Suècia, escenari de la pitjor guerra de bandes criminals d'Europa

BarcelonaEl cas de l'assassinat a trets d'un mafiós suec en un pis de Barcelona el 2019, tancat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, acosta una realitat cruenta (i potser sorprenent): la sagnant guerra entre bandes rivals a Suècia, que situa aquest país escandinau al capdamunt de les estadístiques d'aquest tipus de violència a Europa. La pugna entre grups criminals s'ha convertit en un problema tan gran a Suècia que el ministre de Justícia, Gunnar Strömmer, el va descriure a principis d'aquest any com "un tipus de terrorisme domèstic". El 2022 va ser un any de rècord, amb el màxim històric de tirotejos: n'hi va haver 391, que van provocar 63 morts, també una xifra històrica. Aquest any, fins ara, hi ha hagut 14 morts en tirotejos, l'últim dels quals aquest dilluns als afores d'Estocolm.

"Cap societat decent pot tolerar més d'un tiroteig mortal a la setmana", sostenia Strömmer sobre el balanç de l'any passat. Si es compara amb els països veïns, les xifres són encara més escandaloses: a Dinamarca i Noruega es van produir quatre tirotejos mortals l'any passat, i a Finlàndia, dos. De fet, les xifres de Suècia no tenen comparació amb cap altre país de la Unió Europea, segons destaca l'últim informe del Consell Nacional de Prevenció dels Delictes (BRÅ) sobre violència armada, publicat el 2021. A Suècia es registren cada any quatre morts per arma de foc per milió d'habitants, mentre que la mitjana europea és d'1,5. A més, mentre que la tendència general a Europa és des de fa anys que les morts violentes van a la baixa, a Suècia passa el contrari, especialment des del 2013.

El problema es focalitza en els joves d'entre 20 i 29 anys, pràcticament l'únic grup d'edat on les morts per arma de foc creixen –18 morts per milió d'habitants, comparat amb una forquilla d'entre 0 i 4 a la majoria de països–. Croàcia és l'únic país, a part de Suècia, on s'observa un cert augment dels tirotejos mortals contra persones d'aquest grup d'edat, però l'increment no és tan acusat perquè afecti la tendència general del país pel que fa a morts violentes, segons destaca l'informe del 2021.

"Les principals víctimes de la guerra de bandes són els joves d'entre 15 i 29 anys, però a més veiem nens de 9 i 10 anys que estan sent reclutats", explica a l'ARA Ardavan Khoshnood, criminòleg de la Universitat de Malmö. Destaca que a Suècia els menors de 15 anys són inimputables i, a més, els menors de 18 anys reben penes molt més baixes que els majors d'edat. "Això ho utilitzen les bandes a l'hora de reclutar nois molt joves", afegeix.

Drogues, armes i revenges

L'any passat es van registrar 116 homicidis a Suècia, dels quals 63 corresponen a morts en tirotejos. "Això suposa que més de la meitat de tots els homicidis a Suècia van estar relacionats amb les bandes criminals", destaca Khoshnood. Però, què hi ha darrere d'aquestes xifres? "Bàsicament, una guerra pel narcotràfic. Però també hi ha elements de revenja, crims d'honor", apunta.

Khoshnood explica que als anys 90 Suècia tenia "el mateix problema que la resta d'Europa" amb el naixement de les bandes criminals de motoristes, com Hell's Angels i Bandidos, però que en els últims 20 anys el país ha experimentat un "increment enorme" de grups més petits, que no tenen la jerarquia d'aquelles bandes. Més aviat són xarxes de criminals que no tenen gaires vincles permanents entre ells. "El teu millor amic es pot convertir en el teu pitjor enemic", afirmava en una entrevista a la cadena SVT l'exmafiós Ali Khalil, que ha escrit un llibre sobre la seva experiència en una banda de Göteborg.

"Aquestes xarxes criminals són molt perilloses perquè tenen una alta capacitat de fer servir la violència", assenyala Khoshnood, que destaca que Suècia té un enorme tràfic d'armes il·legals, entre les quals hi ha, a més de pistoles, armes de guerra, com fusells automàtics, granades i explosius. "Hi ha un contraban constant d'armes", diu el criminòleg, que detalla que gran part provenen dels Balcans.

L'informe de BRÅ indicava que "hi ha indicis de problemes creixents amb la delinqüència de bandes, així com el tràfic d'armes i de drogues també en alguns altres països d'Europa", però afegia que això enlloc es reflecteix en les dades generals sobre violència mortal.

Problema multifactorial

La gran pregunta és per què s'ha produït aquesta tendència només a Suècia. "No hi ha un element específic i únic", apunta el criminòleg. Sovint, des de certs sectors, s'atribueix la culpa a la immigració, ja que gran part dels membres d'aquestes bandes són estrangers, sobretot procedents o amb orígens als Balcans, el Pròxim Orient o el nord d'Àfrica, tant immigrants de primera generació com de segona, assenyala Khoshnood. "Però no és tan senzill: Alemanya, per exemple, ha rebut també una gran quantitat d'immigrants i no té aquest problema", argumenta.

Per contra, apunta a un problema "multifactorial", tot i que destaca quatre elements interconnectats: un creixement molt ràpid dels grups criminals al país; un mercat enorme d'armes; una taxa molt alta d'immigració –i que, en molts casos, no s'ha fet res per integrar, "només se'ls ha deixat entrar i se'ls ha enviat als guetos", diu–, i una llei poc severa. "Ara s'està començant a discutir un enduriment de la llei per a aquest tipus de delictes de les bandes, una cosa que Dinamarca i Noruega van fer fa 20 anys", remarca el criminòleg. Amb tot, augura que, en cas que aquests canvis legislatius tinguin efecte, caldrà almenys una dècada per començar a notar millores.