Les memòries d'Enric: la mala relació històrica entre els germans i un 'petit' retret a la seva mare

BarcelonaEl príncep Enric no descarta una reconciliació personal amb la seva família, però no creu que sigui possible que torni a les seves funcions oficials com a representant de la monarquia britànica perquè sempre hi haurà "un tercer" que ho eviti [en referència a alguns dels consellers de palau]. "Encara que hi hagi un acord o una solució entre la meva família i jo, existeix aquest tercer que farà tot el possible per assegurar-se que això no sigui possible", apunta el príncep en una entrevista amb el programa Good morning America, de la cadena ABC. És una de les moltes que ha concedit per promocionar les seves memòries, que s'han publicat aquest dimarts, i on ha insistit que la reconciliació seria possible sempre que els parents "assumeixin responsabilitats".

Això no vol dir, ha matisat, que els impedeixin tornar al Regne Unit a ell i a la seva dona, Meghan Markle, però sí que creu que els faran la situació "insuportable" si hi van. "És molt trist, perquè estan trencant la relació entre nosaltres", afegeix.

El duc de Sussex, de 38 anys, fa una ronda d'entrevistes per promocionar el seu llibre autobiogràfic En la sombra, en què reparteix acusacions de tota mena als membres de la família reial. Entre els elements del llibre que més han sorprès hi ha el petit retret que li fa a la seva mare. En una de les 560 pàgines del llibre, Enric critica que la seva mare els exclogués a ell i al seu germà quan la llavors princesa de Gal·les va concedir la coneguda com a Entrevista de la Venjança, feta per Martin Bashir i emesa per la BBC el 1995. "És llegendària la cita de la meva mare que hi havia tres persones en el seu matrimoni, però el seu càlcul era erroni. Ens va deixar al Guillem i a mi fora de l'equació", explica Enric, que assenyala també que ell i el seu germà van ser testimonis en primera persona de tots els desajustos del matrimoni dels seus pares, als quals els retreu que els criessin en un ambient on moltes vegades no hi havia afecte. Apunta que sempre el va estranyar el fet que la seva mare a vegades fos molt pròxima i sobreprotectora mentre que en altres moments fos distant i no hi poguessin recórrer.

Rivalitat històrica entre germans

Els dos germans discrepen també sobre el relat que la seva mare va fer a la famosa entrevista. Guillem, que ha condemnat els mètodes que es van fer servir per aconseguir-la, creu que la seva mare va exagerar la indignació que sentia per culpa de la informació falsa que li havia proporcionat el periodista. Però Enric no ho veu del tot així. Des del punt de vista del fill petit de Lady Di, aquella gestió malintencionada de la informació només va servir perquè Lady Di acceptés l'entrevista, però no perquè canviés el seu relat, i Enric es creu tot el que la seva mare hi va dir i la dimensió que hi va donar.

En les memòries, que dedica a la seva dona i als seus fills, Enric deixa molt mal parada la seva relació amb el seu germà, Guillem. Si bé és cert que se sabia que els últims temps la seva relació s'havia degradat moltíssim, no s'havia fet públic que la rivalitat entre ells venia de lluny. Segons Enric, les disputes entre ells en bona part les va causar la jerarquia institucional que els afecta. Tal com explica, des de ben petits els seus avis i els seus pares es referien a Guillem com l'hereu i a Enric com el recanvi.

Aquest tracte diferenciat dels germans diu que el va perseguir tota la vida, i posa com a exemple coses com que l'habitació de Guillem sempre havia de ser més gran que la seva. Curiosament, segons el relat d'Enric, no era només que ell se sentís discriminat respecte a Guillem, perquè el gran envejava les llibertats del petit. Per exemple, Enric va poder escollir l'uniforme amb el qual es va casar amb Meghan, mentre que Guillem es va casar amb el que va escollir per a ell la reina Elisabet II. Aquests detalls diu que es manifesten també en qüestions més genèriques. "Des que érem petits, el Guillem sempre ha adoptat aquesta posició [de superioritat, com a hereu]. Jo hi he d'acudir i agenollar-me expressament, directament i oficialment. Si no, l'hereu no m'auxilia", relata Enric, que admet que de petits sempre es barallaven i que fins i tot el 2019 van arribar a les mans arran del comportament de Meghan Markle a palau.

Enric assegura que, tot i les disputes, hi ha afecte entre ells, però aclareix que el distanciament va començar abans que Meghan Markle irrompés en el mapa monàrquic britànic. Parla de la seva adolescència, quan anaven tots dos al prestigiós col·legi Eton. Diu que Enric sempre va pensar que allà la seva relació es faria més propera, ja que compartien la mateixa residència. La realitat que explica Enric, però, va ser que a l'arribar-hi Guillem li hauria dit que actués com si no es coneguessin.

L'"altra dona"

A les memòries, on retrata el rei Carles III com un home calmat que intenta intervenir positivament entre els germans, la que en surt més mal parada és Camil·la, a qui es refereix com "l'altra dona". La defineix com a "perillosa" i diu que la va anar a conèixer amb la mateixa mentalitat de quan et poses una injecció. La veu com l'autora intel·lectual del fracàs matrimonial entre els seus pares, i assegura que ell sempre va empatitzar amb el seu pare en l'àmbit afectiu, perquè podria viure amb la persona que estimava, però que no aprovava la figura de Camil·la, a qui acusa de filtrar a la premsa converses privades en benefici propi. Tot i que ell i Guillem li van demanar que no s'hi casés, diu que Carles III els va respondre només amb un silenci. Finalment, va ignorar la petició dels seus dos fills i s'hi va casar. Durant la cerimònia, Enric afirma que la mirava preguntant-se si seria "menys perillosa si era feliç".