Tornen els creuers (i les protestes) a Venècia

MilàHan passat 17 mesos des de l'última vegada que un creuer va navegar pels icònics canals de Venècia. La pandèmia va acabar de cop amb el turisme i va posar de genolls una ciutat que, econòmicament, batega gràcies a aquest sector. Però el somni, per a molts, d'una Venècia sense grans vaixells ha acabat sent només un miratge. La desescalada a Itàlia ha permès reactivar la indústria dels creuers i aquest cap de setmana un vaixell de la companyia MSC va tornar a travessar el canal de la Giudecca i va passar per davant de la monumental plaça de Sant Marc. Un retorn a la vida anterior al covid-19 que en aquest cas, ha dividit els venecians.

Dues manifestacions –una a favor i una altra en contra– es van concentrar als voltants del Gran Canal per rebre el primer creuer que solcava el cor de la Serenissima des del novembre del 2019. Centenars de manifestants a terra i una petita armada de fràgils embarcacions de fusta a l'aigua van donar una amarga benvinguda a l'MSCOrchestra, un vaixell de més de 290 metres de llarg i de 92.000 tones que va salpar des del port venecià amb 1.000 passatgers a bord per gaudir d'un viatge amb parades al sud d'Itàlia, les illes gregues i Croàcia. L'embarcació, amb una alçària equivalent a un edifici de 16 plantes, va fer la seva entrada a la llacuna escortat per quatre remolcadors i fent sonar intensament la sirena, mentre una vintena de vaixells, on viatjaven treballadors del port, celebraven la represa del trànsit de creuers.

El govern del primer ministre Mario Draghi es va comprometre al març a prohibir l'entrada de creuers a la llacuna de Venècia, una mesura que feia anys i anys que demanaven ecologistes i residents, que argumentaven –i es lamentaven– que la ciutat s'havia convertit en un gran parc temàtic per al turisme de masses, en part, pel trànsit de grans vaixells turístics. Una mesura que també va exigir la Unesco, que fins i tot va amenaçar amb eliminar Venècia de la llista de ciutats patrimoni de la humanitat si no trobaven alternatives al pas de creuers. Davant aquesta situació, el Parlament italià va aprovar recentment un decret que establia una convocatòria d'una licitació pública per incentivar projectes de construcció de punts d'amarratge per a vaixells de més de 40.000 tones dedicats al transport de passatgers. Però quin és el problema? Que aquest procés pot durar anys.

Les autoritats havien proposat com a solució temporal canviar la ruta dels creuers i fer-los transitar fora del canal de la Giudecca fins al port industrial de Marghera, en terra ferma però dins de la llacuna. Però per completar aquest procés s'han de fer obres importants. A més, es tracta d'una solució alternativa que tampoc convenç els ecologistes, que denuncien que aquestes intervencions podrien danyar el fons de la llacuna. "Avui el món coneix els enganys del govern. Van dir que havien prohibit el pas de creuers a la llacuna i aquest és el resultat", va denunciar Tommaso Cacciari, portaveu del comitè contra els creuers. "Sobre la falsa contraposició entre vaixells i ocupació, el moviment estarà sempre de part d'aquells que perden la feina, però no estarem mai de part de qui defensa aquesta monocultura que ha desertitzat la ciutat", afegia.

36 milions de turistes

Venècia, amb uns 50.000 habitants censats, rep 36 milions de visitants a l'any mentre pateix un decreixement catastròfic de la població autòctona: més de 20.000 veïns han abandonat la ciutat només en l'última dècada. Molts dels turistes que arriben ho fan en vaixell, fet que ha consolidat la Ciutat dels Canals en una de les destinacions de creuers més importants del món. Un lucratiu negoci que va atreure gairebé 700.000 passatgers el 2019, segons dades de l'associació Cruise Lines International, i que suposa prop de el 3% del PIB de la localitat.

I és que la indústria dels creuers dona feina directament a més de 1.700 persones, mentre que prop de 4.000 depenen de forma indirecta d'aquest sector, segons dades del Comitè Laboral de Venècia. La majoria porten 17 mesos sense treballar. "Des de fa un any centenars de pares de família estan amb zero ingressos. Veure un creuer navegar ens dona l'energia per tornar a una vida normal ", celebrava Vladimiro Tommasini, president del comitè Venècia Treballa. El somni d'una Venècia sense creuers, doncs, sembla encara llunyà.