Les presons de l'horror: així són els centres d'El Salvador on Trump ha deportat migrants veneçolans

BarcelonaEl president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha rebut el suport del seu homòleg estatunidenc, Donald Trump, en la seva particular "guerra contra les pandillas". En un gest gairebé sense precedents a la història, Trump va invocar la Llei d'Enemics Estrangers del 1798 per deportar al país centreamericà 238 reclusos membres de l'organització criminal veneçolana Tren de Aragua. Sense especificar si estaven condemnats o de quins delictes se'ls acusa, van ser arrossegats des d'un avió per homes fortament armats. Encadenats de peus i mans, van ser conduïts al Centre de Confinament del Terrorisme, on els van fer agenollar i els van rapar al zero mentre els obligaven a donar el seu nom. Tot seguit, van ser introduïts en una de les grans cel·les d'aquest mega penal inexpugnable de Tecoluca, a vuitanta quilòmetres de la capital del país centreamericà.

Aquesta presó és el projecte estrella de la política repressiva empresa per Bukele des que va arribar al poder el 2019, amb l'objectiu d'acabar amb les pandillas. Custodiat per centenars de militars i policies, l'Alcatraz d'El Salvador pretén albergar 40.000 pandilleros, si bé actualment hi estan recloses 14.500 persones, a les quals s'acaben de sumar els integrants del Tren de Aragua.

L'acord entre Bukele i Trump coincideix amb el tercer aniversari del Règim d'Excepció a El Salvador, que va entrar en vigor el 27 de març de 2022. Des d'aleshores, l'Assemblea Legislativa, controlada pel partit del president salvadorenc (Nuevas Ideas), ha anat prorrogant mensualment fins a 36 ocasions aquesta mesura que va sorgir com a resposta a una matança de 92 persones perpetrada per les pandillas en només tres dies.

Aquest règim, que suspèn diversos drets constitucionals, s'ha traduït en la detenció de més de 85.000 persones acusades de pertànyer o col·laborar amb aquests grups criminals, cosa que ha triplicat la població carcerària. La Cort Interamericana de Drets Humans va constatar que hi ha un amuntegament de fins a un 300% a les 23 presons del país, que s'han convertit en un infern per als reclusos. A més, molts d'ells ni tan sols han estat jutjats.

Organitzacions com Socorro Jurídico Humanitario eleven a 374 la xifra de persones privades de llibertat que han mort en centres penals, inclosos quatre nadons, tot i que considera que la dada real pot rondar les 1.000 els últims tres anys. Tot i aquestes denúncies, el Règim d'Excepció és la política repressiva que va fer pujar Bukele a un segon mandat, després de ser reelegit per una immensa majoria el febrer de l'any passat, malgrat que diversos articles de la Constitució ho prohibien.

La població va avalar així el Pla de Control Territorial engegat pel mandatari des que va assumir el primer mandat, amb el qual pretenia fer un pols sense precedents als 70.000 membres de les pandillas que continuaven als carrers i que han causat 120.000 morts violentes en els últims trenta anys. Per això va militaritzar els carrers tancant municipis sencers amb soldats i policies per identificar i detenir persones sospitoses.

En el segon discurs d'investidura, el president va arribar a dir que havia aconseguit que el seu país s'hagués “alliberat del càncer de les pandillas i la inseguretat” i s'hagués convertit en el “més segur de tot l'hemisferi occidental, amb una reducció del 97% dels homicidis”.

"Tirania total"

El cost en termes democràtics ha sigut molt elevat, segons la directora de Socorro Jurídico Humanitario, Ingrid Escobar, que adverteix en declaracions a l'ARA que El Salvador s'ha convertit en una “dictadura”, atès que “tot el poder es concentra en Nayib Bukele, que mana a l'Assemblea Legislativa”. “Ara mateix fins i tot està pràcticament extorsionant els governs locals dient-los què han de fer”, censura.

Per a Escobar, el país s'encamina cap a una "tirania total" en què fins i tot "s'estan perseguint defensors de drets humans", a qui es "criminalitza" per la tasca que fan, mentre que els poders estan "cooptats, fins i tot el Tribunal Suprem Electoral, que és l'única esperança que quedava". D'altra banda, critica que el Règim d'Excepció suposa un “veritable retrocés” en matèria de drets humans, tenint en compte que “hi ha més de 25.000 persones innocents que han anat a parar als centres penals”. Escobar recorda que el mateix Bukele ha reconegut que ja han deixat en llibertat 8.000 persones que havien estat a presons com Izalco, on “hi ha pandilleros actius condemnats per feminicidi, homicidi, extorsió, segrest o violacions”.

Finalment, estima que l'arribada de criminals estrangers a El Salvador comportarà demandes internacionals, ja que "s'estan saltant decisions judicials de l'administració de justícia dels EUA". Tot i això, opina que al govern d'El Salvador li convé rebre'ls perquè “necessita urgentment diners”, ja que és un estat en "fallida" econòmica. Alhora, es garanteix que els líders pandilleros deportats “no confessin” en els judicis pendents a Nova York els “pactes” aconseguits amb Bukele durant el Pla de Control Territorial.

"Abans no podia ni treure el cap per la finestra": els salvadorenys que avalen la mà dura de Bukele