Els morts al terratrèmol de Myanmar pugen a 2.700, una catàstrofe que posa a prova la dictadura militar

BarcelonaGairebé vint-i-quatre hores després del terratrèmol de magnitud 7,7 que va sacsejar el centre de Myanmar, només hi havia 144 víctimes confirmades. Eren les d'un hospital que s'havia ensorrat. No va ser fins a l'endemà que la junta militar va fer públic el primer balanç: 1.644 morts, 2.389 ferits i 30 desapareguts. Aquest dimarts, després de dos dies sense actualitzar dades, el balanç ha pujat a 2.719 morts, 4.521 ferits i 400 desapareguts, segons la televisió xinesa CCTV que citava fonts del govern militar. Aquests silencis no són casuals: és el segell de l’opacitat sistemàtica del règim birmà, que controla la informació amb puny de ferro. Però també reflecteix la debilitat de la junta militar, que, enmig del caos creixent, afronta un repte majúscul: demostrar que té el control del país.

Des que el Tatmadaw (l'exèrcit birmà) va assumir el poder a través del cop d'estat de l'1 de febrer del 2021, la seva junta militar ha governat amb mètodes de terror, i s'ha enfrontat als diversos grups armats que van sorgir com a reacció. Després de les protestes contra el cop d'estat, que es van saldar amb 4.000 morts i 25.000 detinguts, van sorgir les anomenades Forces de Defensa Popular (PDF en anglès), formades majoritàriament per població civil. També es van unir a lluitar contra l'exèrcit alguns grups ètnics (a Myanmar n'hi conviuen més de 130) que ja feia anys que combatien per la seva independència. La majoria de les milícies opositores responen al comandament del Govern d'Unitat Nacional (GUN), l'oposició a l'exili que agrupa alguns membres de l'antic govern democràtic, liderat de facto per la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, el partit de la qual va guanyar les eleccions del 2021, i que va ser detinguda després del cop d'estat.

El conflicte ha provocat una crisi humanitària majúscula –amb el desplaçament intern d'almenys 3,5 milions de birmans– agreujada per la hiperinflació i les sancions econòmiques que diversos països han imposat al règim. Qui més l'ha patit són els rohingyes, una minoria ètnica musulmana que ha sofert els atacs i la persecució dels dos bàndols.

Intensificació dels combats

"Des de l’octubre de 2023, els enfrontaments entre l’exèrcit i faccions insurgents de l'oposició s’han intensificat i estès per tot Myanmar", explica a l'ARA Dídac Cubeiro, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que afegeix que l’exèrcit ha dut a terme campanyes de reclutament forçós que han provocat el desplaçament d’uns tres milions de persones de les àrees afectades.

Les faccions de l'oposició han infligit cops molt durs al govern militar, que han perdut grans extensions de territori, fins i tot a les fronteres amb la Xina i Bangladesh. De fet, segons es desprèn d'un estudi recent de la BBC, el Tatmadaw només controla efectivament el 21% del país. En canvi, ha estat acusat de bombardejar repetidament la població civil.

Possibilitat d'una treva?

Aquest diumenge el GUN es va comprometre a aturar els combats durant almenys dues setmanes per facilitar l'accés de l'ajuda humanitària a les zones afectades pel terratrèmol. ¿Podria ser l'inici d'una pau definitiva? Sembla que no. Tot i la gravetat de la situació, la junta militar no ha aturat les operacions militars, i ha seguit amb atacs aeris a la regió de Sagaing i a l'estat de Karen. "Això demostra una falta de voluntat del Tatmadaw per adoptar una treva completa, fet que pot dificultar l'accés equitatiu a l'ajuda humanitària", recalca Cubeiro.

D'altra banda, el règim no ha donat gaire suport visible a les zones afectades pel terratrèmol. Així ho expressava Richard Horsey, assessor sènior de Myanmar de Crisis Group, a Reuters: "les brigades de bombers locals, els equips d'ambulàncies i les organitzacions comunitàries s'han mobilitzat, però els militars, que normalment es mobilitzarien per donar suport en una crisi així, no es veuen enlloc".

Per tot això, Cubeiro considera que la gestió del terratrèmol pot marcar un punt d'inflexió. La "resposta insuficient" del règim podria fer guanyar suport popular a la resistència, sobretot en zones devastades com Sagaing. O bé la junta militar podria utilitzar el desastre com "una excusa per intensificar el control sobre les regions afectades, restringir l'ajuda humanitària i consolidar el seu poder mitjançant el control dels recursos".

El paper de la Xina

Molts països s'han compromès a enviar ajuda humanitària a Myanmar per mirar de pal·liar els efectes de la devastació inèdita del terratrèmol. Però qui hi ha destinat més recursos és Pequín, històric aliat de Nay Pyi Taw, que ha promès aquest dilluns una injecció de 13,9 milions en un fons d'emergència, però que alhora continua mantenint un suport estratègic al règim militar per protegir les seves inversions en infraestructures clau com el port de Kyauk Phyu. Aquest gest, segons Cubeiro, cal llegir-lo en el marc del predomini regional xinès i el seu desig de garantir l'estabilitat a la regió. "La Xina intenta posicionar-se una vegada més al costat del règim autoritari birmà per evitar que forces estrangeres aprofitin el caos per desestabilitzar la regió", afirma l'analista.