Revolta a l'Iran

La Guàrdia Revolucionària es juga la seva supervivència amb la revolta a l'Iran

El cos militar controla bona part de l'economia del país, té poder polític i no ha de retre comptes al govern

Una protesta contra el règim iranià, després de la mort de Mahsa Amini, davant de l'ambaixada de l'Iran a Jakarta, Indonèsia
Ben Hubbard i Farnaz Fassihi (The New York Times)
19/10/2022
5 min

Nova YorkLes protestes que s'han registrat a l'Iran durant l'últim mes, amb crides a derrocar la República Islàmica, han sacsejat el país. El govern iranià, però, porta preparant-se per a aquest moment des de la Revolució Islàmica del 1979, que va servir per establir una teocràcia conservadora que s'ha mantingut fins avui. El fundador de la Revolució, l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, va ordenar aquell mateix any la creació de la Guàrdia Revolucionària per fer front a cops d'estat o desercions de l'exèrcit convencional.

Actualment, la Guàrdia Revolucionària compta amb centenars de milers de membres, és el cos armat més poderós de l'Iran i el que té més influència en l'economia del país. Molts analistes consideren fins i tot que l'Iran ha deixat de ser una teocràcia controlada pels clergues xiïtes i ha passat a ser un estat militar governat per la Guàrdia Revolucionària.

A banda de les forces policials, una milícia no uniformada que es coneix amb el nom de Basij –és una força de voluntaris que estan sota el paraigua de la Guàrdia Revolucionària–, fa setmanes que són en primera línia, fent ús de tàctiques brutals per intentar sufocar les protestes, com ja havia fet en revoltes anteriors. Però no ho ha aconseguit i la setmana passada un altre grup de milicians va aparèixer als carrers de Teheran, la capital, i altres ciutats. Es tracta d'homes amb uniforme de camuflatge marró que, segons els testimonis, serien membres d'un grup d'elit de la Guàrdia Revolucionària, anomenat Saberin.

L'èxit o el fracàs de les protestes dependrà sobretot de la cohesió i de la lleialtat a l'executiu de la Guàrdia Revolucionària i de la resta de forces de seguretat del país. A la Guàrdia Revolucionària no "li importa perdre gent o que es produeixin disturbis", segons Afshon Ostovar, que és professor d'història del Pròxim Orient i seguretat nacional a la Naval Postgraduate School. "Li importa preservar el sistema de poder, no preservar l'Iran", afegeix.

Les forces armades iranianes inclouen l'exèrcit, la policia, la Guàrdia Revolucionària i els Basij. De moment no s'han produït desercions. Malgrat això, hi ha indicis de desgast i cansament d'alguns d'aquests efectius, sobretot pel nivell de violència que han d'exercir al carrer per contrarestar les protestes, especialment contra les dones. Per evitar possibles desercions, comandaments policials i militars els han advertit que, si cau el règim, l'oposició no tindrà inconvenient en executar-los a tots.

Aquest mes, els Basij han obert foc contra estudiants i han apallissat professors de la Universitat de Tecnologia de Sharif, una institució molt prestigiosa a Teheran, segons diversos testimonis i vídeos difosos. Dissabte passat a la nit, la milícia va intervenir a la presó d'Evin, a Teheran, després que es declarés un incendi per les protestes que es van iniciar en una ala del centre penitenciari. En aquesta presó hi ha reclosos centenars de dissidents i presos polítics. Segons fonts oficials, vuit persones haurien mort a l'incendi.

La Guàrdia Revolucionària disposa d'un arsenal que inclou des de míssils balístics fins a drons. Els seus alts comandaments ocupen càrrecs polítics clau, com ara Mohammad Baqer Ghalibaf, que és el president del Parlament. La seva secció d'intel·ligència amenaça i arresta els dissidents i activistes polítics de l'oposició. I el seu braç a l'estranger, la Força dels Quds, ha reclutat, entrenat i armat tot un seguit de milícies al Líban, Síria, l'Iraq i el Iemen, que podrien traslladar-se a l'Iran per donar suport al règim.

Poder polític i econòmic

La Guàrdia Revolucionària és propietària de fàbriques, corporacions, entitats bancàries, infraestructures, edificis, companyies aèries, i també intervé en el turisme i en altres sectors. I no ha de retre comptes al govern, fins i tot quan hi ha algun escàndol de corrupció. Malgrat que el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, és el comandant en cap de totes les forces armades del país, la Guàrdia Revolucionària actua com un exèrcit independent amb la seva pròpia jerarquia.

"Ningú vigila d'on provenen els seus diners i en què se'ls gasta, malgrat que constitueixen una part enorme de l'estat iranià", constata Roham Alvandi, professor associat d'història internacional a la London School of Economics. El poder i la riquesa de la Guàrdia Revolucionària depenen de la supervivència del règim i, en conseqüència, consideren les protestes una gran amenaça.

Les protestes van començar el mes passat, arran de la mort de Mahsa Amini, de 22 anys, després de la seva detenció per cobrir-se el cabell d'una manera que la policia va considerar inadequada. Es calcula que hi han mort un mínim de 240 persones –inclosos 28 infants–, segons grups de defensa dels drets humans. Per la seva banda, fonts oficials reconeixen que hi haurien mort 24 membres de les forces de seguretat.

Les dones han liderat les manifestacions arreu de l'Iran: han cremat a la via pública el vel amb el qual estan obligades a cobrir-se el cap per llei, i han cridat consignes com "Mort al dictador" i "Dones, vida, llibertat". Expressen la seva indignació contra l'opressió, la mala gestió i la corrupció dels líders iranians durant les últimes dècades. A més, exigeixen més llibertats socials, millors perspectives econòmiques i l'enderrocament total del règim.

"La intervenció de les forces [de seguretat] als carrers ha canviat visiblement", ha advertit Javad Mogouei, un documentalista que coneix bé la Guàrdia Revolucionària i critica la violència contra els manifestants. Per exemple, al seu Instagram descriu que la policia antiavalots ha disparat obertament contra la multitud, o que un membre de les forces de seguretat ha arrossegat una dona pels cabells i li ha colpejat el cap amb una porra. En molts casos els manifestants es defensen llançant pedres, cremant els vehicles de les forces de seguretat o agredint els seus membres, segons diversos testimonis i vídeos difosos a les xarxes.

Les protestes actuals les protagonitzen grups petits arreu del país, cosa que dificulta que el règim pugui respondre de forma generalitzada i massiva. Això ha permès que la revolta es mantingui, però podria tenir problemes per continuar si no hi ha un lideratge clar i una unitat d'objectius, segons alerta Sanam Vakil, subdirector del programa del Pròxim Orient i l'Àfrica del Nord a la Chatham House.

En l'última gran revolta a l'Iran a escala nacional, el novembre del 2019, les forces de seguretat van matar més de 400 persones, segons grups de defensa dels drets humans. En l'actual, però, les dones i els joves són els que la protagonitzen. "No crec que els militars i les forces de seguretat iranians, malgrat la seva violència, estiguin preparats per ser coneguts com els assassins de les filles de l'Iran", opina el professor d'història Afshon Ostovar. "Haurien de matar moltes dones per posar fi a les protestes, i no poden matar-les a totes", afegeix.

stats