Suècia, l'última víctima de la 'diplomàcia dels ostatges' de l'Iran

BarcelonaEl setembre de l'any passat, el New York Times revelava que Johan Floderus, un diplomàtic suec a la Unió Europea, feia gairebé un any i mig que estava empresonat a la presó d'Evin de Teheran. Les autoritats iranianes l'havien detingut l'abril del 2022 durant un viatge al país, acusat d'espiar per a Israel. En aquell moment, l'oficial iranià Hamid Nouri estava en presó preventiva a Estocolm, a l'espera del veredicte de la justícia sueca, acusat de participar en l'execució de milers d'opositors iranians el 1988. La condemna va arribar poc després: cadena perpètua per crims contra la humanitat, un gran èxit per als familiars de les víctimes i els defensors dels drets humans. En aquell moment, però, ja van sorgir veus que alertaven que aquell veredicte seria utilitzat pel règim de l'Iran per exercir la seva polèmica diplomàcia dels ostatges, és a dir, la detenció d'estrangers per intercanviar-los per ciutadans iranians o per diners.

Els auguris es van complir el cap de setmana passat: Nouri va ser indultat a canvi de l'alliberament de Floderus. "Sempre ha estat clar que l'operació requeriria algunes decisions complicades. Ara hem pres aquestes decisions", va afirmar del primer ministre suec, Ulf Kristersson, que va denunciar que Floderus havia estat empresonat "com a peó en un cínic joc de negociacions" per alliberar Nouri.

L'acord va incloure també l'alliberament de Saeed Azizi, un home amb doble nacionalitat que fa 35 anys que viu a Suècia. El van detenir al novembre quan va anar al seu país d'origen a gestionar l'herència que havia rebut de la seva mare, morta feia un any. En un judici que explica que va durar tres minuts i en què no es va poder defensar, el van condemnar a cinc anys de presó, acusat de col·laborar amb la intel·ligència sueca.

La politòloga iraniana Anahita Nassir explica a l'ARA que "la diplomàcia dels ostatges forma part de l'ADN del règim iranià, ja des de la crisi de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran el 1979". Aquesta estratègia, una part destacada de la política exterior de l'Iran, "li ha donat sempre bons fruits –afirma–. L'Iran és un país estructurat, amb un govern, un exèrcit potent, i en un lloc amb molta importància geoestratègica. Té molta més força que altres països per explotar aquesta estratègia cínica", afegeix.

"Normalment, es tracta d'intercanvis de persones per persones, però també hi ha hagut negociacions per alliberar presos a canvi de descongelar fons iranians bloquejats a l'estranger", apunta Rouzbeh Parsi, director del programa del Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica a l'Institut Suec d'Afers Internacionals. L'any passat, per exemple, els Estats Units van descongelar 6.000 milions de dòlars, bloquejats a Corea del Sud, a canvi d'un polèmic alliberament de cinc nord-americans presos a l'Iran.

Tot i que alguns mitjans occidentals afirmen que hi podria haver una vintena de ciutadans estrangers empresonats il·legalment a l'Iran amb aquest objectiu, Parsi assegura que és impossible de saber, perquè els governs intenten portar les negociacions en secret. Ara bé, diu que en l'última dècada la tendència a utilitzar aquesta pràctica s'ha incrementat. I, tot i que altres països com Rússia i la Xina també ho fan, l'Iran continua sent el que més explota aquesta carta.

"Primer eren només ciutadans estatunidencs; després ciutadans amb la doble nacionalitat. Però en els últims anys també estan empresonant persones que no tenen cap connexió amb l'Iran", diu. És el cas de Floderus. I també el d'Olivier Vandecasteele, un treballador humanitari belga que va ser alliberat en un intercanvi també molt polèmic el 2022.

Referent a l'indult de Hamid Nouri a Suècia, un canal de notícies afiliat a la Guàrdia Revolucionària Islàmica feia un comentari que confirmava la motivació política dels arrestos dels dos ciutadans suecs: "Aquests dos només van ser arrestats amb l'objectiu d'un intercanvi", deia, segons recull el New York Times.

Rouzbeh Parsi assenyala que Nouri no era el funcionari de més alt rang involucrat en la massacre del 1988, però sí que ha sigut l'únic dels identificats que ha estat jutjat. La justícia sueca va fer valer el principi de jurisdicció universal, perquè els delictes s'havien comès fora del país. "En aquest moment, va guanyar molt pes simbòlic, tant per als qui volen jutjar aquests crims com per als que volen negar que aquests crims van existir", diu. Això fa que moltes veus hagin criticat les autoritats sueques per haver-lo indultat.

En tornar, l'oficial iranià va ser rebut com un heroi al seu país, i fins i tot l'aiatol·là Khomeini li va donar la benvinguda a l'aeroport de Teheran. Acabat de baixar de l'avió, va adreçar-se als crítics al règim. "Tinc un missatge per als hipòcrites –en referència els dissidents mujahidins–. Hipòcrites, miserables, fugitius, refugiats patètics, a on sou ara? [...]. Jo soc Hamid Nouri i soc a Teheran amb la meva família [...]. Vau dir que ni tan sols Déu podria alliberar Hamid Nouri, però ara ja veieu que sí que es podia".

Crítiques al govern suec

En el moment que Nouri va ser condemnat, encara no se sabia que Johan Floderus estava empresonat a l'Iran, i es creia que la moneda de canvi que explotaria el règim iranià seria Ahmad Reza Djalali, un metge i investigador suec-iranià que des del 2016 està empresonat també a Evin. Condemnat a mort, fa anys que organitzacions humanitàries i el govern de Suècia (país del qual és ciutadà i on viu la seva família) reclamen el seu alliberament i temen que sigui executat en qualsevol moment. El govern assegura que l'Iran mai ha volgut incloure Djalali a les negociacions, amb l'argument que no era ciutadà suec quan va ser empresonat (només tenia la residència permanent, però Estocolm li va concedir el passaport quan ja era a la presó).

Ell mateix, en una trucada gravada amb la seva dona, ha retret al primer ministre que no l'hagin alliberat. "És un cas clar de discriminació que hàgiu alliberat dos suecs i m'hàgiu abandonat. M'heu deixat totalment sense desemparat. Per què jo no, després de 3.000 dies?". "Que sapiguem, Suècia no té més cartes amb què jugar, res per intercanviar", assenyala l'analista de l'Institut Suec d'Afers Internacionals, que alerta de l'elevat risc de viatjar a l'Iran.