Sunak guanya una votació clau per mantenir vius els "vols de la vergonya" a Ruanda
Els Comuns aproven els principis generals d'una llei que restringeix molt la possibilitat de presentar al·legacions per oposar-s'hi
LondresEn el quart aniversari de la victòria electoral de Boris Johnson, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha salvat aquest dimarts una votació clau d'un dels projectes de llei estrella del seu mandat, el de deportació a Ruanda dels migrants que arriben sense papers al Regne Unit, majoritàriament a través del canal de la Mànega. Així, els Comuns han aprovat aquest vespre el que a la pràctica era una legislació d'emergència per superar la sentència del Tribunal Suprem del Regne Unit, que va declarar il·legal la mesura.
Per 44 vots de diferència (313 a 269), la cambra ha permès així que la llei continuï la tramitació. La diferència de vots és molta més de la que s'aventurava a l'inici de la jornada, quan el primer ministre s'ha reunit a Downing Street per esmorzar amb els potencials rebels i tractar de convèncer-los que hi votessin a favor.
Els 44 vots de marge no són els 56 de la majoria del govern, però són quatre cinquenes parts. De fet, fins i tot s'especulava amb la possibilitat que el govern perdés la batalla, fet que hauria suposat un cop enorme per a l'autoritat de Sunak, que hauria esdevingut el primer cap de govern a entomar una derrota d'un projecte de llei en segona lectura des del 1986.
Alleugerit pel resultat, poc després de la votació Sunak ha parlat del tema a la xarxa social X: "El poble britànic hauria de decidir qui arriba a aquest país, no bandes criminals o tribunals estrangers. Això és el que ofereix aquest projecte de llei. Ara treballarem perquè sigui llei i puguem fer que s'enlairin els vols cap a Ruanda i aturem les pasteres".
Els problemes per a Sunak, però, no han acabat aquesta nit si bé s'han esvaït en gran manera. Perquè els potencials rebels, que minuts abans de la votació han anunciat que no podien donar suport a la llei en la seva forma actual –finalment s'han abstingut 38 conservadors, i no hi ha hagut cap vot en contra–, han comunicat que es reservaven el dret a votar no si el text no es modifica en les etapes posteriors del recorregut legislatiu. L'any vinent el projecte entrarà, doncs, en comissions i s'escrutarà article per article, i els crítics de les anomenades cinc famílies de l'extrema dreta del Partit Conservador pressionaran per introduir esmenes que, al seu judici, facin inviolable la llei des de tots els punts de vista.
Renegociació amb Kigali
Davant de la decisió presa pel Tribunal Suprem el mes passat, Downing Street ha renegociat amb el govern de Ruanda el tractat que havia establert prèviament, i en què ha acordat que malgrat que la demanda d'asil dels sol·licitants sigui rebutjada per Kigali, els migrants no serien mai enviats al seu país d'origen, circumstància crucial per al pronunciament del més alt tribunal del país. La segona novetat que introdueix la llei és que està dissenyada per dificultar molt que tant el mateix Tribunal Suprem del Regne Unit com qualsevol altre tribunal, l'Europeu dels Drets Humans, per exemple, pugui bloquejar la deportació. Els crítics, però, consideren que el text encara permet als sol·licitants d'asil que presentin, de forma individual, una reclamació als tribunals si senten que ells mateixos seran especialment perjudicats al ser enviats a Ruanda. Aquest és el nucli de la disputa dels conservadors. L'ala dreta del Partit Conservador argumenta que el fet que encara hi hagi alguna possibilitat d'impugnació legal bàsicament obstaculitza la deportació. En canvi, els moderats consideren que la llei va massa lluny.
La situació viscuda als Comuns ha recordat molt tot el que va viure Teresa May el 2019 quan intentava que s'aprovés el seu tractat del Brexit. Malgrat la prou folgada victòria de Sunak, els tories, sigui pel Brexit o per la immigració, són un partit trencat. La imminència de les eleccions, que poden ser a la primavera o la tardor, i el fet d'ostentar el poder fan més per la unió que totes les diferències ideològiques que els separen. Sunak es va comprometre a principis d'any a aturar les pasteres amb migrants il·legals a través del canal de la Mànega i, des del punt de vista estratègic, a tirar endavant aquesta política, que a la pràctica és una gota aigua per fer front a l'arribada de migrants.
La possibilitat d'enviar migrants a Ruanda es va posar damunt la taula el mes d'abril de l'any passat, quan encara era primer ministre Boris Johnson. Vint mesos després i 300 milions de lliures invertits en el programa, de moment no han produït cap resultat. Amb 165.000 sol·licituds d'asil pendents de tramitació, 45.000 migrants arribats l'any passat a través del Canal i uns 24.000 que hauran arribat al final del 2023, poder enviar 300 persones a Ruanda és, només, un acte de propaganda. Però, a hores d'ara, el govern Sunak ha fet de la immigració un cavall de batalla electoral, el clau roent a què s'agafa desesperadament per intentar reduir la distància en les enquestes amb els laboristes, ara per ara de vint punts.
