El suport de Le Pen a la llei d'immigració de Macron provoca una crisi política

ParísL'extrema dreta ha guanyat la batalla. Tot i el cataclisme polític que pot generar la decisió en les pròximes hores, el president Emmanuel Macron ha decidit no fer marxa enrere i sotmetre a votació a l'Assemblea Nacional la reforma de la llei d'immigració, que ha estat aprovada amb els vots de la majoria dels diputats macronistes, els dels Republicans (la dreta tradicional) i els de l'extrema dreta de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional). S'ha aprovat amb 349 vots a favor i 186 en contra. El cost polític per a Macron d'aliar-se amb l'extrema dreta –encara que sigui sense buscar-ho– pot ser molt alt: el ministre de Sanitat, Aurélien Rousseau, ha dimitit aquest dimecres i el seu grup parlamentari es podria esquerdar.

El president de la República i el seu ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, fa setmanes que flirtejaven amb la dreta francesa per aconseguir que la seva nova llei d'immigració, rebutjada ja en primera lectura pel Parlament, passés amb èxit el segon vot a l'Assemblea Nacional. En les últimes hores havien accedit a endurir el text a canvi del sí dels conservadors, uns vots imprescindibles perquè la llei tirés endavant. Però la nova llei d'immigració acordada amb els Republicans inclou mesures tan dures que ha entusiasmat l'extrema dreta de Marine Le Pen fins al punt que la seva líder havia anunciat que hi votaria a favor i s'ha vantat de la "victòria ideològica" de la ultradreta.

La decisió de Le Pen ha enxampat per sorpresa el govern en una jornada esperpèntica. Només dues hores abans, Darmanin havia definit la llei com "una arma anti-Le Pen". Aleshores s'ha desencadenat una crisi política amb ministres amenaçant en dimitir si el president tirava endavant amb el vot a l'Assemblea -per ara, només ho ha fet el de Sanitat- i un grapat de diputats macronistes han anunciat que hi votarien en contra. Macron ha convocat una reunió d'urgència a l'Elisi amb alguns ministres i els líders de les formacions que li donen suport a l'Assemblea. Finalment, 37 diputats de Renaixement, la formació del president, no han votat a favor de la llei.

No promulgar la llei

Segons algunes fonts, el president hauria sospesat la possibilitat de no sotmetre a votació el text, però finalment ha decidit no fer marxa enrere. Macron s'ha compromès amb les formacions de centre que li donen suport parlamentari a no promulgar la llei si el text s'aprovava gràcies als vots de l'extrema dreta. Per sortir indemne de l'afer, l'inquilí de l'Elisi té a les seves mans una eina que preveu la Constitució francesa i que permet a un president no promulgar una llei aprovada per l'Assemblea. Podria optar per introduir-hi canvis i sotmetre-la de nou a votació al parlament. En tota la història només s'ha utilitzat una vegada, el 1954. "Aquest text serà votat sense els vots del Reagrupament Nacional. Ho diem aquí, davant dels francesos: no hi haurà text si no s'aconsegueix una majoria sense el RN", havia promès Darmanin.

La reforma aprovada converteix en delicte l'estada al territori francès dels estrangers en situació irregular, que s'enfrontaran a multes de 3.750 euros i a la possibilitat de ser detinguts per la policia. La immigració clandestina era un delicte a França fins al 2012, quan el president François Hollande va canviar la llei. Ara es torna a recuperar el delicte. El text també obliga el govern a establir quotes anuals d'immigrants regulars i allarga els terminis per demanar el reagrupament familiar. També imposa dipòsits als estudiants extracomunitaris –per garantir que tenen mitjans econòmics i que no es quedaran al país de forma irregular–, una mesura que pot frenar l'arribada a França d'estudiants de tot el món.

Sense regularització massiva

La reforma, a més, no inclou la possibilitat de regularitzacions automàtiques per als treballadors de sectors on falta mà d'obra, una mesura que el text inicial del govern preveia però que la dreta ha obligat a matisar. Finalment tampoc no se suprimeix l'ajuda mèdica per als immigrants en situació irregular. Davant les reticències de membres del govern de votar una llei on es restringeix aquest dret, el govern ha acordat negociar-ho amb la dreta en una llei diferent. En canvi, en el text aprovat sí que s'inclou la mesura que obligarà els joves nascuts a França de pares estrangers a demanar la nacionalitat als 18 anys. Fins ara, era automàtic.

“És ni més ni menys el projecte de llei més regressiu en almenys 40 anys per als drets i les condicions de vida de les persones estrangeres, incloses les que fa temps que són presents a França”, denuncien en una nota conjunta una trentena d’ONG franceses.