Decepció global a la COP29: els països rics forcen un acord a la baixa

BarcelonaBen entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

El text aprovat preveu "mobilitzar" un total d'1,3 bilions per a finançament climàtic en general, amb inversions de molts tipus, i orígens i destins diversos. D'aquesta xifra total, 300.000 milions serien ajudes dels països més rics als més pobres, i poden incloure també aportacions "voluntàries" de països en vies de desenvolupament, una referència pensada per a la Xina i l'Índia, que encara es considera que formen part d'aquest grup. Els països pobres demanaven en un inici que la totalitat dels 1,3 bilions fossin ajudes directes dels països desenvolupats, però durant la negociació ja van assumir que no seria així i van fixar altres xifres límit. Alguns grups negociadors van arribar a baixar fins als 500.000 milions com una xifra d'ajudes directes assumible, però han hagut d'acceptar molt menys.

Activistes climàtics denunciaven que, després de tres anys de negociar aquest nou sistema de finançament, s'hagi esperat fins a l'últim moment per posar xifres concretes sobre la taula totalment insuficients. "Ara, amb l'ajuda d'una presidència de la COP29 incompetent i utilitzant la futura administració Trump com a amenaça, obliguen els països en desenvolupament a acceptar un acord que no només no representa diners nous reals, sinó que també pot augmentar el seu deute", denunciava a The Guardian Claudio de Angelo, de l'Observatori Brasiler del Clima.

Quan la cimera estava ja en temps de descompte, dissabte al migdia, els representants dels països més pobres i vulnerables davant la crisi climàtica van intentar fer un cop de força i van marxar de la sala de negociacions, però el moviment no va aconseguir l'efecte esperat. Els països rics, especialment els Estats Units i el Japó, amb el beneplàcit de la UE, van pressionar per imposar la xifra màxima de 300.000 milions, que era una mica superior a la del primer esborrany que s'havia fet públic divendres (250.000 milions), però quedava lluny de les aspiracions dels països pobres, que han d'afrontar una crisi que no han creat. També països petroliers com l'Aràbia Saudita han maniobrat per aigualir els textos resultants de la COP29 i el president de la cimera, el ministre azerbaidjanès Mukhtar Babayev, s'ha afanyat a donar el cop de mall per segellar un acord sobre finançament que alguns observadors qualificaven de “traïció”. "És una traïció tant a les persones com al planeta per part de països rics que diuen que es prenen seriosament el canvi climàtic", deia Mohamed Adow, representant de Power Shift Africa, que forma part de la xarxa d'ONG climàtiques.

L'acord sobre emissions, ajornat un any

L'altra sorpresa de la nit ha estat la incapacitat de tancar un acord en matèria de mitigació, és a dir, de reducció d'emissions de CO₂. I això ha estat perquè el text que es negociava en aquest apartat ha eliminat en l'últim moment la menció als combustibles fòssils que es va aconseguir a la cimera de l'any passat a Dubai, la COP28, i molts països han rebutjat que s'aprovés sense aquesta menció. Com que les decisions han de ser per consens, no ha pogut adoptar-se el text i Babayev ha decidit que es traslladi a la COP30 de l'any que ve, que se celebrarà al Brasil. El pròxim mes de febrer, de fet, tots els estats han de presentar nous plans estatals amb compromisos més ambiciosos de retallada d'emissions.

Pacte sobre mercats de carboni

L'única notícia positiva de la jornada, i tampoc ho és del tot, va ser un acord segellat en matèria de mercats de carboni. El text pactat, que desplega l'article 6 de l'Acord de París, desencalla una negociació que estava estancada des de feia més de quatre anys, però el resultat final no ha agradat a les ONG climàtiques. "El mecanisme del mercat del carboni acordat a la COP29 no és una solució de finançament climàtic i només proporcionarà un salvavides a la indústria contaminant dels combustibles fòssils, a la qual permetrà compensar les emissions", deia Greenpeace. "L'acord assolit sobre els mercats de carboni de l'article 6 a la COP29 de Bakú corre el risc d'inundar els mercats de carboni de cowboys en un moment en què el món necessita un xèrif", corroborava també Carbon Market Watch. El nou acord fixa mesures massa laxes, entenen, per regular un mercat en el qual els països que emeten poc CO₂ poden vendre els seus "drets d'emissió" als que en generen més, amb garanties de comptabilitat i registre per part de l'ONU.

Però el tema clau d'aquesta cimera de Bakú eren els diners, ja que la trobada havia de servir per establir el nou sistema de finançament climàtic per a la pròxima dècada. El sistema pactat a l'Acord de París per als cinc primers anys, que expira el 2025, deia que els països rics pagarien 100.000 milions de dòlars anuals als més pobres per ajudar-los a afrontar l'emergència climàtica. Però aquesta xifra no va arribar a fer-se efectiva fins al 2023 i de seguida va quedar clar que era totalment insuficient, a més del fet que incloïa moltes formes de finançament que no eren ajudes sinó préstecs. Tot això s'hauria de resoldre amb el nou sistema per al 2025-2035. Però l'acord parla de "mobilitzar" 1,3 bilions com un objectiu genèric i fixa només 300.000 milions com ajudes directes anuals, però que no arribarien fins al 2035. S'ha inclòs una clàusula al text per dir que la cimera de l'any que ve a Brasil, la COP30, ha d'intentar elevar aquests objectius, tot i que la referència és una mica vaga.

Aquest dissabte, els països més pobres havien intentat una revolta, però finalment van haver d'accedir a l'acord. Els portaveus de dos grups negociadors, el dels petits estats insulars (AOSIS) i el dels estats menys desenvolupats (LDC), van sortir de la sala i van abandonar el diàleg, que intentava encara arribar a un acord sobre el finançament climàtic que hauria de permetre a aquests governs pobres fer front a l'emergència climàtica. "Els països de l'LDC han marxat de la reunió sobre finançament dient que no volen associar-se amb un text que soscava la lluita climàtica", confirmava a les xarxes un dels líders de la xarxa d'ONG climàtiques que actuen d'observadors a la cimera, Mohamed Adow. Tanmateix, un dels representants dels països indignats deia que la sortida era "temporal fins que s'aconseguís un acord just". Finalment, però, es van veure obligats a acceptar el text aigualit davant la disjuntiva que podria ser allò o res.