Tala de roures centenaris per reconstruir Notre-Dame, dos anys després de l'incendi

BarcelonaAl bosc de Bercé, a l'oest de França, que al segle XVII produïa arbres per a la marina reial francesa, llenyataires equipats amb cascs i grans grues s'enfilen a roures centenaris per talar-los. Són exemplars majestuosos –els experts han marcat amb una rodona els elegits– de més de 20 metres de llarg i un de diàmetre. Cauen abatuts un a un i eixorden el so de les motoserres. Les autoritats franceses van decidir reconstruir la catedral de Notre-Dame tal com era abans de l'incendi del 15 d'abril del 2019, i això vol dir recórrer als materials originals. Per això França ha posat en marxa una operació per talar un miler de roures centenaris, escollits entre els millors exemplars de tot el país, per recuperar el que es van empassar les flames. El president Emmanuel Macron va prometre reconstruir la joia del gòtic en cinc anys però molts experts creuen que aquest termini és impossible.

Aquest estiu tot just s'acabaran les obres per assegurar l'edifici i podrà començar la reconstrucció pròpiament dita. Al gener els arquitectes responsables de la restauració van fer una particular comanda: un miler de roures grans i sense nusos ni irregularitats per refer la part més moderna de la catedral, l'agulla (de 96 metres) i el transsepte dissenyats i construïts al segle XIX per Eugène Viollet-le-Duc. Els arbres es van localitzar amb l'ajuda de drons i han estat curosament elegits perquè compleixin les dimensions requerides. En una mostra de centralisme jacobí i reivindicació nacional, es faran servir només arbres locals donats des de totes les regions del país. Segons Philippe Gourmain, l'expert forestal que supervisa l'elecció, els exemplars més valuosos tenen entre 220 i 230 anys. Els arbres es talaran fins a la primavera i s'assecaran entre 12 i 18 mesos fins que tinguin una humitat inferior al 30%. Després es farà una nova campanya de tala per a la coberta del transsepte, que requereix troncs més petits.

"Cal aclarir què vol dir reconstruir tal com era", explica a l'ARA Roger Miralles, arquitecte especialitzat en arquitectura del segle XIX i professor de la URV. "Han buscat el mateix tipus de roure que havia fet servir Viollet-le-Duc, però per assecar aquests arbres com es feia al segle XIX caldrien dècades. Per tant, ho faran amb un altre mètode i, aleshores, la composició i l'olor del material serà diferent". Miralles recorda que, al contrari, en el cas del Parc Güell es va optar per la fibra de vidre, un material que no existia a l'època de Gaudí i que, en canvi, va permetre conservar l'aspecte de l'obra original. "Tampoc queda clar per què es reconstrueix Notre-Dame: evidentment no és per fer-hi missa els diumenges. I si és un monument turístic que s'ha de veure des de fora, aleshores no calia buscar els roures originals".

En la restauració de l'agulla, com en l'original, també es farà servir plom, malgrat els problemes de contaminació al barri que va causar durant l'incendi, amb l'oposició de grups ambientalistes.

Reobertura el 2024

Les autoritats han posat l'organisme públic que pilota la reconstrucció en mans d'un general, Jean-Louis Georgelin, que s'ha fixat com a objectiu reobrir la catedral als fidels i als visitants l'abril del 2024, tot i que les obres no s'hauran acabat i, de fet, no tenen data de finalització. La reobertura, com volia Macron, podrà coincidir amb els Jocs Olímpics de París però, segons va dir el rector el Divendres Sant, les obres trigaran "entre 15 i 20 anys". De fet, les obres de reconstrucció de la catedral gòtica de Colònia després de la Segona Guerra Mundial van trigar més de 70 anys. Una de les dificultats és trobar artesans especialitzats: portadors, fusters, morters i mestres picapedrers amb prou talent per reproduir les obres del segle XII.

Fins ara s'han recaptat, amb aportacions de particulars i de grans empreses, 831 milions d'euros per a la reconstrucció, però les autoritats franceses no han acabat de tancar el pressupost. Segons les lleis seculars de França, l'estat és propietari de l'edifici, però el ministeri de Cultura només va aportar l'any passat dos milions d'euros per a les obres.