Tensió en la recta final de la COP29: els esborranys d'acord no convencen ningú

BarcelonaQuan falta un dia perquè s'acabi formalment la COP29 -tot i que les previsions ja apunten que s'allargarà fins dos dies després de la cloenda-, s'han fet públics aquest dijous els primers esborranys d'acord en els diversos temes clau d'aquesta cimera climàtica de l'ONU. Els més importants són el que tracta de pactar un nou sistema de finançament per als països més pobres, en què encara no surt una xifra concreta d'ajudes, i el que tracta d'avançar en la promesa de la cimera passada de "fer una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils".

Tant en un cas com en l'altre, els textos que s'han fet públics han resultat decebedors per a gairebé tothom. El comissari d'Acció Climàtica de la UE, Wopke Hoekstra, ha estat especialment crític amb el segon, i en una compareixença de premsa des de Bakú ha dit que era "totalment inacceptable" perquè "va en la direcció contrària" al que calia i fa fins i tot marxa enrere d'aquella promesa d'abandonar el petroli i el gas.

El text que s'ha publicat sobre finançament, el tema clau de la cimera de Bakú, té encara dues opcions molt allunyades: la que proposen els països pobres i la que proposen els països rics. Però en totes dues opcions la xifra —que es proposa aconseguir anualment per ajudar els governs més impactats per la crisi climàtica i amb menys recursos per combatre-la— és encara una x als documents. Tant en una opció com en l'altra aquesta x va seguida de la paraula bilions (trillions en anglès), però les dues propostes difereixen en com haurien d'arribar aquests diners. En la proposta dels països receptors d'aquests diners, els recursos arribarien en forma de "subvencions o ajudes en termes similars a una subvenció", mentre que en la proposta dels rics aquests bilions inclouen tota mena de contribucions, públiques o privades, de "totes les fonts" i tipus d'ajuda (també préstecs) i sense que hagin de ser necessàriament inversions en països en desenvolupament. El text de la proposta dels països pobres especifica que han de ser ajudes "dels països desenvolupats als països en vies de desenvolupament", però la proposta dels països que haurien de pagar no fa aquesta apreciació.

Encara que no surten al text, l'objectiu dels països pobres és aconseguir 1,3 bilions de dòlars anuals per a aquest fons de finançament climàtic entre el 2025 i el 2035, i això inclouria "provisions" d'ajudes públiques mínimes, que alguns països plantegen que siguin almenys 900.000 milions i d'altres 400.000 milions. En canvi, la proposta dels països rics ja parla d'aconseguir la quantitat de diners que sigui "per al 2035", ajornant així l'inici del compromís de pagament. Tot i que no han posat xifres concretes sobre la taula, Politico va filtrar que la proposta de la Unió Europea rondaria els 200.000 o 300.000 milions de dòlars anuals, un xifra que les ONG climàtiques consideren "irrisòria" respecte al que realment es necessita.