Els tancs més moderns d'Alemanya no funcionen (i el país ara lidera la intervenció ràpida de l'OTAN)
Alemanya disposa del carro de combat més car del món, però l'està substituint per un de més antic perquè és més fiable
Dortmund (Alemanya)Alemanya disposa del carro de combat més car del món. Però no en pot fer gaire cosa. Almenys per ara. L’anomenat tanc Puma, que costa 17 milions d’euros cada exemplar, és el vaixell insígnia de la infanteria blindada de l’exèrcit alemany; un Fórmula 1 en la seva categoria militar. És prou lleuger per poder ser transportat per un Airbus A400 M, perfectament cuirassat, i molt precís en el tir. Una meravella si no fos perquè s’espatlla sovint.
Fa poques setmanes, durant un exercici al centre de pràctiques prop de Munster, al nord del país, els 18 Puma modernitzats que hi participaven es van avariar en el termini de vuit dies. Entre altres deficiències, es van detectar sobretot problemes amb l’electrònica. Un carro de combat fins i tot va patir un incendi de cables.
La notícia, avançada per Der Spiegel a partir d’una carta filtrada del major general Rupert von Butler, ha inquietat molt el govern de Berlín. “És un revés dur”, va admetre la ministra alemanya de Defensa, Christina Lambrecht, ja prou criticada per la lentitud amb què gestiona la reforma del Bundeswehr, l’exèrcit federal, subjecte a un pla de renovació de 100.000 milions d’euros.
Lambrecht ha advertit a les empreses armamentistes germàniques Krauss-Maffei Wegmann i Rheinmetall, constructores del Puma, que fins que no s’identifiquin i eliminin les causes de les avaries d’aquests tancs no vol invertir-hi més diners. La modernització de més carros de combat d’aquest tipus, aprovada a mitjans de desembre pel Bundestag (cambra baixa del Parlament) no s’ordenarà, encara. I la compra de més Puma, prevista per a aquest any, està en dubte. “Fins que el vehicle no demostri ser estable no n’hi haurà més comandes. La nostra tropa ha de poder estar segura que els seus sistemes d’armes són robustos i segurs”, va indicar la ministra, que espera amb urgència un informe d’anàlisi del problema per part dels departaments competents.
En el pitjor dels casos podria passar que cap dels 350 Puma de l’exèrcit alemany tingui futur. De moment, serà substituït per altres carros de combat antics però fiables que també tenen nom de mamífer carnívor, els Marder (marta, en català).
Un líder en dubte
La sensació de ridícul al ministeri de Defensa de Berlín s’agreuja si es té en compte que Alemanya va assumir la direcció de la nova força d’intervenció ràpida de l’OTAN, la Very High Readiness Joint Task Force (VJTF), aquest 1 de gener. La VJTF és la punta de llança de les forces de reacció a les crisis de l’OTAN, que han de desplegar-se en llocs conflictius en un termini de dos a set dies.
Com que els 18 moderns Puma que van fer figa en unes maniobres recents no estan per ara operatius, les unitats de combat que l’exèrcit alemany posarà en marxa a principis d'aquest any a Lituània no seran de tecnologia ultramoderna sinó que seran els Marder, que porten més de 50 anys fent servei a la Bundeswehr.
Els problemes dels Puma porten cua des de fa temps. Lambrecht ja va haver de reconèixer a l’abril que del total de 350 tancs d’aquest tipus que tenen les forces armades alemanyes només 150 estan, de fet, llestos per funcionar. La raó: falten peces de recanvi per als carros.
Aquest error de planificació és especialment incòmode per al govern de Berlín, perquè no queda en evidència en temps de pau sinó enmig d’una compromesa situació d’inseguretat a Europa arran de la invasió russa a Ucraïna.
Veus de la coalició governamental que lidera el canceller, Olaf Scholz, temen que aquest contratemps amb els Puma allunyin encara més l’entrega de tancs alemanys a Kíiv. El Bundeswehr continua necessitant els seus Marder, però l’expert en defensa del partit verd, Sebastian Schäfer, insta a fer possible l’entrega urgent tant de Marder com de Leopard 2 a partir de les existències de la indústria.
Massa moderns i sofisticats
La trajectòria dels Puma simbolitza els errors de la indústria armamentista alemanya de les últimes tres dècades. Quan els caps de la Unió Europea van acordar a finals del segle passat formar tropes d’intervenció ràpida, els alemanys es van llançar a una cursa per desenvolupar la millor de les millors tecnologies aplicades a l’exèrcit, en comptes de concentrar-se en fer evolucionar el que ja estava demostrat que funcionava.
Segons els ambiciosos dissenys, el Puma havia de pesar força menys tones que els Marder per facilitar-ne el transport en Airbus i havia de ser, alhora, tan resistent i mòbil com el carro de combat Leopard 2. Havia d’oferir, a més, un blindatge fort contra mines, trampes explosives i projectils de bazuca. Havia de comptar amb un sistema de míssils guiat i altres prestacions tècniques altament complexes. En la recerca de la viabilitat tecnològica es va fer que la torreta del tanc pesés molt menys, però que hagués de ser dirigida –armes i òptiques– a distància a través de nombrosos sensors.
Aquí resideix un dels principals problemes del Puma. Ple de cables, connexions amb una dotzena d’ordinadors i softwares amb un milió de línies de programació, el Puma és impossible de reparar per un mecànic clàssic de tancs i depèn, per a la seva posada a punt, d’experts en informàtica molt específics que poc sovint són al lloc de les maniobres.