Suïssa vol instal·lar un cementiri nuclear permanent a la frontera amb Alemanya

BarcelonaSuïssa planeja construir un gran cementiri permanent de residus nuclears d'alta intensitat i ha escollit com a ubicació una localitat molt propera a la frontera alemanya. El futur magatzem subterrani, que ja s'ha batejat com "el projecte del segle", preveu enterrar els residus a gran profunditat en dipòsits totalment hermètics on puguin quedar-se per sempre. Però el pla ha aixecat certa polèmica a l'estat veí d'Alemanya, on les autoritats locals demanen garanties que no es contaminaran els aqüífers ni es posarà en perill la població de la zona.

La Cooperativa Nacional per a l'Eliminació dels Residus Radioactius (Nagra), l'organisme que gestiona els residus nuclears al país, va anunciar dissabte la decisió. Entre els diversos emplaçaments que estudiaven, han arribat a la conclusió que el de la regió de Nördlich Lägern –al nord de Zuric i molt a prop de la frontera amb Alemanya– "és el lloc més segur per a un dipòsit: la roca que hi ha és la més adequada". "El temps de confinament necessari és d'uns 200.000 anys per als residus d'alta activitat i d'uns 30.000 anys per als residus de baixa i mitjana activitat", afegia Nagra en un comunicat. Segons va detallar en diversos mitjans un portaveu d'aquesta entitat, Patrick Studer, al futur cementiri nuclear els residus estarien protegits amb argila d'opalinus a diversos centenars de metres sota terra.

"Normalment es busquen zones on hi ha mines de sal o materials com l'argila per garantir que no hi haurà aigua, i assegurar-se així que no hi pugui haver filtracions en els dipòsits", explica a l'ARA Juli Barceló, enginyer i consultor de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). Barceló assenyala que un altre element decisiu és que sigui una zona sense probabilitat de terratrèmols o moviments sísmics, un punt que també destacava Nagra sobre la regió escollida. Fins ara, només Finlàndia, Suècia i els Estats Units tenen projectes per construir magatzems geològics profunds, però cap no s'ha completat. El més avançat és el de Finlàndia, que es preveu inaugurar el 2024 i convertir-se en el primer magatzem permanent de residus nuclears del món. El de Suècia va obtenir al gener la llum verda de les autoritats per començar la construcció, i el dels EUA, que s'havia previst al desert de Nevada, està aturat indefinidament per l'oposició estatal, apunta Barceló.

Des que va començar a produir energia nuclear ara fa 50 anys, Suïssa ha anat conservant els seus residus radioactius en instal·lacions d'emmagatzematge provisional i en les mateixes centrals nuclears, tal com fan la immensa majoria de països productors. Segons Nagra, però, "un dipòsit geològic profund" és "la solució més segura per emmagatzemar residus nuclears". I això és el que construiran a la regió de Nördlich Lägern un cop rebin la llum verda al Parlament i a l'executiu. De fet, no s'espera que el govern prengui una decisió ferma fins al 2029, i encara després caldria que el projecte sigui aprovat en referèndum.

Suïssa té quatre centrals nuclears actives que produeixen el 40% de l'electricitat del país. Però l'any 2011, després de l'accident de Fukushima, va decidir no perllongar la vida de cap de les quatre i, d'aquesta manera, anar reduint la producció d'energia nuclear progressivament fins a la seva extinció. Les quatre centrals seguiran obertes mentre les condicions de seguretat ho permetin, cosa que es preveu que encara abasti la dècada del 2040. Els residus arribaran al futur cementiri permanent des de totes les centrals nuclears suïsses, i es preveu que els sectors mèdic i industrial també hi puguin aportar els seus residus. Amb la desnuclearització en marxa, "té sentit voler buscar un emplaçament permanent per als residus produïts", diu Barceló, ja que els dipòsits temporals que fan servir gairebé totes les centrals del món tenen una durada aproximada de 50 anys.

S'espera que al nou cementiri nuclear s'hi instal·lin 9.300 metres cúbics de residus altament radioactius, cosa que equivaldria al volum de vuit cases unifamiliars, a més de 72.000 metres cúbics de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, segons dades de Nagra.

Però les autoritats de la zona i especialment les de l'altra banda de la frontera, a Alemanya, ja han expressat la seva preocupació per possibles afectacions en les aigües subterrànies. Alguns mitjans locals recollien fins i tot petites protestes a la zona alemanya aquest diumenge, l'endemà de l'anunci. "La qüestió de la protecció de l'aigua potable és una preocupació important per a la població", explicava a diversos mitjans Martin Steinebrunner, cap de l'oficina de coordinació alemanya de la instal·lació de residus prevista. "En condicions de normalitat els contenidors tenen garanties que no hi ha d'haver fissures. A més, es poden inspeccionar periòdicament i, per tant, els escenaris de risc són molt baixos", diu Barceló.

La ubicació escollida està a només uns centenars de metres de la frontera amb la regió alemanya de Baden Wuttenberg. Autoritats locals s'han queixat també que l'estació del tren més pròxima, que serviria per traslladar els residus fins al dipòsit, està molt a prop de zones residencials. Encara no està clar com es transportarà el material al dipòsit, però des de Nagra s'apunta que les deixalles s'envasarien per al seu emmagatzematge final a l'actual instal·lació d'emmagatzematge provisional de residus nuclears a Würenlingen, a uns 15 quilòmetres al sud del municipi alemany de Waldshut-Tiengen. Allà s'hi haurà de construir una "cel·la calenta", un edifici d'alta seguretat.