Què suposa per a Hamàs la mort del seu líder?
No sembla que l'assassinat d'Ismail Haniyeh tingui repercussions directes i profundes en el futur immediat de Hamàs a la franja de Gaza. Però un canvi més important sí que podria arribar a les negociacions en curs per l'alto el foc amb Israel, i aquí, a la taula dels negociadors, l'assassinat de Teheran sí que podria tenir alguna repercussió. Per què? Bàsicament perquè Benjamin Netanyahu ha aconseguit una "victòria moral" que pot accelerar aquesta negociació.
Des de la fundació de Hamàs a la ciutat de Gaza el desembre del 1987, existeixen un gran nombre de casos similars que avalen que Hamàs pot continuar funcionant com fins ara. El fundador i primer líder de l'organització, Ahmed Yassin, va ser assassinat el març del 2004, però Hamàs va continuar ben viu sota la gestió del seu successor, Abdel Aziz Rantisi. Immediatament Israel va assassinar Rantisi, i tampoc hi va haver un canvi d'estratègia del grup. Al contrari, l'organització vinculada als Germans Musulmans egipcis va reforçar-se notablement com a reacció als assassinats dels seus principals líders, i l'activitat militar va ser encara més forta. Tres anys després d'aquests fets, Hamàs va guanyar les eleccions legislatives als dos territoris palestins i va prendre el control efectiu de la franja de Gaza.
A la Franja, Haniyeh era considerat un líder moderat. Això ha fet que alguns analistes locals hagin recordat la campanya d'assassinats del Mossad els anys 70 i 80, quan Israel es va desfer d'un gran nombre de dirigents a l'exili de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP). Llavors la immensa majoria dels objectius del Mossad eren precisament els líders de l'OAP més moderats, i d'aquesta manera Israel descartava i boicotejava qualsevol possibilitat de negociació.
Només unes hores abans de la mort de Haniyeh, va ser assassinat a Beirut Fuad Shukr, un alt responsable de la branca militar de Hezbollah que més de quaranta anys enrere va estar vinculat a la mort de centenars de soldats americans a la capital libanesa. Tampoc en aquest cas sembla que hi hagi repercussions estratègiques per al partit de Hezbollah i la resistència dels xiïtes libanesos, que tot indica que continuarà com fins ara o, fins i tot, encara més hostil. Igual que amb Hamàs, Hezbollah ha perdut un bon grapat de líders, però la seva línia de resistència contra Israel no s'ha vist afectada. Pot dir-se que aquests assassinats formen part de la dinàmica que imposa Israel per mantenir la tensió al Pròxim Orient mentre amplia l'ocupació dels territoris palestins.
L'efecte "moral" de la desaparició de Haniyeh és temporal i es dissiparà aviat. Certament, Netanyahu guanya punts davant del seu públic, però poca cosa més. L'estratègia de Tel-Aviv continua sent la mateixa: arribar en la millor posició possible a la taula negociadora i apropar-se com més millor al seu horitzó més anhelat. És a dir, al que li permeti ocupar permanentment la franja de Gaza i expulsar-ne gran part de la població palestina. Un escenari que podria concretar-se si Donald Trump guanya les eleccions al novembre.
