També des del banc dels acusats, Netanyahu perfila el seu llegat
BarcelonaHan calgut vuit anys perquè Benjamin Netanyahu comenci a defensar-se de les acusacions de corrupció. Dimarts el veterà primer ministre va participar en la primera sessió de la represa del judici, que aquesta vegada va tenir lloc en un tribunal de Tel-Aviv. Als 75 anys, té moltes coses a dir i podrà dir-les tres dies cada setmana si els jutges no fan cas als seus advocats i decideixen no reduir la seva presència davant del tribunal.
Netanyahu nega qualsevol implicació en els casos de corrupció. Les acusacions diuen que Netanyahu va pactar amb propietaris de mitjans de comunicació importants un bon tractament per a ell i la seva família a canvi de concessions empresarials multimilionàries, cosa que ell nega malgrat que hi ha prou indicis en sentit contrari.
Quant temps li queda al judici? Aquesta pregunta no té una resposta ràpida. Tot dependrà de l’actitud dels seus advocats. Els advocats han mostrat fins ara una intenció molt clara en el sentit d’ajornar els procediments tant com sigui possible. Si aquesta estratègia continua, és molt probable que el judici no s’acabi abans del 2027, o fins i tot més tard, segons alguns experts.
Podria no acabar amb una condemna si Netanyahu decideix en algun moment, abans de la sentència, pactar un acord amb la fiscalia. Si ho fa, probablement renunciaria a continuar la seva carrera política a canvi d’una condemna simbòlica. Però per a això encara falten anys, perquè la intenció de Netanyahu és continuar al càrrec tant de temps com pugui, i l’acord amb la fiscalia, si és que arriba, arribarà cap al final del judici, en el moment que més li interessi a l'acusat.
Canviant la fisonomia de la regió
El 2027 el Pròxim Orient podria ser molt diferent. És un tema sobre el qual Netanyahu està tornant una vegada darrere l’altra. L’oposició i la premsa crítica diuen que no hauria de parlar d’aquesta qüestió perquè no és una cosa que interessi al tribunal i no té res a veure amb la corrupció, però Netanyahu no para de dir que està canviat la fisonomia de la regió en benefici d’Israel, cosa que és veritat, almenys en un termini immediat.
En realitat, aquesta actitud forma part de la seva personalitat. De la mateixa manera, rebutja frontalment la formació d’una comissió estatal per investigar què va passar el 7 d’octubre del 2023, com es va arribar a aquell desastre que en poques hores va costar la vida a 1.200 israelians. Hi ha preguntes que tothom es fa: Hi ha algú que sigui responsable d’aquell fiasco, encara que sigui per omissió? Hi ha algú que no va veure venir la catàstrofe que va causar Hamàs?
En diverses ocasions, quan estava a l’oposició, Netanyahu va demanar la creació d’una comissió estatal per investigar fets gairebé banals en comparació amb els del 7 d’octubre. En canvi, ara està en contra d’una comissió semblant. No s’oposa al fet que hi hagi una comissió, però vol que sigui governamental, és a dir un panel que ell pugui manipular en el seu benefici.
Mentre el judici avança, Netanyahu podrà continuar canviant la fisonomia del Pròxim Orient. Com a mínim té tres anys al davant, i això és molt de temps. El gran desafiament continua sent l’Iran. Netanyahu vol passar a la història com el mandatari que va posar fi a la República Islàmica fundada el 1979. Una regió totalment prosionista seria el seu millor llegat i el seu triomf definitiu.
