Tony i Cherie Blair, beneficiats de les 'illes del tresor'

LondresUns altres dels esquitxats pels papers de Pandora són l'ex primer ministre britànic Tony Blair i la seva dona, l'advocada criminalista Cherie Blair. La parella va comprar el 2017 una mansió de quatre pisos al centre de Londres, a l'exclusiu barri de Marylebone, valorada en 7,5 milions d'euros. D'acord amb els documents que s'han fet públics, els Blair es van estalviar el pagament d'impostos de la transacció per valor de 364.000 euros al beneficiar-se del fet que la firma amb la qual van tacar l'acord era una companyia offshore que no tributava al Regne Unit.

A la pràctica, i segons la versió que n'ha donat l'oficina de Cherie Blair, van haver de comprar no l'edifici sinó la societat titular de la propietat que adquirien, perquè era l'única manera que tenien de poder-la comprar. La mansió és, oficialment, la seu de la firma d'advocats de Cherie Blair. Els portaveus del despatx també han assegurat que des del moment de la compra l'edifici està sota control fiscal del Tresor britànic i en cas que se'l venguessin, els impostos sobre les hipotètiques plusvàlues tributarien al Regne Unit.

La parella en cap cas va cometre cap il·legalitat. La legislació britànica –com en general la de tot arreu– permet o facilita escletxes sobre fiscalitat de les quals es beneficien els que tenen al seu servei els despatxos d'advocats especialitzats en aquests afers, que a la capital britànica són centenars.

Des d'aquest punt de vista, Londres, com a gran centre estratègic d'operacions, i l'estol dels territoris de la Corona que són a la pràctica paradisos fiscal, constitueixen un forat negre –legalment permès i prou conegut– per mantenir sota control els impostos que paguen les grans fortunes globals.

L'existència d'aquesta xarxa la denuncia des de fa gairebé una dècada el periodista i escriptor Nicholas Shaxson, autor del llibre Treausure Islands, on mostra com l’Imperi Britànic i els territoris de la Corona s'han transformat en una teranyina de paradisos fiscals que recullen la riquesa financera de tot el món i la canalitzen cap a la City de Londres.

Gran part de l'experiència acumulada durant les últimes dècades de l'imperi formal es va orientar a trobar maneres d'evitar el pagament d'impostos, tant a les colònies com al mateix Regne Unit. Als anys vint i trenta del segle XX, les empreses i els trusts offshore es van començar a utilitzar cada vegada més per evitar i eludir el pagament de taxes. Als anys 50, amb l’aparició del mercat de l’eurodòlar amb seu a Londres, els bancs internacionals van veure l'oportunitat d’operar en un mercat financer pràcticament no regulat que les autoritats –en aquest cas, el Banc d’Anglaterra– van tractar de manera del tot indolent. I ara per ara, si fa no fa, la situació continua igual.