El Suprem tomba l'intent de Trump d'il·legalitzar els 'dreamers'

WashingtonVan arribar als Estats Units quan eren unes criatures i han fet d'aquest país casa seva. Alguns parlen amb dificultat l'idioma dels seus pares i no coneixen ningú al país d'on són originaris. Fa vuit anys, l'administració Obama els va oferir un flotador al qual aferrar-se. Mitjançant una ordre executiva, al voltant d'uns 700.000 d'aquests joves van quedar protegits de ser deportats gràcies a l'anomenat programa DACA, sigles que corresponen a Acció Diferida per als Arribats a la Infància. Donald Trump, que va arribar a la Casa Blanca amb un missatge contra els immigrants, va intentar posar fi a aquest programa el setembre del 2017. Va assegurar que sentia simpatia per aquests joves, coneguts com els dreamers (somiadors), però va defensar que el programa era inconstitucional. Aquest dijous el Tribunal Suprem li ha portat la contrària i li ha dit que, de moment, no pot eliminar el DACA.

Aquest matís és important. Per als dreamers no és el final de la lluita, només una batalla, temps guanyat a favor seu. El programa, que permet treballar i estudiar als Estats Units i es pot renovar cada dos anys, continua vigent, però no pas perquè el Suprem hagi determinat la seva legalitat, sinó perquè considera que els arguments que ha esgrimit l'administració Trump per tombar-lo no estan prou raonats, ni han tingut en compte les seves conseqüències. En la seva argumentació, el president del Tribunal, el conservador John Roberts, ha titllat les raons donades per l'administració Trump d'"arbitràries i capritxoses". Amb el seu vot, juntament amb el de quatre jutges progressistes més, Roberts ha permès que el DACA es mantingui, gràcies a una ajustada votació de cinc contra quatre. El DACA es va crear sota la premissa que, al travessar la frontera quan eren menors d'edat acompanyant els seus pares, aquests immigrants no van violar la llei de manera intencionada.

Segons dades del govern, abans de la pandèmia més d'un 90% dels beneficiaris del DACA tenien feina, i un 45% estudiaven. Mariana Castro, peruana de 26 anys, era un d'ells. Va acabar els seus estudis de biologia i ara, des de la seva residència a Orlando, està ocupada en fer campanya pel Partit Demòcrata com a directora digital. "Vaig canviar la meva carrera perquè les persones que estem afectades [per la possible eliminació del DACA] ens hem d'involucrar personalment", explica Castro en conversa amb l'ARA. Una implicació que busca evitar una victòria de Trump al novembre que pugui tornar a posar en risc la vigència del DACA, que Joe Biden (el rival electoral del president) s'ha compromès a garantir i ampliar. Castro recorda que el candidat demòcrata ha promès "portar el DACA al Congrés el primer dia de la seva presidència", cosa que permetria obrir el camí a aconseguir la ciutadania "no només dels dreamers, sinó d'onze milions de persones que estan indocumentades". Entre elles, la mare d'aquesta jove peruana.

Arrelament als EUA

Mariana Castro va arribar als Estats Units amb la seva mare i un germà quan tenia onze anys. "He viscut aquí més temps" que al Perú, apunta. És un recordatori de l'arrelament als Estats Units d'aquests centenars de milers de joves, alguns dels quals ja han tingut fills al país que, a diferència d'ells, sí que tenen la ciutadania.

Per a Castro, aquest dijous ha sigut un dia de celebració després d'un llarg camí de patiment. "Vaig dir a la meva família que ens havíem de preparar per si hi havia una decisió negativa", explica, tot i que reconeix que no tenia cap pla previst més enllà de seguir pressionant el Congrés. Com si es tractés d'un auguri fallit, s'ha llevat aquest dijous "preparada per al pitjor". Un cop celebrada la millor notícia possible, Mariana Castro ha aterrat a una realitat precària. "Ara ja sabem què passarà amb les nostres vides, però només per dos anys". El temps de vigència del permís de residència que els concedeix el DACA després de la seva renovació. "No és manera de viure", conclou Castro.

Malgrat el que ha presumit Donald Trump per haver col·locat dos jutges afins a ell al Tribunal Suprem –que aquest dijous han votat en contra de la sentència–, el president ha reaccionat frustrat a la decisió de la màxima instància judicial del país. A través de Twitter, el mandatari ha qualificat les decisions preses pel Tribunal d'"horribles i amb càrrega política". En plural, perquè aquesta setmana els jutges també han determinat prohibir la discriminació laboral per l'orientació sexual o identitat de gènere dels treballadors. Doble cop per a l'agenda de la Casa Blanca. El president, com de costum, ha traduït la decisió en termes personals i ha llançat una pregunta als seus seguidors: "¿Teniu la impressió que no li agrado al Tribunal Suprem?"

El seu antecessor en el càrrec, i pare del programa DACA, Barack Obama, ha celebrat la decisió a través de les xarxes socials amb una crida a escollir Joe Biden com a president dels EUA al novembre. Obama ha dit que se sent "feliç" per les famílies afectades i ha demanat que "un Congrés demòcrata" permeti que "es creï finalment un sistema" migratori "que sigui d'una vegada per totes veritablement mereixedor d'aquesta nació d'immigrants".