Com fer sostenible un món amb 8.000 milions d'habitants?

BarcelonaCada any el món consumeix gairebé el doble dels recursos que la Terra pot regenerar en aquell any. Aquest 2022 no havien passat ni set mesos: el 28 de juliol, la població mundial ja havia consumit tot el que la natura pot proveir-li en un any (de manera sostenible). En aquest any que deixem enrere, a més, s’ha produït una fita històrica que sumarà pressió al dèficit ecològic que estem generant al planeta. El 15 de novembre va néixer l’habitant número 8.000 milions. Es diu Damián i és de la República Dominicana. Segons les dades de Global Footprint Network, l’empremta ecològica d’un dominicà és gairebé la meitat de la mitjana global. El Damián, esclar, no ens farà esgotar els recursos naturals. Però la xifra que representa aquesta petita criatureta en el còmput global d’habitants (i consumidors) mundials és un rècord demolidor, que planteja molts interrogants.

¿És sostenible un món amb 8.000 milions d’habitants? “Ho ha de ser, hem de trobar la manera de fer-ho sostenible, perquè no podem esborrar la meitat del món i perquè la població mundial segueix creixent cada dia”, respon a l’ARA el director de la Divisió de Població de l’ONU, John Wilmoth.

Fa només un segle no arribàvem als 2.000 milions de persones: ens hem multiplicat per quatre en 100 anys. Però Wilmoth apunta una bona notícia: “El creixement s’està alentint”. Segons les previsions de l’ONU, explica, “arribarem als 9.000 milions l’any 2037 i després hauran de passar vint anys per sumar mil milions més. A partir de llavors començarem a estabilitzar-nos i quan arribem als 10.400 milions, cap al 2080, creiem que començarem a decréixer”.

Però si en l'últim mig segle, en què hem passat de 3.700 a 8.000 milions de persones al món, hem destruït el 69% de la vida salvatge i hem emès més de la meitat del CO₂ que ha fet pujar fins a 1,1 ºC la temperatura global, està clar que cal canviar moltes coses perquè el pas de 8.000 a 10.000 milions no acabi de destruir el que queda. “Els humans hem estat molt exitosos a l’hora de cultivar aliments i produir energia per a una població creixent, segur que podrem seguir fent-ho. Però el risc real són les seqüeles d’aquest consum: el que pot destruir el món no és el que consumim sinó com ho consumim. Hem de reduir el nostre impacte per càpita”, diu Wilmoth. Però com reduïm aquest impacte?

Canviar la dieta

El consum humà de carn, causa principal de l’extinció d’espècies

Encara que 8.000 milions de persones sembli molta gent, l’espai físic que ocupem al món no és tant: tots junts cabríem a l’illa de Mallorca. Totes les construccions humanes -ciutats, pobles i infraestructures- només ocupen un 1% de la superfície terrestre. Segons Our World in Data, cabrien totes juntes en un sol país: Líbia. El problema no és l'espai que ocupen els humans, sinó l'espai que utilitzen per produir els seus aliments. "El principal impacte que tenim sobre els ecosistemes ve de la nostra alimentació”, assegura Marta Tafalla, professora de la UAB i autora de Filosofía ante la crisis ecológica. Diversos estudis científics ho corroboren. A més de la crisi climàtica generada per la crema de combustibles fòssils, l’altra gran crisi ecològica del nostre temps –que Tafalla considera “molt més greu”– és la de la biodiversitat, que està generant la sisena extinció massiva d’espècies. L’escalfament global hi contribueix i l’agreuja, però la principal causa és la sobreexplotació de recursos naturals i, en especial, “el canvi d’usos de la terra”, és a dir, la gran quantitat de terra que els humans hem desforestat per fer créixer els nostres aliments.

La meitat de la terra habitable (que no són glaceres o deserts) ha estat ocupada per l’agricultura, però no pas per als conreus: més de tres quartes parts d’aquesta terra que hem usurpat a la vida salvatge es fa servir per a la ramaderia. "El problema no és si els aliments venen de lluny o de prop, sinó el tipus d'aliments: el que té més impacte és l'aliment animal", afegeix Tafalla.

“El primer que cal canviar és la dieta, per reduir el consum de carn”, diu Tafalla, que considera “una bestiesa” el que va constatar un estudi científic del 2018: “De tots els mamífers que hi ha avui a la Terra, el 4% són animals salvatges, un 36% són humans, però el 60% són animals de granja!”. Aquesta sobredimensionada població de bestiar i aviram, però, només produeix l’1% de les proteïnes que consumeix l’ésser humà. “És un malbaratament brutal del nostre recurs mediambiental més important, que és la terra”, diu també l’activista mediambiental George Monbiot, que ha impulsat una campanya global per demanar un “canvi en l’agricultura” a escala global. Proposa imposar conreus “d’alta productivitat i baix impacte”, i fins i tot aposta per produir proteïnes en laboratoris amb un procés –que ja s’està experimentant– que utilitza aigua, carboni i bacteris. 

Reduir el consum

L'empremta ecològica per càpita és molt desigual arreu del món

Als anys 70, científics nord-americans van idear una equació per calcular l’impacte mediambiental de la població humana. Es diu IPAT (o I=PxAxT), i diu que l’impacte depèn de tres factors: la quantitat de població (8.000 milions i creixent, malament); l’afluència, que es refereix al nivell de consum per càpita (massa elevat, clarament), i la tecnologia que es fa servir. “No hem d’esperar que la tecnologia ens ho solucioni tot, seria bo començar a reduir el consum per càpita, especialment els que el tenim més alt perquè altres el puguin elevar, buscant formes de producció descarbonitzades, entre altres coses”, apunta Jordi Oliver, doctor en ciències ambientals i director executiu d’Inedit, un estudi d’ecoinnovació estratègica.

Oliver està d’acord que l’alimentació és “el que més impacta directament sobre els ecosistemes”, però subratlla també l’enorme impacte “del consum més carbonitzat o amb més productes d’un sol ús”. “Cal reduir el consum de recursos fòssils, finits i contaminants, com són els energètics, els metalls o els plàstics”, diu. “El creixement de la població mundial posa pressió i incentiva que certs models de consum circular s’implementin més ràpidament”, afegeix Oliver. Es refereix a “reutilitzar, reciclar” i promoure “noves formes de propietat com la cessió d’ús o servei” per “fer un ús intel·ligent dels recursos”. I, evidentment, acabar amb l’obsolescència programada.

Però el nivell de consum és molt desigual arreu del món: un nord-americà consumeix anualment de mitjana el que es produeix en 8,1 hectàrees de terra, quan un planeta amb 8.000 milions d'habitants només pot oferir 1,6 hectàrees per persona a l’any, segons dades de Global Footprint Network. En canvi, algú del Iemen només té una empremta ecològica de 0,5 hectàrees, menys d’un terç del que pot oferir el planeta. El país amb una empremta ecològica per càpita més alta, segons aquesta organització especialitzada, és Qatar, on els habitants consumeixen 14,3 hectàrees globals anuals. Però Qatar té 2,7 milions d’habitants i els Estats Units (5è país en el rànquing de petjada per càpita) en té 331 milions. Luxemburg, el Canadà, Austràlia o Bèlgica són altres països a dalt del rànquing. Està clar, doncs, on és més urgent el canvi.

Drets de les dones, clau

Donar oportunitats a les dones reduirà la població mundial

Però l’altre factor en l’equació continua sent la sobrepoblació. En els últims anys ha guanyat força un moviment que es diu BirthStrike i que propugna la decisió voluntària de “no procrear” com a principal mesura contra la crisi climàtica. Però hi ha una altra mesura molt més efectiva: donar oportunitats a les dones. “En particular, l’educació de les dones és la clau: els països que avancen en aquesta àrea redueixen les seves taxes de natalitat i redueixen el creixement de la seva població”, explica Wilmoth. De fet, la major part del creixement poblacional actual s’està produint en països en vies de desenvolupament, que encara tenen taxes de fertilitat molt altes. “Allà on les dones poden triar el seu futur, decideixen tenir menys fills”, diu Tafalla, que veu l’augment de la població com un dels “fruits del patriarcat i el capitalisme”.

Empremta de carboni

La descarbonització és urgent i cal donar energia a 8.000 milions

En el procés per reduir la nostra empremta en el planeta, la descarbonització de l’economia és clau. Per evitar els pitjors impactes de l’escalfament global cal deixar de cremar combustibles fòssils i buscar fonts d’energia que abasteixin 8.000 milions de persones (en el futur, 10.400 milions) sense emetre CO₂ a l’atmosfera. “Cal reduir l'empremta de carboni associada al consum d’energia que fem servir per a tot, per moure’ns, escalfar-nos, tenir llum, i fins i tot de manera indirecta en els processos de producció de tot el que consumim”, remarca Oliver. La fusió nuclear, encara a les beceroles, arribarà massa tard i amb certs hàndicaps. La transició energètica passa inevitablement per les renovables. ¿Tindran capacitat per abastir 8.000 milions de persones? 

Decreixement

Deixar de posar el creixement del PIB com a objectiu, diu la ciència

"No, la població no és el principal problema", assegura Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB. "Estudis recents demostren que és possible assegurar una vida decent per a 10.000 milions de persones, inclosa una alimentació nutritiva, amb molta menys energia de la que fem servir avui, si organitzem la producció al voltant de les necessitats humanes, reduïm les formes menys necessàries de producció i distribuïm els recursos de forma més justa", explica. Hickel lidera un estudi publicat aquest mateix desembre a la revista Nature, amb altres científics internacionals, que aposta pel decreixement com a eina contra la crisi climàtica i ecològica. “Les economies riques haurien d’abandonar el creixement del PIB com a objectiu, reduir les formes de producció destructives i innecessàries per reduir l’ús d’energia i materials –diu l’estudi–, i centrar-se en l’activitat econòmica que asseguri les necessitats i el benestar dels seus ciutadans”.