Tot tement la victòria de l’enemic interior

WashingtonEl dia de les eleccions ha deixat de ser la festa de la democràcia per convertir-se en la zona zero de totes les pors. Por que algú faci una bogeria, por que guanyi Trump, que guanyi Harris o que el país canviï per sempre. La por és una condició diària de la vida americana des de l’11 de setembre de 2001, però, a poc a poc, l’enemic exterior s’ha anat convertint en enemic interior, i, a sobre, des del 2016, el general Trump ha donat l’ordre de no fer presoners.

Mirin, si no. M’acosto a una voluntària de Harris, asseguda en una cadira de càmping, d’aquestes amb forat al braç per posar-hi el vas. És a uns reglamentaris deu metres de la porta d’un col·legi electoral instal·lat en una parròquia de l’església episcopal de l’avinguda Massachusetts de Washington. Reparteix fulls amb instruccions i les paperetes emplenades. El districte és tan aclaparadorament demòcrata que per part de Trump no hi ha ningú, només un rètol. Són les vuit del matí i ja hi ha cua: “És la primera vegada que ho veig així. Perdoni, m’està parlant com a periodista? Perquè si és així, m’estimo més no donar-li el nom i que no em faci fotos. He vingut a ajudar, no a complicar-me la vida”.

– Vol dir que se la complicaria?

– Miri, fa unes setmanes vaig assistir a un briefing sobre el vot anticipat, i hi havia un delegat de Trump que va començar a dir-me: “Sembla mentida que representis una candidata que està a favor de l’assassinat de nadons”. Jo li deia que això no era veritat fins que al final li vaig dir: “Mira, no vull discutir amb tu. Saps perfectament que això no és veritat perquè matar nadons és un delicte. Millor que ho deixem córrer”.

– Qui creu que guanyarà?

– Començo a pensar que guanyarem. El 2016, Trump va guanyar perquè molts demòcrates van donar per descomptada la victòria de Hillary i es van quedar a casa. Avui veig que tothom està venint a votar.

Una que ja ha votat és la Jeannette Cruz, dissenyadora gràfica. Va néixer a Puerto Rico fa 35 anys i ha votat per Kamala. "Quan vaig sentir l’humorista de Trump al Madison Square Garden dient que érem una illa d’escombraries flotant va ser molt dolorós per a mi. A Puerto Rico tenim problemes, qui no en té?, però no és motiu per burlar-se'n d’aquesta manera. Va ser indignant. Em vaig encendre tant que vaig trucar al meu pare i li vaig dir que no s'esperés avui a votar, sinó que fes vot anticipat per la Kamala."

– Hi ha racisme contra els porto-riquenys?

– A vegades notes que hi ha algú que no et saluda p’atràs [que no torna la salutació], i la majoria no sap que tenim la ciutadania americana perquè estem associats als Estats Units i ens veuen com a qualsevol altra immigrant il·legal. Hi ha gent molt contrària a la immigració i no m’ho explico, perquè si tiren enrere en la seva família, els seus avis o besavis segur que eren immigrants.

– Harris la representa?

– Molt, que pugui ser la primera dona presidenta em dona molta esperança que les coses poden canviar. És un moment ben històric perquè les dones ens obrim pas. Noto el masclisme a la feina. Els homes ocupen els principals llocs executius.

A mig matí, Abraham Lincoln no té gaire feina a vigilar el país des del seu setial de marbre al Mall de Washington. Els empleats federals deuen estar teletreballant, i com que moltes escoles són col·legis electorals, avui no hi ha classe. Pocs turistes al peu de l’obelisc, allà on al nord es veu la Casa Blanca, a l’est el Capitoli, i al sud el memorial Jefferson. Un urbanista francès, Pierre L’Enfant, els va planificar una capital per fer caure de cul les visites. La màgia de la grandesa neoclàssica es manté intacta vora dos segles i mig després. La Casa Blanca, construïda per esclaus (entre els quals, un avantpassat de Michelle Obama) espera, rodejada de tanques, que arribin Trump o Harris. És la por.