"Per què la teva mare té un número de telèfon al braç?"

Berlín“Per què la teva mare té un número de telèfon al braç?”. És la pregunta que la psicoterapeuta britànica Maya Lasker-Wallfisch ha hagut d'enfrontar en més d'una ocasió quan altres persones veien el número que li van tatuar al braç a la seva mare, supervivent de l'Holocaust, al camp de concentració d'Auschwitz. La seva mare, Anita Lasker-Wallfisch, de 99 anys, era violoncel·lista i va formar part de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz. "Deia que els nazis no van poder destruir la música. Ho van intentar, però no van poder”, explicava a Berlín la psicoterapeuta, que s'ha especialitzat en el tractament del trauma transgeneracional, uns dies abans de la commemoració del 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz.

Després de l'alliberament d'Europa, i de la fi del domini nazi, l'Anita va emigrar a Anglaterra i va ser una de les fundadores de l'Orquestra de Cambra Anglesa de Londres. El 1997, la violoncel·lista d'Auschwitz va publicar les seves memòries amb el títol Inherit the truth [Hereta la veritat]. Per superar els seus traumes, la Maya va començar a escriure cartes als seus avis assassinats pels nazis, una manera de crear un diàleg amb el passat. La psicoterapeuta ha publicat dos llibres a Alemanya que expliquen la seva història.

Juntament amb la seva mare, la Maya treballa per mantenir viva la cultura de la memòria històrica i la lluita contra l'antisemitisme. “Crec que hi ha un desig de posar punt final quan els últims supervivents, dels quals la meva mare forma part, ja no estiguin físicament en aquest món –lamenta la Maya–. Soc aquí tant per la meva mare com per mi mateixa, perquè a través de les paraules ella m'ha passat el testimoni perquè es continuï explicant què va ser l'Holocaust", diu la psicoterapeuta.

El repte de mantenir viva la memòria

Mantenir viva la memòria de la Xoà[la catàstrofe dels jueus] és el que també intenta el supervivent jueu Albrecht Weinberg. Els seus pares van ser assassinats a Auschwitz. El seu germà Dieter, la seva germana Friedel i ell van sobreviure a l'Holocaust. Davant la casa familiar a Rhauderfehn (al nord-oest d'Alemanya) hi ha cinc stolpersteine, les plaques de llautó situades a terra que homenatgen les víctimes de l'Holocaust. El seu germà Dieter va morir el 1947 en un accident. L'Albrecht i la Friedel van emigrar el 1947 als Estats Units i van viure 60 anys a Nova York. Havien jurat que mai tornarien al país que va assassinar part de la seva família. Però el 2012 van haver de tornar perquè la Friedel estava malalt i no podia fer front als alts costos mèdics als Estats Units. La seva germana va morir el març del 2012 en una residència de gent gran a 20 quilòmetres de lloc on va néixer. Tenia 88 anys.

L'Albrecht, que al març farà 100 anys, porta tatuat a l'avantbraç el número 116927 del camp d'Auschwitz, tot i que amb el pas del temps el tatuatge ha perdut color. A la seva classe, a l'antiga Escola Jueva de Leer, aquest supervivent de l'Holocaust explica amb tota mena de detalls les vicissituds de la seva família a l'Alemanya nazi i el calvari pel qual va passar als tres camps de concentració on va estar abans que els britànics l'alliberessin. Vuitanta anys després de l'alliberament d'Auschwitz per part de l'exèrcit soviètic, l'Albrecht considera que és important continuar explicant, fins que encara tingui forces, la seva història i la de la seva família a les noves generacions “perquè el record [de l'Holocaust] no s'esvaeixi com el número del meu braç", tal com recull el títol de la seva autobiografia.