A Suècia pren força una pregunta: Putin és al darrere de la crema de l'Alcorà?

Erdogan insisteix que Turquia vetarà l'entrada del país escandinau a l'OTAN mentre permeti atacs contra el llibre sagrat de l'islam

L'ultradretà dano-suec, Rasmus Paludan, crema una còpia de l'Alcorà a davant de l'ambaixada turca a Estocolm.
4 min

BarcelonaLa crema d'una còpia de l'Alcorà fa dues setmanes a Estocolm continua portant cua. A més de posar en perill l'entrada de Suècia a l'OTAN, aquell acte provocatiu, embolcallat amb la bandera de la llibertat d'expressió, ha generat una onada de crítiques i protestes en països del món àrab, un fet que les autoritats sueques alerten que suposa un risc per a la seguretat del país. Però les conseqüències no s'acaben aquí: a Suècia també han saltat les alarmes perquè al darrere de l'acció, perpetrada per un polític ultradretà sueco-danès, s'intueixen els tentacles del Kremlin.

Tot plegat va començar el 21 de gener. L'encarregat de cremar l'Alcorà davant l'ambaixada de Turquia a Estocolm va ser el fundador del partit polític danès Stram Kurs (Línia Dura), Rasmus Paludan, un extremista –sense representació parlamentària– que convoca recurrentment aquesta mena d'accions provocatives, tant a Dinamarca com a Suècia. L'endemà, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va afirmar que Suècia ja no podia comptar amb el seu suport per entrar a l'OTAN, i aquella mateixa setmana Ankara va suspendre les negociacions a tres bandes (Turquia, Finlàndia i Suècia).

Paludan va explicar al diari suec Dagens Nyheter (DN) que la idea no havia sigut seva. Uns quants dies abans, el diari Syre havia publicat que un home que es diu Chang Frick havia pagat els prop de 30 euros que costava el permís per a l'acte públic. Frick és el propietari de Nyheter Idag, un portal d'ideologia d'ultradreta i també és el presentador de diversos programes del canal online Riks, finançat pel partit ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), que des de finals de l'any passat és un soci extern essencial del govern conservador d'Ulf Kristersson. Paludan va assegurar que havia tingut contacte tant amb Frick com amb un periodista del mitjà d'ultradreta Exakt24.

Suposats vincles amb Rússia

Frick va confirmar que havia fet el pagament, tot i que va negar que la crema de l'Alcorà fos iniciativa seva. Només això ja va generar polèmica, perquè suposava que persones directament vinculades a Demòcrates de Suècia, una formació amb influència directa al govern, impulsaven una campanya que afecta la seguretat del país i els interessos de l'executiu. Però la polèmica es va disparar quan van començar a aparèixer informacions sobre la suposada vinculació de Frick amb el Kremlin. Segons DN, havia treballat com a col·laborador al canal rus RT i havia fet manifestacions a favor del govern de Vladímir Putin. Amb tot, ha negat cap vinculació amb el Kremlin: "Mai he tingut res a veure amb Rússia i soc molt crític amb el que estan fent a Ucraïna", va dir la setmana passada al diari Expressen.

Però no és l'únic lligam amb Putin que els mitjans suecs han destacat. També segons el DN, l'editor en cap del portal Exakt24, Erik Almqvist –exdiputat de Demòcrates de Suècia– havia tingut connexions amb polítics russos, tot i que va assegurar al diari que les havia tallat arran de la guerra.

Aquest dimarts, el diari Aftonbladet –el de més tirada a Suècia i pròxim a la socialdemocràcia–, va publicar un article signat per set politòlegs i periodistes en què alertaven que "les connexions de l'SD amb Rússia són un greu problema de seguretat" i assenyalaven diversos membres del partit d'extrema dreta connectats amb el Kremlin.

"Idiotes útils"

Dimarts, el primer ministre, Ulf Kristersson, va convocar una reunió amb els líders de tots els partits amb representació parlamentària per discutir la situació des del punt de vista de la seguretat, sobretot després de les protestes en països de majoria musulmana. A la roda de premsa posterior, va insistir a demanar calma i a "refredar la situació" i va qualificar els qui van perpetrar l'acció d'"idiotes útils" de poders estrangers que van en contra dels interessos de Suècia, sobretot durant aquest moment delicat previ a l'ingrés a l'Aliança Atlàntica. "Hem vist com actors estrangers, fins i tot estatals, han utilitzat aquestes manifestacions per inflamar la situació d'una manera que és directament perjudicial per a la seguretat sueca", va alertar, tot i que es va estalviar esmentar noms.

Manifestants a Teheran cremant una bandera sueca en protesta per la crema d'una còpia de l'Alcorà.

Aquest dimecres, Erdogan ha insistit en el veto a Suècia: "No cal ni que us molesteu. Mentre permeteu que el meu llibre sagrat, l'Alcorà, sigui cremat i estripat [...] no acceptarem la vostra entrada a l'OTAN", ha dit en un discurs al Parlament turc davant els diputats del seu partit. El mandatari turc, doncs, afegeix una nova exigència –a més de l'extradició de més de cent ciutadans kurds que considera terroristes–: que la llei sueca impedeixi la crema dels llibres sagrats, cosa que ara està emparada per la llibertat d'expressió. "La religió no forma part de l'acord", li ha respost el ministre d'Exteriors suec, Tobias Billström, que ha vinculat les reaccions d'Erdogan amb les eleccions a Turquia del mes de maig. Aquest dijous, Kristersson es reunirà amb la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, a Estocolm, i entre els punts destacats a l'agenda hi haurà, sens dubte, la qüestió de l'OTAN.

stats