Els tests massius, la fórmula de Dinamarca per a la reobertura amb poca vacunació
Per tornar a restaurants o activitats d'oci caldrà un certificat d'immunització o un resultat negatiu
Malmö (Suècia)Dinamarca es prepara per a la reactivació de la seva vida social, que porta tres mesos sota mínims per frenar la propagació del coronavirus. Escoles, centres comercials, restaurants, museus, gimnasos, cinemes..., tot anirà tornant a una certa normalitat durant el pròxim mes i mig. El govern socialdemòcrata ha pactat aquesta setmana un pla de reobertura gradual amb pràcticament tots els partits amb representació parlamentària; un pla que es basa en una fórmula amb doble component: vacunes i tests massius.
Per poder tornar a gaudir de moltes de les activitats d’oci, els danesos hauran d’ensenyar un certificat que demostri que estan immunitzats contra el covid (que han rebut la vacuna o que tenen anticossos perquè ja han passat la infecció) o bé el resultat negatiu d’un test fet durant les 72 hores anteriors.
El programa de vacunació danès està patint les mateixes traves que els de la resta d’Europa, i el ritme és molt inferior al que s’esperava a començaments d’any. A això s’hi suma la política de prudència de les autoritats daneses respecte a la vacuna d’AstraZeneca, que seguirà suspesa com a mínim tres setmanes més. Per això, l’executiu liderat per Mette Frederiksen fia les reobertures més immediates a un control exhaustiu del virus, i ha optat per reforçar encara més la seva estratègia de tests a gran escala.
A hores d’ara, Dinamarca ja es troba entre els líders mundials pel que fa a la quantitat de proves en relació amb la seva població, de 5,8 milions d’habitants. Però el govern ha emfatitzat que cal potenciar-ho encara més, ja que un alt nivell de tests és un factor essencial en la seva estratègia per mantenir el virus a ratlla a mesura que es vagin aixecant les restriccions.
Mig país en una setmana
La setmana passada es van fer més d’un milió de tests, gairebé el doble que a principis de gener. Les autoritats daneses asseguren que el país té capacitat per fer 400.000 proves diàries. Això vol dir que es pot testar gairebé la meitat de la població cada setmana. A partir d’ara, la intenció és augmentar la capacitat fins arribar als 700.000 tests diaris a mitjans de maig, segons ha anunciat aquesta setmana el ministre de Justícia, Nick Hækkerup.
Aquest ritme tan elevat és fruit de la col·laboració publicoprivada, amb una doble via de testatge: la sanitària i la social. Els centres mèdics fan proves PCR principalment a les persones que tenen símptomes, les que han estat en contacte amb casos positius i el personal sanitari, mentre que els asimptomàtics poden fer-se el test (PCR o d’antígens) a diversos punts repartits per tot el país. Ara mateix n’hi ha més de 500. Alguns són hospitals o clíniques; d’altres, carpes temporals habilitades expressament, i en molts casos ni tan sols cal demanar hora.
Els governs regionals són els responsables de la gestió de les PCR, tant les fetes per la via sanitària com per la via social, mentre que els tests ràpids d’antígens els gestionen proveïdors privats. Tots són gratuïts, i tothom se’n pot fer tants com vulgui. De fet, el govern ha recomanat que certs col·lectius, com per exemple els mestres, es facin la prova dues vegades a la setmana. A més, tenir un resultat negatiu serà indispensable per fer coses tan bàsiques com ara anar a la perruqueria, a dinar a un restaurant o al cinema si encara no s’ha rebut la vacuna.
Retorn a la normalitat
A finals de febrer Dinamarca va començar a relaxar algunes de les mesures imposades als voltants de Nadal: va permetre tornar a les classes presencials per als alumnes fins a cinquè de primària i reobrir les botigues petites. Després de Setmana Santa, s’hi aniran sumant la resta de sectors de forma progressiva, amb fases de dues setmanes, fins a una reactivació gairebé total a mitjans de maig, quan es calcula que ja s’hauran vacunat tots els majors de 50 anys.
Fins ara, Dinamarca ha immunitzat 664.226 persones amb almenys una dosi, cosa que representa l’11,4% de la població. Tot i que la infecció porta diverses setmanes amb nivells relativament baixos i estables, el govern danès ha optat per la prudència, especialment preocupat per la ràpida transmissió de la variant britànica (B117). La incidència acumulada dels últims 14 dies és de 186 casos per cada 100.000 habitants, i hi ha 207 pacients ingressats amb covid, dels quals 40 són a l’UCI. Des de l’inici de la pandèmia, a Dinamarca han mort 2.411 persones.
Dinamarca va ser un dels primers països en suspendre la vacunació amb AstraZeneca, i aquest dijous va decidir mantenir la suspensió durant tres setmanes més per seguir investigant la possible relació amb alguns casos greus de trombosi. Les autoritats sanitàries daneses argumenten que encara no han pogut descartar una connexió entre la vacuna i aquesta malaltia en dos casos locals que s’estan analitzant. Aquest divendres Noruega ha pres la mateixa decisió: mantenir aturada la vacunació amb AstraZeneca fins al 15 d’abril. En aquest país, quatre persones han mort i dues més estan rebent tractament per un quadre d’hemorràgia, coàguls i plaquetes baixes, que investigadors noruecs creuen que pot ser conseqüència d’una forta resposta immunològica a la inoculació.
Aquesta setmana també s’han pronunciat la resta de països nòrdics: a Suècia i a Finlàndia s’ha optat per reprendre la vacunació amb AstraZeneca per als majors de 65 anys, i a Islàndia, per als més grans de 70.