Tercer i definitiu 'no' de Nova Caledònia a la independència

BarcelonaNova Caledònia ha tornat a rebutjar, per tercera vegada en tres anys, independitzar-se de França. El referèndum s'ha saldat amb una caiguda molt significativa de la participació, que s'ha situat al voltant del 65%, de més de 30 punts percentuals respecte a les dues anteriors consultes, quan havia fregat el 80%. Malgrat que pot semblar paradoxal, el resultat suposa una certa victòria per als independentistes, que havien fet una crida al boicot després que França ignorés la seva demanda d'ajornar el referèndum fins al 2022.

El 96% dels votants s'ha pronunciat en contra de la independència d'aquest arxipèlag situat al Pacífic sud, a 17.000 quilòmetres de la metròpoli i a 1.500 de l'est d'Austràlia. La xifra contrasta amb els resultats dels anteriors referèndums: al primer, celebrat el 2018, el 'no' es va imposar amb el 56,4% dels vots, i al segon, el 2020, els contraris a la independència van baixar fins al 53,2%. Es va evidenciar, d'aquesta manera, que els partidaris de separar-se anaven guanyant terreny.

La crida al boicot, motivada per l'impacte del covid i la inestabilitat política per la recent formació del govern, ha tingut un gran seguiment, sobretot a les zones de l'arxipèlag on els canacs, la població autòctona, són majoritaris.

La consulta d'aquest dissabte és la tercera i l'última, segons estipulen els acords de Nouméa que es van signar el 1998 amb París per posar punt final als aldarulls que durant anys havien sacsejat l'illa com a fruit de les aspiracions d'independència dels indígenes canacs i l'oposició dels descendents dels colonitzadors.

El govern francès, que controla la seguretat, la defensa, la justícia i la política exterior en aquest territori d'ultramar, ha deixat clar que una caiguda de la participació no en qüestiona el resultat, i que cal acceptar-lo com a definitiu. Tot i això, és conscient que el tercer referèndum no suposa acabar amb el procés polític, i ha anunciat l'obertura de negociacions amb totes les forces polítiques de l'illa.

"Els neocaledonians han triat seguir sent francesos. Ho han decidit de manera lliure", ha subratllat el president francès, Emmanuel Macron, en un discurs televisat aquest diumenge, i ha instat a "respectar" el resultat. Malgrat tot, ha admès que "no es pot ignorar que l'electorat segueix profundament dividit", i ha anunciat que ara comença un "període de transició".

Els partits independentistes de Nova Caledònia van avisar abans de la celebració del referèndum que si es complien les previsions de baixa participació, la consulta no hauria de tenir validesa legal, i van assegurar que estan disposats a recórrer a instàncies internacionals perquè s’invalidi. També van afirmar que no participaran en les discussions per gestionar el resultat del referèndum i debatre el futur d'aquest arxipèlag que França es va annexionar el 1853.