Internacional20/07/2021

El sindicalista Pedro Castillo, proclamat oficialment president del Perú

L'esquerra es consolida al país amb el veredicte del Jurat Nacional d'Eleccions, que ratifica la derrota de Fujimori

Mar Sala
i Mar Sala

Després de sis setmanes de tensió i un cop revisades les denúncies de frau electoral de la seva rival i representant de la ultradreta, Keiko Fujimori, el Jurat Nacional d'Eleccions (JNE) ha anunciat finalment aquest dilluns la victòria de Pedro Castillo a les eleccions presidencials del Perú, per un reduït marge de 44.000 vots.

Diversos governs de l’Amèrica Llatina i organismes regionals han felicitat el nou president, un professor i sindicalista de 51 anys, originari de la regió rural andina de Cajamarca,, i sense prèvia trajectòria política, que irromp amb la promesa de crear un Perú més just i equitatiu.

Cargando
No hay anuncios

"Serà un govern en què ningú es quedarà enrere. Portin les seves diferències, però amb lleialtat, dignitat i transparència". Són les paraules que ha pronunciat Castillo des del balcó de la seu del partit Perú Lliure, a Lima, davant de milers de seguidors, en el seu primer i eufòric discurs després de conèixer el veredicte de l’autoritat electoral. "No permetrem que robin ni un cèntim", ha afegit, en referència a la corrupció de què han estat acusats governs anteriors.

Cargando
No hay anuncios

El JNE ha ratificat els resultats de la segona volta de les presidencials del 6 de juny passat, en què Castillo va obtenir el 50,12% dels vots vàlids. Un estret triomf sobre la ultradretana Força Popular de Fujimori, filla de l’expresident Alberto Fujimori (que va governar entre el 1990 i el 2000), que compleix una pena de vint-i-cinc anys de presó per delictes de corrupció i abusos contra els drets humans. Està en llibertat vigilada des del maig de l'any passat.

La proclamació es produeix vuit dies abans del canvi presidencial, previst per al 28 de juliol, dia en què el Perú celebrarà els 200 anys de la seva independència. "Que aquest sigui el començament d'una nova etapa de reconciliació, consens i unitat", ha afirmat a través de Twitter l'actual president interí, Francisco Sagasti.

Cargando
No hay anuncios

Pluja de felicitacions

Un dels primers a reaccionar a la proclamació de Castillo com a president del Perú ha sigut el secretari general de l'Organització dels Estats Americans (OEA), Luis Almagro, que ha expressat que el fòrum, amb seu a Washington, enfortirà les seves relacions amb el futur govern peruà. "Felicito Pedro Castillo per la seva victòria a les eleccions i des de l'OEA li assegurem el nostre compromís per enfortir la nostra feina amb el nou govern del Perú", ha dit Almagro a Twitter.

Cargando
No hay anuncios

El govern veneçolà s'ha sumat a les felicitacions i ha defensat que aquest "nou cicle polític és un pas històric" per al poble peruà. "Aquest cop han sigut els humils, els homes i dones de camp, la classe treballadora, els joves i els pobles originaris els que han decidit ser protagonistes", ha afegit en un comunicat.

Des de la capital argentina, el president peronista Alberto Fernández ha reiterat via Twitter les seves felicitacions a qui "va ser elegit democràticament", i ha dit que espera poder treballar amb ell "per una Llatinoamèrica unida".

Cargando
No hay anuncios

També ho ha fet des de Mèxic el president Andrés Manuel López Obrador, que ha instat a iniciar "com més aviat millor" la definició de prioritats conjuntes per atendre l'agenda bilateral.

Des de l'altre costat de l'espectre ideològic, l'han felicitat el president de Colòmbia, Iván Duque; el cap d'estat equatorià de centredreta, Guillermo Lasso, i la Cancelleria de Xile, presidida pel conservador Sebastián Piñera.

La primera vegada que Castillo va irrompre a l'escena nacional va ser el 2018, quan va dirigir milers de mestres a una vaga en protesta de la precarietat salarial.

Durant la seva campanya presidencial, Castillo es va comprometre a nacionalitzar els lucratius sectors de mineria i hidrocarburs del Perú, i va dir que el seu objectiu seria crear un milió de nous llocs de treball en un any. Així mateix, amb un tint conservador en la seva agenda de drets socials, també va proposar tornar a introduir la pena de mort per ajudar a combatre la delinqüència.