Somàlia i la impossibilitat de celebrar eleccions

MadridAvui Somàlia hauria de celebrar eleccions. El condicional s’ha mantingut fins a l’últim dia, però la falta d’acord entre el govern central i els estats federals ha dinamitat la votació, com ja va passar el mes de desembre passat. Ara es torna a allargar l’agonia arran de la incapacitat de les autoritats d’organitzar-les. La divisió centre-perifèria entre el govern i els estats federals ha sigut constant, fins al punt que la falta d’acord en l’assignació de competències i en el pes polític de cada part havia impedit signar una Constitució definitiva i celebrar eleccions amb sufragi universal, previstes per a aquest any però que també es van ajornar fins al cicle electoral següent, el 2025. Mentrestant, doncs, continua el sufragi indirecte, amb líders tribals nomenant els delegats que trien els parlamentaris. I aquí és on s’accentua la controvèrsia: el mètode no acontenta l’oposició ni els governs de Puntlàndia i Jubalàndia, que han optat per bloquejar els comicis. La decisió del president Mohamed Abdullahi Farmajo de concedir tretze escons al Senat a la regió de Banaadir, on hi ha la capital, Mogadiscio, xoca amb els regionalistes i amb la mateixa Constitució, que només preveu llocs per a estats federals oficials.

A la divisió de les autoritats s’hi suma la falta de seguretat per l’activitat jihadista d’AlShabaab, filial d’Al-Qaida, que diumenge passat (31 de gener) va atacar l’Hotel Afrik, lloc de reunió habitual de polítics i militars, i hi va matar cinc persones, i que suposa també una amenaça per als participants que haurien d’anar a votar. El grup jihadista compta amb fins a 10.000 soldats, que van incrementar els atacs el 2020, fins a 1.742, que van deixar 2.369 víctimes mortals.

Dècades d’incertesa i de desgovern

Des que va ser derrocada la dictadura de Mohamed Siad Barre el 1991, Somàlia ha anat donant tombs en l’intent d’unir-se al voltant d’un estat, però les divisions polítiques i la violència han convertit el país en un polvorí. No obstant això, aquests últims anys s’ha intentat sortir d’una situació de caos i de desgovern. El 2012 es va acordar una Constitució provisional que creava un sistema federal, amb cinc estats regionals més el de Somalilàndia, territori que Somàlia reclama com a seu però que no controla des que s’hi va proclamar la independència el 1991. La disputa interna es reprodueix també en el pla internacional, amb interessos pels recursos naturals de Somàlia. Qatar i Turquia fan costat a Farmajo, mentre que els estats federals reben el suport de països com els Emirats Àrabs, en el cas de Somalilàndia, i Kènia, que s’alinea amb la regió fronterera de Jubalàndia.

La setmana passada, sense anar més lluny, el govern somali va acusar el kenià de finançar els rebels que van causar violència i aldarulls als carrers de Jubalàndia. Mentrestant, i en clau electoral, el president Farmajo s’enfronta a una dura oposició. Entre els seus més de deu rivals hi ha dos expresidents i el seu primer ministre fins al juny del 2020, que s’han unit en una coalició per derrotar-lo.