Terratrèmol a la dreta francesa: el líder d'Els Republicans, expulsat del partit per voler pactar amb Le Pen

ParísLa crisi de la dreta ha viscut moments esperpèntics aquest dimecres, inèdits en la política francesa. El president d'Els Republicans, Éric Ciotti, ha estat expulsat per unanimitat del seu propi partit després que ahir proposés fer un pacte electoral amb l'extrema dreta de Le Pen per a les eleccions legislatives anticipades del 30 de juny i del 7 de juliol. Ciotti, que ha rebut una allau de crítiques internes en les últimes hores per la proposta, ha confirmat aquest dimecres la seva intenció d'aliar-se amb l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, que va obtenir una àmplia victòria en les eleccions europees de diumenge passat. La decisió de Ciotti ha provocat un cisme a la dreta francesa, que li pot passar factura a les eleccions.

Després de l'anunci, que va provocar una rebel·lió interna al partit amb diverses peticions de dimissió per part de pesos pesants de la formació política, Ciotti va decidir clausurar la seu oficial d'Els Republicans (LR), situada a la plaça del Palau Bourbon, al·legant qüestions de seguretat. S'hi va quedar atrinxerat sense deixar entrar ningú. Això va obligar els membres de l'executiva, entre els quals hi ha el president del Senat, Gérard Larcher, diversos presidents regionals i l'exministre i excomissari europeu Michel Barnier, a reunir-se en una fundació privada anomenada Musée Social, on van prendre la decisió de cessar Ciotti.

El fins ara president de la dreta tradicional ha reaccionat amb un comunicat a les xarxes en què assegura que la decisió de l'executiva del partit és "il·legal" i ha afirmat que la recorrerà davant la justícia. "Soc i segueixo sent el president" d'Els Republicans, ha dit ten una entrevista a CNews. Ciotti ha tancat amb clau la seu del partit al matí, però la secretària general de LR, Annie Genevard, tenia una còpia de les claus i finalment a la tarda ha pogut obrir les oficines d'Els Republicans, acompanyada d'altres membres del partit i enmig d'una gran expectació mediàtica, però Ciotti ja no hi era. La imatge era surrealista.

El pacte entre Le Pen i els conservadors, doncs, queda en l'aire. Però ara per ara només el defensen Ciotti i una altra diputada d'Els Republicans, Christelle d'Intorni, mentre que 59 dels 61 diputats electes del partit s'hi oposen. La comissió d'investidura del partit ha decidit aquest dimecres, de fet, incloure en la candidatura per a les eleccions del juny aquests 59 diputats que volen mantenir el cordó sanitari i n'han exclòs, doncs, Ciotti i D'Intorni. "Hi haurà un candidat d'Els Republicans contra Eric Ciotti a la seva circumscripció", ha advertit el cap dels diputats del partit, Olivier Marleix, a l'Agence France-Presse. La nit de dimarts, en canvi, Reagrupament Nacional va anunciar que "algunes desenes" de diputats d'Els Republicans sí que se sumarien al pacte.

La crisi política s'ha estès també a l'altre partit d'extrema dreta, Reconquesta, en què la número dos del partit, Marion Maréchal (neboda de Marine Le Pen), ha trencat amb el líder del partit, Eric Zemmour, per unir-se, ha dit, a l'aliança electoral entre LR i el Reagrupament Nacional (RN) de la seva tia. Una aliança, però, que només dona per feta ja l'extrema dreta. En una declaració a la premsa, flanquejada per tres eurodiputats més del seu partit que van ser elegits com ella diumenge passat (d'un total de cinc), Maréchal va criticar Zemmour per voler presentar candidats que competeixin amb el que ha anomenat la "coalició de dretes" de Le Pen amb una part d'Els Republicans. Maréchal, que va trencar políticament amb la seva tia Marine Le Pen i va marxar de RN el 2017, va tornar a la política activa el 2022 en suport de la candidatura de Zemmour a l'Elisi. Diumenge passat, ja com a vicepresidenta del partit, encapçalava la llista a les europees de Reconquesta, que es va endur el 5,5 % dels vots.

Macron diu que és "pactar amb el diable"

El sisme a la dreta francesa arribava el mateix dia que Emmanuel Macron llançava també la campanya per les eleccions legislatives. Tres dies després d'haver dissolt l'Assemblea Nacional, el president de la República ha fet aquest dimecres la primera compareixença amb aires de míting, defensant el seu llegat i, sobretot, carregant contra les aliances electorals que s'estan teixint a la dreta i a l'esquerra francesa. "Són contra natura", ha resolt Macron en referència al pacte anunciat entre els partits d'esquerra per concórrer junts les eleccions del 30 de juny i el 7 de juliol i també a la hipotètica aliança entre Els Republicans –la dreta tradicional, el partit de Sarkozy– i l'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional.

El president de la República ha criticat durament la possible aliança de la dreta amb Le Pen. El cap de l'estat ha acusat Ciotti d'haver fet "un pacte amb el diable" i de "girar l'esquena en poques hores al llegat del general De Gaulle, Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy". "Des de diumenge cauen les màscares", ha proclamat. Segons Macron, les eleccions "són una prova de veritat entre els que decideixen fer prosperar els seus propis interessos i els que volen fer prosperar França".

Si finalment hi hagués una aliança entre alguns diputats conservadors i el partit de Le Pen, per primera vegada a França es trencaria el cordó sanitari. Ha passat en molts països europeus –fins i tot a Espanya–, però fins ara cap partit a França havia pactat amb l'extrema dreta. Això podria canviar en qüestió d'hores o de dies. En qualsevol cas, una aliança a dreta i esquerra deixaria Macron aïllat i amb poques possibilitats d'aconseguir la majoria a l'Assemblea.

Enquestes favorables a Le Pen

Tot i que encara no estan tancades totes les aliances ni se saben els noms dels candidats als comicis, les enquestes d'intenció de vot donen la victòria a Le Pen. Es convertiria en primera força a l'Assemblea, tot i que difícilment obtindria la majoria absoluta. Alguns analistes consideren que la decisió del president de la República de convocar eleccions suposa donar poder polític a Le Pen, que podria acabar a l'Elisi en les pròximes eleccions presidencials, previstes per a d'aquí a tres anys. "No vull donar les claus del poder a l'extrema dreta el 2027. Vull un govern que pugui actuar per satisfer les demandes dels francesos", ha assegurat.