La premsa britànica mira a Espanya per si pot passar el mateix al Regne Unit

LondresEl Regne Unit conté la respiració mentre veu què ha passat a Itàlia i a Espanya, i es pregunta si el mateix –superar la Xina en nombre de morts– pot ser possible al país, cinquena economia del món. Dos durs articles aquest dijous, a The Guardian i The Telegraph, analitzen les possibles badades del govern de Pedro Sánchez a l'hora de prendre mesures més contundents de bon començament, amb la pregunta, en el primer text implícita, en el segon explícita, de si l'executiu de Boris Johnson no deu haver comés els mateixos errors. El Telegraph, de fet, titula el seu article amb els següents termes: "Per què la taxa de morts és tan dolenta a Espanya i què significa per al Regne Unit".

Giles Tremlett, a The Guardian, assegura que "els espanyols no poden culpabilitzar" la proximitat geogràfica amb Itàlia de l'esclat de la pandèmia, perquè no té fronteres, i els països que sí que en tenen han entomat millor la crisi. "De fet, aquesta pot ser una de les raons per a la resposta tardana del país", escriu el periodista.

Tremlett apunta dues dates clau, prou conegudes i explicades pel diari ARA, per justificar l'augment exponencial de casos. El 19 de febrer i el 8 de març. El primer, "2.500 aficionats del València es van barrejar amb 40.000 seguidors de l'Atalanta per a un partit de la Champions League a Bèrgam, que Giorgio Gori, alcalde de la ciutat italiana, va descriure com «la bomba» que va fer explotar el virus a la Llombardia."

Manca d'equipaments

El 8 de març, "just una setmana abans de tancar el país, van tenir lloc esdeveniments esportius, conferències de partits polítics i manifestacions massives amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Tres dies després, uns 3.000 aficionats a l'Atlètic de Madrid van volar junts per a un altre partit de la Lliga de Campions a Liverpool. "El bon temps i la socialització als carrers i les terrasses, són altres "raons mundanes" de l'imparable esclat, diu Tremlett.

Sánchez, sosté el periodista, va reaccionar "tard i malament". Al país hi faltava equipament essencial: respiradors, roba de protecció per als metges i les proves de coronavirus, el mateix tipus de problemes a què està fent front el Regne Unit, que aquest dimarts ha anunciat la compra de 3,5 milions de tests ràpids, però que trigaran a arribar, i que aquest dijous ha contractat el fabricant d'aspiradors Dyson per fer 10.000 respiradors. Ningú no sap quan estaran disponibles, però.

La falta d'equips de protecció per als treballadors sanitaris de Madrid, "situació coneguda pels treballadors sanitaris britànics", com també denuncia l'article del Telegraph, que firma James Badcock, ha fet que "més del 10% dels casos confirmats a Espanya [de fet gairebé el 14%] siguin del personal mèdic, cosa que ha reduït encara més la capacitat d’un sistema sanitari a un pas del col·lapse".

El Telegraph cita Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia: "Crec que va ser un error permetre la gran dispersió geogràfica de persones que es va produir els dies anteriors al confinament", afavorida per la lentitud del govern espanyol a l'hora de reaccionar. Igualment, destaca que "permetre que les reunions massives continuessin durant el primer cap de setmana de març, ara sembla una terrible insensatesa".

Profecia dramàtica

Badcock també esmenta que "els líders de diverses regions espanyoles [sic], entre les quals hi ha Catalunya, van demanar que Madrid fos tancada com a epicentre del contagi". Sense èxit. I la mala coordinació entre govern central i l'autonomia de Madrid també és motiu d'anàlisi a The Guardian: "El govern regional de Madrid havia tancat universitats i escoles la setmana anterior [el 9 de març], cosa que va provocar un ambient de vacances en què els bars i parcs estaven plens i moltes famílies sortien cap a les seves cases de la platja".

The Guardian acaba amb una profecia dramàtica: "Quan això s’acabi, Espanya serà extremadament fràgil. Quan es va produir la crisi financera el 2008, l’atur va augmentar fins al 27%, el deute públic va créixer, la recessió va ser una de les pitjors d’Europa. Aquest cop passarà el mateix. Les solucions imposades fa una dècada (austeritat, pèrdues de llocs de treball i retallades salarials) no seran tolerades".

"Les males decisions preses fa un mes (o més exactament la falta de decisions) ara estan donant un fruit terrible", conclou al seu torn el Telegraph. Just el que molts temen que passi al Regne Unit.