França demana a Espanya i Suïssa que tanquin les estacions d'esquí
París i Berlín volen aturar l'activitat i Àustria la mantindrà però sense turistes
SabadellLes pistes d’esquí s’han convertit en un nou camp de batalla entre els líders europeus, que no es posen d’acord sobre si han d’estar tancades durant les vacances de Nadal, com a mesura per contenir l’expansió del covid-19, o bé si han de poder obrir per no ensorrar econòmicament el sector. França, Alemanya i Itàlia fan front comú a favor de mantenir clausurades les estacions d’esquí fins al gener, però han topat amb l’oposició d’Àustria, que té intenció d’obrir-les. Ho farà, això sí, limitant-hi l'accés als turistes.
França, que ha tancat les seves estacions, ha anunciat que posarà controls a les fronteres per evitar que la gent vagi a esquiar als països on estan obertes i ha demanat a Espanya i Suïssa que tampoc les obrin. En una entrevista aquest dimecres al migdia a la cadena BFMTV, el primer ministre Jean Castex ha reconegut que "Espanya i Suïssa no s'orienten ara en aquest sentit" però que "la diplomàcia continua". El president francès, Emmanuel Macron, havia demanat dimarts un acord a nivell europeu i havia avançat que, en cas contrari, adoptaria mesures "restrictives i dissuasives" per impedir que els ciutadans francesos viatgessin a l’estranger per esquiar, per evitar que anessin a zones amb risc d’infecció i per no provocar una “situació de desequilibri” entre els equipaments d’uns i altres països. Després d’un mes de confinament domiciliari, França ha començat aquest cap de setmana passat una desescalada per fases que s’allargarà fins a finals de gener.
De moment, la petició de Castex ha sigut desoïda: Catalunya ha anunciat aquest mateix dimecres que obrirà les estacions a partir del dia 9 i Suïssa només es planteja, ara per ara, reduir la capacitat dels remuntadors. És la proposta que ha fet el ministre de Salut helvètic, Alain Berset, però ara per ara la posició del govern és que les estacions podran obrir si compleixen determinades mesures de seguretat. Segons informa Reuters, moltes d'aquestes infraestructures ja s'han adaptat a la pandèmia i han instal·lat sistemes de desinfecció dels telecadires, entre altres mesures. En tot cas, l'executiu suís podria reorientar el seu posicionament en aquesta matèria a la reunió que té prevista per a aquest divendres.
La tercera via d'Àustria
En canvi, qui sí que ha cedit a les pressions de França i Alemanya és el canceller austríac, Sebastian Kurz, que ha buscat una sortida intermèdia al conflicte: tal com avançaven aquest dimarts alguns mitjans del país, Àustria (que dilluns iniciarà la desescalada després de tres setmanes de confinament) ha anunciat aquest dimecres que les pistes d'esquí estaran en funcionament a partir del 24 de desembre, però serà pràcticament impossible que hi pugui haver turistes. D'una banda, l'hostaleria i la restauració estaran tancades fins al 7 de gener; de l'altra, s'ha imposat una quarantena de deu dies (que es podria escurçar en cas de donar negatiu després de cinc dies d'aïllament) a qualsevol persona que entri a Àustria procedent d'un país amb una incidència acumulada de més de 100 casos per 100.000 habitants durant les dues setmanes anteriors. Aquesta limitació, que serà vigent fins al 10 de gener, afecta pràcticament tot Europa i ha sigut ben rebuda des de Berlín: "Dono la benvinguda a les normes que Àustria ha anunciat avui", ha dit el ministre de Salut alemany, Jens Spahn.
La setmana passada la cancellera alemanya, Angela Merkel, havia proposat que fos la Unió Europea qui imposés l’obligació de mantenir clausurades les estacions d’esquí fins passat festes, tal com passarà al seu país. Kurz va respondre que aquesta era una qüestió en la qual Brussel·les “no hauria d’interferir” i la Comissió Europea li va donar la raó argumentant que la Unió no té competències sobre aquest àmbit, tot i que va advertir dels riscos d’aixecar massa d’hora les restriccions.
En el cas d’Itàlia, el primer ministre, Giuseppe Conte, no preveu autoritzar l’obertura d’aquestes instal·lacions fins al 10 de gener: “No ens ho podem permetre”, va afirmar. El país està ara mateix en el moment més crític de la segona onada de la pandèmia: dimarts hi van morir 853 persones per covid-19, una xifra que només s’havia superat dos cops al març.
Un precedent preocupant
Es dona la circumstància que, a l’inici de la pandèmia, l’estació d’esquí d’Ischgl, situada precisament a Àustria, va ser un focus d’expansió del virus arreu del món: milers de persones arribades de més de 40 països s’hi van contagiar i després van exportar el covid als seus llocs d’origen. Molts d’ells van presentar una demanda contra les autoritats austríaques per negligència, ja que consideraven que havien mantingut oberta l’estació, malgrat tenir indicis dels contagis, per motius econòmics. Segons ha detallat l’economista d’ING Carsten Brzeski al Financial Times, els esports d’hivern representen al voltant del 4% del PIB d’Àustria i el 8% dels llocs de treball durant els mesos d’hivern.
