hezbollah, Hassan Nasrallah, va elogiar la seva flota de drons d'atac i míssils de més abast i precisió –fets a l'Iran– que encara no havien posat en ple ús els seus combatents. La milícia xiïta libanesa va fer una exhibició la setmana passada amb un atac amb drons suïcides a 35 quilòmetres de distància del límit fronterer, que va enderrocar per primera vegada el zepelí de vigilància Sky Dew, l'aparell més sofisticat del sistema de defensa antiaeri israelià.

El gabinet de guerra israelià ha promès que quan s'acabi l'operació de Rafah atacarà el sud del Líban amb l'objectiu que al setembre els nens desplaçats pels enfrontaments fronterers comencin el curs escolar a les escoles del nord d'Israel. Una ofensiva a gran escala al sud del Líban implicaria el suport militar de l'Iran, si se solucionen abans els problemes interns a l'Iran. Això dependrà dels ànims als carrers perquè a les eleccions no es torni a repetir una altra “marea verda”, com es coneixen les protestes en suport de l'oposició als comicis presidencials del 2009.