Sud-àfrica lidera una missió de pau africana per acabar la guerra a Ucraïna

BarcelonaNova iniciativa de pau per a Ucraïna. De nou, estats considerats neutrals en el conflicte posen en marxa un intent de fer seure a la taula de negociacions Vladímir Putin i Volodímir Zelenski. Aquest cop és el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, que ha arribat aquest divendres a Kíiv acompanyat de cinc líders africans més en missió de pau, segons ha dit ell mateix. Ramaphosa, de fet, es reunirà aquest divendres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i després es dirigirà a Sant Petersburg per reunir-se dissabte amb el president rus, Vladímir Putin. Tot i això, la delegació africana ha estat rebuda a Kíiv amb un nou atac rus amb míssils, que ha deixat almenys "una explosió" al districte Podilski de la capital, segons el seu alcalde, Vitali Klitxkó.

Les alertes antiaèries sonaven a Kíiv mentre els líders africans arribaven per reunir-se amb Zelenski. Des del mar Negre, on hi ha el gruix de la flota naval russa, sortien diversos míssils Kalibr en direcció al nord, cap a la capital. "Les sirenes sonen ara. Putin dona la benvinguda als líders africans a Kíiv", deia a Twitter Olexander Scherba, un dels diplomàtics ucraïnesos. Ramaphosa havia aterrat poc abans a la capital, acompanyat del president del Senegal, Macky Sall; el primer ministre d'Egipte, Mostafá Kamal Madbuli, i els líders de Zàmbia, Comores, el Congo i Uganda.

El nou intent d'intercedir se suma al que ja ha posat en marxa el president de la Xina, Xi Jinping, que va proposar el seu propi pla de pau de 12 punts i ha designat un enviat especial per impulsar-lo, i als intents de mediar que ha fet també el president del Brasil, Luiz Inacio Lula da Silva. Aquest cop, però, la proposta de pau ve de l'Àfrica, un continent que coneix bé les complexitats dels conflictes bèl·lics i que alhora s'està convertint en una nova àrea d'influència per a Rússia, cosa que li ofereix una palanca de pressió de cara al Kremlin.

Què diu la proposta de pau africana?

La proposta dels líders africans planteja "mesures de foment de la confiança" entre els dos bàndols, segons un esborrany del document al qual ha tingut accés Reuters. Entre altres coses, proposen la retirada de tropes russes d'Ucraïna –un punt que el pla de pau de la Xina no incorpora– i la retirada de les armes nuclears tàctiques russes de Bielorússia, a canvi de la suspensió dels càrrecs contra Putin al Tribunal Penal Internacional (TPI) i també l'alleujament de les sancions internacionals contra Moscou.

El document planteja aquests punts com a pas previ a la instauració d'un alto el foc que permeti obrir negociacions formals. L'objectiu de la missió, diu el text, és "promoure la importància de la pau i animar les parts a acordar un procés de negociacions dirigit per la diplomàcia". No obstant això, el president ucraïnès té el seu propi pla de pau de 10 punts, que va presentar l'any passat, i insisteix que aquest pla ha de ser la base de qualsevol solució al conflicte.

El problema de l'ordre de detenció contra Putin

Algunes de les primeres imatges de Ramaphosa a Ucraïna són a la zona de Butxa, la localitat propera a Kíiv on s'acusa les tropes russes de cometre crims de guerra i contra la humanitat en el temps que van ocupar la regió el febrer del 2022. S'hi van trobar fosses comunes amb centenars de cadàvers, tot i que Moscou nega les acusacions. Els líders africans han visitat alguna d'aquestes fosses aquest divendres acompanyats del fiscal general ucraïnès. Com s'ha dit, una de les mesures que proposa el pla de pau africà és la suspensió de l'ordre d'arrest emesa contra Putin pel TPI. És un punt que interessa especialment a Ramaphosa perquè, com a membre del TPI, es veuria obligat a detenir el president rus quan aquest visiti el seu país a l'agost, tal com està previst per a la cimera dels BRICS.

La futura visita de Putin ha desfermat polèmica al país, ja que posa el govern de Ramaphosa davant la tessitura d'haver de detenir el president rus malgrat considerar-lo un líder aliat. Més enllà dels lligams econòmics actuals, a Sud-àfrica pesa encara l'herència de la solidaritat soviètica durant els anys de l'apartheid i el postcolonialisme. Per això, Sud-àfrica –i altres països africans– s'ha abstingut fins ara en les votacions contra la invasió russa d'Ucraïna a l'ONU.

El president sud-africà va crear fins i tot un comitè interministerial encarregat d'analitzar les implicacions legals de l'ordre del TPI per una eventual visita de Putin. A la pràctica, busca buits legals de l'Estatut de Roma que permetessin acollir el president rus al país sense haver de detenir-lo. El 30 de maig passat, finalment, el govern sud-africà va emetre una ordre d'immunitat diplomàtica per a tots els líders dels BRICS que participaran en la cimera (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina).

Pretòria ja es va trobar en una situació semblant el 2005 quan va visitar el país el llavors president del Sudan, Omar al-Baixir, que també tenia ordre de detenció del TPI oberta. Al-Baixir no va ser detingut, però va abandonar el país ràpidament abans que un alt tribunal sud-africà emetés un veredicte que probablement hauria ordenat la seva detenció.

L'exportació de gra, tema clau per a l'Àfrica

Més enllà dels lligams polítics –i econòmics– amb Rússia, la guerra d'Ucraïna també està afectant el continent africà de manera especial, com un dels principals destinataris del gra ucraïnès. És per això que la missió de pau liderada per Ramaphosa ha posat sobre la taula també la necessitat d'assegurar les exportacions de cereals i de fertilitzants al mar Negre, una petició que traslladaran personalment a Putin en la seva reunió de dissabte.

L'acord impulsat amb la mediació de Turquia i de l'ONU, i que va permetre reprendre les exportacions en vaixell des d'Ucraïna el juliol de l'any passat, s'ha anat prorrogant des de llavors, però expira el 17 de juliol. La proposta que els líders africans porten per escrit inclou la necessitat d'establir "un acord incondicional sobre el gra i els fertilitzants". Abans de viatjar cap a Kíiv, de fet, un portaveu de Ramaphosa deia estar convençut que el president Putin està d'acord amb ell "en la importància del subministrament de gra a l'Àfrica per alleugerir la inseguretat alimentària". Aquest portaveu no valorava la possibilitat que Rússia abandonés l'acord el 17 de juliol, però el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, deia dimecres d'aquesta setmana que encara no s'havia pres una decisió al respecte.